La llei 'sí és sí' penalitzarà els amos dels prostíbuls amb presó d'un a tres anys

Amb els béns confiscats a la indústria proxeneta, es crearà un fons d'ajuda a les víctimes de violacions i el tràfic

La norma crearà cases d'atenció per a nens víctimes d'abusos sexuals i centres de crisi 24 hores per als majors d'edat

La llei 'sí és sí' penalitzarà els amos dels prostíbuls amb presó d'un a tres anys

DAVID CASTRO

Es llegeix en minuts

Patricia Martín

La llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei ‘sí és sí’, recuperarà les penes per als amos dels prostíbuls que el PSOE va despenalitzar el 1995 i que van provocar que a Espanya es multipliquessin els locals de cites. L’Executiu actual considera arribat el moment de castigar el proxenetisme en totes les seves formes, i per això l’avantprojecte modifica el Codi Penal per introduir-hi un nou article que castiga amb una pena de presó d’un a tres anys els amos d’immobles que afavoreixin l’explotació de dones, fins i tot amb el seu consentiment. 

A més, la sentència condemnatòria pot implicar el tancament d’aquests locals, de forma cautelar o definitiva. I amb els fons que es confisquin a la lucrativa indústria proxeneta, que la fiscalia calcula en cinc milions d’euros al dia, la nova llei crearà un fons destinat a la recuperació de víctimes de violacions amb especials seqüeles o del tràfic amb finalitats d’explotació sexual. 

L’enduriment de la lluita contra la prostitució forçada és una les novetats introduïdes en l’avantprojecte gràcies a les més de 70 al·legacions presentades per diverses entitats civils i administracions públiques. El text ha sigut remès aquest mes al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), al Consell Econòmic i al Consell Fiscal, amb la vista posada en el fet que culmini la seva tramitació com a avantprojecte i passi a les Corts al voltant de principis de l’any que ve, segons fonts del Ministeri de Justícia.

Després de la sentència de ‘La manada’

La llei ha sigut concebuda com a resposta al rebuig social que va provocar la primera sentència contra ‘La manada’, per la qual cosa, seguint el crit als carrers de ‘sí és sí’, acaba amb la distinció entre abús i violació i introdueix un tipus únic d’agressió sexual per penalitzar tot acte que atempti contra la llibertat sexual sense el consentiment de l’altra persona. A més, seguint el mandat del Conveni d’Istanbul, estableix que la violència masclista va més enllà de l’àmbit de les parelles o exparelles i que la llibertat sexual és un bé protegit. 

La llei considera violències sexuals les agressions d’aquesta naturalesa, l’assetjament sexual, l’explotació de la prostitució aliena, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, el tràfic, la violència sexual digital, la pornografia no consentida i l’extorsió sexual. No obstant, segons reconeixen fonts del Ministeri d’Igualtat, es deixen fora les esterilitzacions forçoses, l’avortament forçat o l’explotació reproductiva o maternitat subrogada, amb la intenció de regular tots aquests aspectes en la futura reforma de la llei de l’avortament. 

La prevenció i reparació

Notícies relacionades

La norma busca crear el mateix paradigma de prevenció, reparació i especialització que va introduir la llei contra la violència de gènere però en l’àmbit de les violències sexuals. Per a això, planteja la creació dels «centres de crisi», serveis públics interdisciplinaris d’atenció a les víctimes de violacions, oberts les 24 hores i com a mínim un per província. 

Així mateix, proposa implantar a Espanya el model del ‘Children’s House’ anglosaxó o els ‘Barnahus’ escandinaus, per a l’atenció integral als nens víctimes d’aquests delictes, amb l’objectiu d’evitar una doble revictimització en la denúncia dels fets. A Catalunya ja hi ha un centre d’aquest tipus creat pel Govern català, on treballen sota un mateix sostre tots els operadors que atenen aquests nens.