Una cantimplora de la guerra civil trobada a Terol dona peu a la recerca d'un milicià

Una cantimplora trobada casualment a les serres mineres de Terol és el punt de partida per mirar de reconstruir la vida d’Enrique Álvarez Melero, un milicià que va combatre al front de Terol durant la guerra civil. Aquest recipient metàl·lic porta una inscripció amb el nom del republicà, que el va oferir com a regal a un altre soldat destinat a Transmissions de la 30a Divisió de l’Exèrcit Popular Regular, tal com diuen les inscripcions gravades a la cantimplora.

L’objectiu és trobar els descendents d’Álvarez Melero per fer-los entrega d’aquesta peça de l’equipament militar, un gest que servirà per saber què va ser de la persona que va fer el regal, amb tota probabilitat morta, ja que ara tindria més de 100 anys, segons publica ‘El Periódico de Aragón’, diari pertanyent al grup Prensa Ibérica.

La investigació la porta a terme l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica d’Aragó (ARMHA), que ha contactat amb la seva delegació a l’Aragó per mirar de donar llum sobre l’assumpte. «Han consultat la nostra base de dades a la recerca d’informació», assenyala Enrique Ruiz, d’ARMHA. Es tracta, remarca, d’una tasca «complicada». El seu arxiu compta amb 15.000 fitxes i queden pendents d’introduir-ne 70.000 més amb informació sobre presa lligats, assassinats, exiliats, torturades, condemnades...

Però les indagacions dels memorialistes, que ara demanen ajuda per les xarxes socials, han anat avançant. Recentment, un doctor en Història per la Universitat de Barcelona, Gonzalo Beger, ha pogut establir, partint dels seus estudis sobre els subsidis atorgats per la Generalitat a la persona designada pel milicià, que l’autor del regal pertanyia a la CNT i formava part de la columna Durruti, a la qual va poder incorporar-se el 24 de juliol de 1936.

Veí de la Barceloneta

A través del document del subsidi es va esbrinar que el milicià no tenia dona ni fills i que vivia amb el seu germà, la seva cunyada i els seus nebots al barri de la Barceloneta, segons l’historiador. Arran d’aquesta troballa es va aprofundir en la figura de la cunyada, Isabel Soler Deprede, que amb la seva família va acabar exiliant-se a França i demanant asil a Mèxic, però sense aconseguir-ho.

No eren catalans, no obstant, sinó madrilenys que havien emigrat a Barcelona abans de la guerra. Gràcies a aquests esbrinaments, la investigació va seguir endavant i es va poder saber que la cunyada havia viscut a la ciutat francesa de Nevers, on els va sorprendre la invasió de França per les tropes alemanyes.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Isabel i el seu marit, Benito Álvarez, van tenir tres fills, però tots tres van morir al país veí entre el 1998 i el 2008, per la qual cosa allà la pista es perd. «Es podria trobar informació útil als arxius militars, però la recerca és àrdua», apunta Gómez, d’ARMHA. Miguel Ángel Capapé, d’Arico, i Javier Ruiz, de Charata, unes altres dues entitats memorialistes, són de la mateixa opinió.

«Les llistes existents als centres de documentació, entre els quals, el de Salamanca, són immensos», indica Ruiz, a qui li sembla «bé» que s’utilitzin les xarxes socials com a forma per obtenir informació del milicià Álvarez Melero. Aquest cas, en concret, ha sigut divulgat pel digital ‘Público’.