Trets a Barcelona

Els Mossos investiguen l'actuació de la Guàrdia Urbana amb el sensesostre abatut a trets

Requerida la gravació dels avisos que van rebre els agents que van anar a neutralitzar l'home armat amb un ganivet

El sensesostre era conegut de les patrulles, però no de la unitat que va intervenir, segons fonts de la policia local barcelonina

Es llegeix en minuts

Abans que la bala que va ferir un home sense sostre a Barcelona aquest dissabte cap al tard sortís de la pistola del guàrdia urbà que el va abatre, havien tingut lloc uns quants esdeveniments clau que ara avalua l’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, encarregada de la investigació sobre l’incident.

Entre aquests fets determinants, confirmen fonts de la policia catalana, la gravació de les comunicacions entre la Sala Conjunta de Comandament d’Emergències i els guàrdies urbans de suport a Seguretat Ciutadana que es van presentar en un furgó al 44 del passeig de Sant Joan.

Aquesta gravació ja ha sigut requerida com a primer pas d’una investigació que inclourà a més la recollida del testimoni dels guàrdies i les persones que hi havia als voltants. La investigació dels Mossos, que només acaba de començar, és paral·lela a una altra interna de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Conegut o desconegut

Quina informació tenien els policies és una de les qüestions bàsiques del cas, sobre el qual aquest diumenge al matí fonts policials barcelonines consultades per EL PERIÓDICO estudiaven dues versions no necessàriament contràries. Segons la primera, els agents no sabien que a qui anaven a neutralitzar era un indigent; segons la segona, sí que ho sabien, però no coneixien la seva perillositat.

Els trets no tenen el mateix teló de fons si l’agent que els va fer –«no és cap principiant», aclareixen fonts del seu col·lectiu– sabia o no qui era l’home que se li acostava amb un ganivet. I això depèn de si l’avís va ser un lacònic «home armat amb arma blanca amenaça transeünts al passeig de Sant Joan», o si l’alerta va ser més descriptiva.

Segons la segona versió, l’indigent, un hongarès de 43 anys amb les facultats mentals alterades, ja era conegut per la Urbana i havia tingut topades amb les patrulles. Una d’aquestes fonts explica, tot i que encara no s’ha pogut contrastar, que la Unitat Territorial del Districte de l’Eixample ja va demanar al març, durant el primer estat d’alarma, una ordre d’internament psiquiàtric d’urgència per al sensesostre, perquè es negava a confinar-se.

Al març i l’abril «la tensió entre guàrdies urbans i vagabunds havia anat ‘in crescendo’, com en altres ciutats, per la prohibició de circular en plena pandèmia», admet una de les fonts consultades.

Gihadista o delinqüent comú

Cinc dies abans dels trets, la Comissaria General d’Informació dels Mossos havia enviat als caps de les policies de Catalunya una circular recomanant «extremar la precaució, perquè entrem en una fase crítica de risc d’atemptat gihadista», diu una de les fonts de la Guàrdia Urbana que s’apunta a la primera versió.

L’actuació policial es produeix, explica aquesta font, en alerta antiterrorista. L’avís dels Mossos va ser un dels que periòdicament fan a les forces de seguretat catalanes en la seva avaluació de riscos al territori.

Els vídeos del tiroteig no aclareixen si els agents van poder constatar que es tractés d’un terrorista o un delinqüent comú. «Aquestes preguntes no ens les estaríem fent a París, on han atacat gihadistes amb ganivets», apunta un dels agents a aquest diari, que a més explica que el seu company «va disparar a les cames, però va fallar», tocant l’indigent a l’abdomen.

El ganivet que portava l’indigent abatut a trets al passeig de Sant Joan de Barcelona. / el periódico

En qualsevol cas, pel vídeo sí que se sap que transcorren cinc segons entre el moment en què el furgó policial acorrala per segona vegada el fugitiu i aquest, després d’eludir-ho, s’encara amb els policies i sonen els trets.

Proporcionat o desmesurat

El poc temps de reacció, sense donar lloc a altres opcions, és l’altre factor que analitzarà la investigació, juntament amb la proporció dels mitjans fets servir, entre els quals l’acorralament amb el furgó policial. Per als casos de persones que es converteixen en una amenaça en una zona transitada, el protocol habitual assenyala que, primer, els agents l’han d’envoltar i, després, apartar-la dels altres vianants a l’espera de reforços.

Quan va arribar el furgó els esdeveniments es van precipitar. I en aquests casos el temps té relació amb l’espai. És el principi Tueller, que els policies aprenen en els entrenaments, o «regla dels set metres» (o dels 21 peus, ja que l’origen és americà, del sergent de policia Dennis Tueller), segons la qual un agent tindrà només un segon i mig per desenfundar i disparar si algú se li acosta a aquesta distància amb una arma blanca.

Et pot interesar

Del valor que pot tenir Tueller en un judici s’ha parlat amb profusió aquest diumenge en els xats dels guàrdies urbans. I no només en els fòrums d’aquest cos: «Si es compleix la regla, no et queda més remei que utilitzar l’arma –subscriu un guàrdia civil destinat a Barcelona–.I només tens dècimes de segon per decidir i, en una situació d’alt estrès, obrir foc en teoria en una zona no vital, i en realitat on pots. No es pot dir que som professionals entrenats, perquè la majoria de les plantilles de policia d’aquest país només disparen en els entrenaments de 25 a 50 cartutxos a l’any... si hi ha pressupost».

La regla de Tueller va ser també esgrimida l’agost del 2018, quan un algerià va entrar amb un ganivet a la comissaria dels Mossos de Cornellà, i una mossa el va matar de tres trets.