SENTÈNCIA

El Suprem confirma la presó permanent revisable de l'assassí de Diana Quer

L'alt tribunal considera que la condemna «s'acomoda amb la gravetat i perversitat» del crim

zentauroepp51097684 graf7495  santiago de compostela  26 11 2019   imagen de la 191130140532

zentauroepp51097684 graf7495 santiago de compostela 26 11 2019 imagen de la 191130140532 / Xoan Rey

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Tribunal Suprem ha confirmat la presó permanent revisable imposada a José Enrique Abuín Gey, àlies ‘el Chicle’, per l’assassinat de Diana Quer el 2016 al municipi A Pobra do Caramiñal (la Corunya) que va cometre amb la finalitat d’ocultar un delicte previ contra la llibertat sexual de la víctima. També ha confirmat una altra pena de 4 anys i un dia de presó per un delicte de detenció il·legal i un altre de delicte d’agressió sexual, en concurs medial. En els dos delictes va apreciar l’atenuant analògic de confessió.

La Sala rebutja el recurs de cassació plantejat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, que va confirmar, al seu torn, la dictada per un tribunal del jurat de l’Audiència de la Corunya, que el va condemnar, a més, a pagar una indemnització de 130.000 euros a cada un dels progenitors i de 40.000 euros a la germana i li va imposar la prohibició d’apropar-se a ells a menys de mil metres i de comunicar-s’hi mentre duri la pena i, en tot cas, des de l’inici del compliment i fins que passin deu anys des de la sentència.

El tribunal declara que la resposta punitiva de l’Estat de dret que sanciona aquests fets amb la pena de presó permanent revisable «s’acomoda a la gravetat i perversitat del fet, la seva mecànica comissiva i l’atac tan greu que va desplegar el recurrent. Tractant-la com si fos un objecte i silenciant els fets durant temps fins que no va tenir més remei que reconèixer davant els agents el lloc on era la víctima, un silenci que també fa patir l’entorn familiar de Diana, que no va saber què havia passat amb ella, i que s’agreuja encara més quan s’assabenta del que li va passar i del tracte execrable i inhumà que va rebre; això ha de suposar el retret de l’Estat de dret i la gravetat de la resposta punitiva».

Els fets provats relaten que l’acusat, cap a les 2.40 del 22 d’agost del 2016, va abordar Diana Quer, de 18 anys, quan tornava caminant sola casa seva al municipi A Pobra do Caramiñal. La va atordir, la va immobilitzar, la va introduir al maleter del seu cotxe i després es va dirigir a una nau industrial abandonada a Asados (Rianxo) «amb la intenció d’atacar-la sexualment».  Durant el trajecte, segons els fets provats, l’acusat va llançar al mar el telèfon de Diana quan travessava el pont de Taragoña (Rianxo).

Segons aquest relat, a la nau, va fer ús de la força física per despullar la víctima i sotmetre-la sexualment amb actes que no es van poder determinar. Amb la intenció de matar-la o almenys assumint que amb això podia causar-li la mort, li va posar una brida de plàstic de més de 40 centímetres de longitud al coll i la va estrènyer amb força, produint-li la mort per estrangulació. Després va llançar el cos despullat de Diana i el seu bolso a un pou ple d’aigua que hi havia a la nau. Després de tancar el pou amb la tapa, va marxar, va netejar el vehicle i es va desfer de la roba de la jove. Dies més tard, l’acusat va tornar al lloc i va lligar blocs de ciment amb cables al cos de la víctima per assegurar-se que no flotés.

Mòbil de naturalesa sexual

El Tribunal Suprem indica que hi ha prou proves que van determinar la convicció del jurat que el recurrent va segrestar Diana per atemptar contra la seva llibertat sexual i que la va assassinar per evitar el delatés, i que després va ocultar el seu cos al pou de manera despietada, completament nua, i que la va deixar durant molt temps, fins que va ser localitzada amb la seva col·laboració.

Notícies relacionades

Així mateix, considera provat que, per la forma en què es van desenvolupar els fets, el mòbil de l’actuació de l’acusat va ser d’índole sexual, no econòmic, i que la mort de Diana es va produir per estrangulació, rebutjant la tesi de la defensa, que deia que es va desnucar al caure al pou.

El tribunal exposa que és raonable creure, fins que s’arribi a una conclusió de certesa més enllà del dubte raonable, que «portar una jove a un lloc apartat i solitari amb nul·les possibilitats que terceres persones poguessin observar l’actuació de l’acusat, sense una motivació ajustada a un il·lícit contra la propietat ni amb indici de qualsevol altra possibilitat que de manera raonable es pogués aventurar, sense prèvies relacions entre víctima i agressor i el fet que la víctima acabés despullada, obeeixi a una finalitat d’atemptar contra la seva llibertat sexual».