25 nov 2020

Anar al contingut

PER DONAR COBERTURA A LES RESTRICCIONS I APROVAR EL TOC DE QUEDA

Sánchez compareix per explicar l'estat d'alarma

El Govern ja té prou suport parlamentari després del recolzament del PNB, Cs i els independentistes, tot i que preferiria que el PP s'hi apuntés

Euskadi, Catalunya, Astúries, Extremadura, Cantàbria, La Rioja, Navarra i Melilla reclamen la mesura, i aquest dissabte s'hi sumarà Castella-la Manxa

Manuel Vilaseró Olga Pereda

Sánchez compareix per explicar l'estat d'alarma

Eduardo Sanz - Europa Press

Els contagis per coronavirus s’han desbocat i per fer-los front Espanya compta amb una proposta de toc de queda encallada en els dubtes jurídics i un pla d’alertes que, 24 hores després de ser aprovat, la Comunitat de Madrid s’ha saltat. Davant aquest panorama, cada vegada són més les autonomies que reclamen al Govern central que agafi les regnes amb la declaració d’un estat d’alarma a tota o bona part d’Espanya i la Moncloa ha convocat un Consell de Ministres extraordinari per aquest diumenge 25, a les 10.00 hores, per aprovar-lo. El recolzament del Congrés ja el té, després que en una iniciativa inèdita, el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, s’hagi posat al capdavant de la manifestació juntament amb la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas

Durant la tarda als dos dirigents se’ls han anat afegint els presidents d’Astúries, Extremadura, la Rioja, Navarra i Cantàbria i la ciutat autònoma de Melillaa més del Govern de Catalunya. El País Valencià i Castella i Lleó ja es van expressar amb prou claredat la vigília al reclamar un paraigua jurídic per al seu toc de queda, que de tota manera han decidit implantar. Castella-la Manxa demanarà demà dissabte la declaració d’un estat d’alarma nacional. Totes estan liderades pel PSOE, tret de Cantàbria (on cogoverna), Euskadi i Catalunya, mentre que a Castella i Lleó piloten la Junta el PP i Cs. Els taronges també presideixen Melilla.

Capítol a banda mereix Madrid.  Va engegar la iniciativa del toc de queda, ha aplicat un succedani descafeïnat i ara afirma que si el Govern decreta la mesura no els semblarà malament, però que no l’ha demanat. És l’eina constitucional que permet la restricció de drets fonamentals, com la llibertat de circulació, encara que sigui per una franja horària determinada. 

L’estat d’alarma permetria declarar el toc de queda nocturn sense que els jutges hi poguessin posar cap pega i el comandament seguiria en mans de la comunitats autònomes, tal com els ha assegurat Pedro Sánchez tant a Urkullu com al president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonés.

Situació «greu» sense mesures pertinents

L’espoleta la va col·locar Pedro Sánchez, amb una una declaració institucional a la una del migdia en què va qualificar de «greu» la situació. Va avisar que ens esperen «unes setmanes i uns mesos durs, molt durs», però no va avançar cap mesura contundent. Només va deixar la porta oberta a decretar l’alarma si les comunitats ho demanen. «Urkullu l’ha trucat per telèfon i també a altres presidents autonòmics perquè ha vist que s’havia de fer alguna cosa i portar el timó», van indicar a EL PERIÓDICO fonts de l’Executiu basc. Els tribunals acabaven de tombar-li al dirigent nacionalista la limitació de les reunions a sis persones. En el Consell de Ministres hi ha qui pensa que des de fora es pot fer la perillosa lectura que el líder socialista ha anat «a rebuf» del PNB i les altres autonomies, en lloc de prendre ell la iniciativa. 

Urkullu va liderar el moviment en cascada de les autonomies després de les paraules de Sánchez

Sánchez es va fixar l’ambiciós objectiu de rebaixar la taxa d’incidència dels 370 casos per 100.000 habitants actual a 25. Un objectiu impossible d’assolir sense mesures més dràstiques. Espanya va superar aquest nivell de contagis en la llunyana data del 27 de juliol.

Al marge de demanar «disciplina social» i apel·lar a la responsabilitat de la població, el president del Govern va tornar a explicar com funcionarà el nou ‘semàfor’ aprovat pel Consell Interterritorial de dijous. A cada nivell d’alerta li corresponen unes restriccions, però la decisió última queda en mans de les comunitats autònomes. 

Evitar el confinament total

Entre línies, Sánchez va deixar anar una advertència: si no fem prou, els ciutadans, les administracions i els partits, ens podem veure abocats a un altre confinament total. Fonts pròximes al líder socialista van indicar que no vol passar pel calvari del juny, quan la falta de suport el van obligar a accelerar la desescalada. El president aspira a comptar amb el recolzament del PP, que insisteix que no és necessari l’estat d’alarma perquè n’hi hauria prou de desplegar una nova Llei de Salut Pública, tot i que ja no hi hagi temps per això. 

El Consell de Ministres ja està posat a l’agenda per diumenge 25, segons van indicar fonts de la Moncloa, tot i que falta la convocatòria formal. Els integrants del Gabinet estan previnguts. Aquest divendres Sánchez va viatjar a Roma: amb la seva dona, aquest dissabte serà rebut en audiència pel papa Francesc al Vaticà. El cap de l’Executiu es veurà després amb el secretari de Relacions amb els Estats, monsenyor Paul Richard Gallagher. Fonts del Govern indiquen que dissabte al migdia ja haurà tornat. Dilluns, Sánchez presidirà una nova conferència de presidents a què assistirà, telemàticament, la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. És a dir, que la finestra d’oportunitat s’obre per diumenge. 

El vistiplau del Congrés no és necessari per decretar l’alarma per un màxim de 15 dies, però la seva autorització sí que és necessària per a les successives ampliacions. I, ara mateix, els vots del PP ja no són necessaris numèricament. L’Executiu té el suport del PNB i Ciutadans –que van recolzar les sis pròrrogues de la primera alarma– i ara s’hi podrien sumar ERC i JxCat, però també entén que la formació de Pablo Casado, que presideix cinc regions, s’ha de «corresponsabilitzar», perquè la mesura l’afecta. El Govern català es va reunir aquest divendres de forma extraordinària per demanar a l’Executiu central la declaració de l’estat d’alarma a Catalunya i que el comandament únic recaigui en la Generalitat. Sánchez no s’ha oposat que, igual com va passar al final de la desescalada, siguin els mandataris autonòmics els que assumeixin el control. 

La trucada d’Arrimadas

Inés Arrimadas va ser la primera a trucar Sánchez al matí per oferir-li el seu recolzament i reclamar-li que adopti mesures contundents per prendre el control de la pandèmia. «Ja n’hi ha prou. Volem que el Govern agafi el control. Que assumeixi la seva responsabilitat i no se’n desentengui. He demanat a Sánchez que decreti si és necessari l’estat d’alarma per prendre mesures contundents que evitin un segon confinament», va afirmar.

Urkullu, unes hores després, va remarcar que seran les autonomies les que assumeixin el comandament i la gestió de la nova situació i que, per tant, tindran la competència per aprovar mesures restrictives en coordinació amb la Moncloa. De fet, així ho va deixar clar el Govern d’Espanya quan va obrir aquesta possibilitat a les autonomies. «Hi ha presidents d’altres autonomies que també estan disposats» a reclamar l’estat d’alarma, va destacar el ‘lehendakari’ sense dir noms. Després es va veure el moviment de cascada d’alguns. 

Madrid no ha demanat el toc de queda i sí noves mesures que tornen al seu pla anterior

Madrid és un cas diferent, com (gairebé) sempre. Isabel Díaz Ayuso aplicarà un fals toc de queda nocturn. S’impedirà que els no convivents s’ajuntin al carrer i a casa, però es podrà sortir sense problema. El conseller de Sanitat d’Ayuso, Enrique Ruiz Escudero, en va dir «restricció d’activitat», però es va mostrar disposat a adoptar el toc de queda real si el Govern ho decideix. 

Per a la resta del dia, Madrid ha allargat l’activitat dels restaurants i bars de les 23 a les 24 hores i ha limitat les restriccions de la mobilitat a les 32 zones sanitàries que sobrepassen la incidència de 500, quan el pla d’alertes fixa el moment d’actuar quan se sobrepassen els 250.

Més de mil contagis en un dia

L’objectiu d’Urkullu amb l’estat d’alarma és disposar de la capacitat legal per aprovar mesures i poder així «actuar amb la celeritat i diligència més gran possible per intentar preservar la salut de tota la ciutadania, limitar la transmissió comunitària del coronavirus i la saturació dels llits hospitalaris». Euskadi ha viscut en les últimes 24 hores un rècord de contagis: 1.033. Als hospitals bascos hi ha ingressats 401 pacients per Covid-19, una malaltia que acapara el 27,5% dels llits de les ucis. Encara no està en risc el sistema hospitalari, però amb l’estat d’alarma, segons Urkullu, es podria «respondre de manera més efectiva a la pandèmia».

Sánchez es marca l’objectiu d’una incidència de 25 casos per 100.000

Mentrestant, altres regions estan apostant per restringir la mobilitat, especialment la nocturna, amb el toc de queda. És el camí que han seguit Castella i Lleó, el País Valencià i Andalusia (només per a la ciutat amb més casos: Granada). Una altra cosa és que els jutges recolzin la decisió política d’aquestes comunitats. Amb la declaració de l’estat alarma aquest núvol negre desapareixeria.

A Navarra, per exemple, els magistrats sí que han avalat el tancament perimetral de la comunitat foral, a excepció de la frontera amb França perquè es tracta d’un pas internacional. El mateix han fet La Rioja i Aragó a les seves tres capitals.

El pas endavant fet per Urkullu, precisament, correspon a la negativa que li han donat els magistrats a l’hora d’avalar les mesures restrictives aprovades pel seu gabinet. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc no va admetre la prohibició de les trobades socials de més de sis persones tant en espais públics com privats al tractar-se d’un «dret fonamental». La falta de base legal per aplicar una mesura que la consellera de Salut, Gotzone Sagardui, veia «més necessària més que mai» ha fet que el ‘lehendakari’ sol·liciti formalment l’estat d’alarma a Sánchez.

Euskadi va aprovar dijous un paquet de mesures que inclou limitar a la meitat l’aforament en totes les activitats, també en les culturals i als bars i restaurants, obligats a tancar a la mitjanit en lloc de la una de la matinada. Les discoteques també seguiran tancades i els ‘botellons’, prohibits. En els 25 municipis on hi ha més presència del virus, la persiana s’abaixarà a les 21.00 hores. En aquestes localitats amb alerta vermella es demana als veïns (no és una obligació, sinó una petició) que no surtin ni entrin excepte en casos de força major. També se suspèn l’activitat esportiva en grup (només es pot practicar en solitari) i es prohibeix vendre alcohol a partir de les nou de la nit.