El Papa recolza per primera vegada les unions civils entre homosexuals

El papa Francesc s’ha manifestat a favor d’una legislació que contempli les unions civils, incloses les dels homosexuals. No ho ha fet amb un document oficial, ni amb un sermó durant alguna commemoració especial, sinó en un documental cinematogràfic presentat aquest dimecres al Festival de Cine de Roma.

És la primera vegada que Francesc fa una afirmació com aquesta d’una manera tan explícita, tot i que constitueix un punt d’arribada després que en diverses ocasions ja hagués manifestat la seva proximitat a les persones homosexuals. Els portals oficials i oficiosos del Vaticà no citen aquesta part del documental del director Evgeny Afineevsky, nord-americà d’origen rus. ‘Vatican News’, per exemple, ressenya l’estrena a Roma del film, però no el seu contingut.

«Les persones homosexuals tenen dret a tenir una família, són fills de Déu i tenen dret a una família, ningú hauria de ser marginat o tornat infeliç per això. El que hem de fer és una llei sobre les unions civils, d’aquesta manera són protegits legalment. M’he esforçat per això», diu el Papa al documental titulat ‘Francisco’.

«Quan em vaig trobar amb el papa Francesc em va dir que se sentia malament pel que havia passat», explica a la pel·lícula Juan Carlos Cruz, un jove xilè víctima d’una xarxa de pederàstia eclesial. Afegeix que el Papa li va dir: «Juan, Déu t’ha fet gai i en qualsevol cas t’estima, Déu t’estima i també el Papa».

Al film es veu també una escena en la qual el Papa truca per telèfon una parella catòlica homosexual, amb tres fills, que li havia escrit, explicant que se sentien incòmodes al portar-los a la parròquia. Francesc els diu que els portin igualment i que passin de prejudicis.

Racisme i guerres

El documental, rodat mentre a Europa s’imposava el confinament per la pandèmia, no està dedicat només a aquest aspecte. Es parla del coronavirus, però també del racisme, de les guerres a Síria i Ucraïna, de la persecució dels rohingya a Birmània i d’altres situacions actuals, que, segons el Papa, «poden ajudar a construir un pont cap a un futur millor i alhora créixer com a comunitat global».

Les primeres declaracions de Jorge Bergoglio sobre el tema de l’homosexualitat van ser el 2013, el mateix any de la seva elecció. En el vol de tornada del Brasil, on havia participat a les Jornades Mundials sobre la Joventut, va respondre a una pregunta, dient: «Si una persona és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, ¿qui soc jo per jutjar-la?». La resposta va provocar reaccions furibundes d’una part de les jerarquies eclesiàstiques, una part de les quals en els últims anys ha sigut cessada per Benet XVI i per Francesc per haver encobert cures pederastes i per ser homosexuals actius.

Francesc va afegir que «aquestes persones no han de ser marginades, sinó integrades a la societat, el problema no és tenir aquesta tendència, no, hem de ser germans...». Successivament diversos bisbes a tot el món han manifestat la necessitat que existeixin lleis que reconeguin les unions d’homosexuals, distingint-les del matrimoni tradicional.

Problemes morals

No obstant, l’obertura de Bergoglio cap als homosexuals ha topat sempre amb una oposició de molts bisbes. Un any després de ser elegit, el Sínode –reunió de bisbes sobre algun tema concret per col·laborar amb el Papa– del 2014 va ser dedicat a la família i es va produir una primera i inútil obertura. «Sense negar els problemes morals relacionats amb les unions homosexuals, es pren acta que existeixen casos en els quals el suport mutu fins al sacrifici constitueix un recolzament preciós per a la vida de la parella». El text no va ser aprovat, però el tema havia entrat en un debat internacional dels bisbes i va quedar allà.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El 2018, Francesc va escriure en un document sobre el final d’un altre Sínode que «la moral sexual [catòlica] és amb freqüència causa d’incomprensió i allunyament de l’església, perquè és percebuda com un espai de judici i de condemna». Al document el Papa afegeix que «els joves expressen un desig explícit de confrontació sobre les qüestions relatives a la diferència entre la identitat masculina i femenina, a la reciprocitat entre homes i dones, a l’homosexualitat...»

El documental ‘Francisco’ s’ha fet públic en el moment en què el Papa, després de set anys d’aparent impossibilitat o incapacitat, està portant a terme una neteja gegant i reorganització financera i administrativa contra el que alguns han denominat el ‘Vaticà paral·lel’.