Directives davant l'horitzó 2050

Barcelona, 2050. Podria ser l’inici d’una nova entrega de ‘Blade runner’, però no, és l’escenari punt de partida de l’esdeveniment organitzat per Woman i Consorci Zona Franca de Barcelona per dilucidar el futur i reflexionar sobre els canvis profunds que s’acosten, accelerats per la pandèmia de Covid-19.

Assistim a una revolució tecnològica sense precedents en la història, i s’escriurà en femení, una de les grans conclusions de ‘Directives i innovació davant l’horitzó 2050’, celebrat a Casa Seat, el nou edifici icona. Sis dones de reconegut prestigi al nostre país, entre elles Carme Artigas, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, del Ministeri d’Economia del Govern espanyol, van ser les protagonistes amb les seves valuoses exposicions.

Els va donar la benvinguda Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, la institució centenària i administració pública del Govern d’Espanya que engloba diferents empreses i entitats i dinamitza l’economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana. «Hem creat un Consell de la Dona, que operarà com a organisme consultiu per a les polítiques d’igualtat que es portin a terme a la zona productiva de la Zona Franca», va explicar abans de donar pas a les ponents.

L’acte, en el qual es van enllaçar de nou els nostres lemes #womanpower i #jotambesocfranca –amb el qual es dona a conèixer la feina de les dones en empreses del sector logístic, tradicionalment dominat per homes–, va comptar amb una posterior taula de debat moderada per Óscar Voltas, director general de l’Àrea de Revistes del Grup Zeta-Prensa Ibérica, que va agrair la seva presència a les directives i al nombrós públic que ens va seguir via streaming, a causa de les mesures sanitàries.

La primera a prendre la paraula va ser Carme Artigas, una dona amb un currículum que deixa sense alè. Enginyera química i pionera en innovació i emprenedoria, figura en algunes de les llistes de dones més influents del món. La secretària d’Estat ens va encoratjar a prendre consciència que «el futur l’escrivim cada dia amb els nostres actes, és ara quan hem de decidir el món que volem construir entre tots». Artigas va explicar els plans del Govern espanyol: «Una agenda 2020-2025 per concretar accions que canviïn el nostre país, amb la innovació com a peça fonamental però sense oblidar la perspectiva de gènere: hem de trencar la bretxa de gènere per no sumar-la a la digital. No podem prescindir del 50% de la població. Volem potenciar Espanya com a receptor de talent femení».

Blanca Sorigué, directora general de CZFB, va posar èmfasi en la importància de la digitalització per continuar creixent econòmicament: «Tenim 175 empreses sota la nostra influència i l’objectiu és contribuir a la seva transformació. El Consorci actua com una empresa emergent malgrat ser una institució centenària, i tenim sostenibilitat econòmica: busquem recursos amb projectes propis. Dinamitzem el canvi entre els clients potenciant la seva digitalització a través d’una aliança publicoprivada».

Sorigué va destacar l’esdeveniment Barcelona New Economic Week (BNEW) –celebrat del 6 al 9 d’octubre–, com a exemple d’adaptació al canvi: es va aconseguir generar negoci variant les tradicionals fires, amb un format híbrid entre presencial i digital i a tres escenaris emblemàtics diferents. També es va mostrar «orgullosa de liderar un gran projecte que ha unit Europa, l’Àfrica i Amèrica amb un equip bàsicament femení».

La participació de Regina Llopis, doctora en matemàtiques aplicades a la intel·ligència artificial (IA) i reconeguda experta internacional en ‘big data’, va ser molt celebrada. La presidenta del Grup AIA va explicar: «Fa 30 anys, quan vaig fundar l’empresa amb el meu marit i uns socis, ni se sabia el que era la IA. De mica en mica vam construir algoritmes per crear un món millor».

Llopis va ser realista: «¿Arribarem a aquell moment en què la IA iguali o superi la humana? No ho sabem, però si arriba, encara hi estem lluny». Sí que va destacar avenços clars: «S’està reduint la sinistralitat gràcies als sistemes que s’estan col·locant als cotxes, i al sector espacial treballen no només per a l’exploració, també en la recerca de nous materials que contribueixin a la sostenibilitat».

Notícies relacionades

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

Catalunya acollirà ‘vacances en pau’ per a 30 nens ucraïnesos

Un futur més sostenible amb ajuda de la tecnologia és també l’objectiu de Mercè Conesa i de Rosa Alarcón al capdavant de les seves entitats. Conesa, directora del Port de Barcelona, assegura que «el comerç internacional continuarà, però les empreses clàssiques han trencat els seus conceptes bàsics. La digitalització ens ajuda a reduir despeses i riscos. Hem millorat la seguretat creuant informació, cosa que permet ubicar els barcos en molls adequats davant una borrasca».

Per Rosa Alarcón, presidenta de TMB, «el projecte més il·lusionant és el bus d’hidrogen. Volem una ciutat amb 0% emissions». Per ella, el teletreball té efectes positius en la mobilitat, reduint les hores puntes. «D’aquesta ens en sortirem tots junts», va assegurar. Esperances que també ens va infondre la més jove de les participants, Sara González, enginyera de camins i tresorera de Young IT Girls, l’associació que incentiva les vocacions tecnològiques entre les nenes. «Les dones han augmentat un 25% la seva presència en les carreres tecnològiques. Cal continuar trencant estereotips i crear referents per a elles».