L'autoexploració, clau per detectar càncer de mama en plena pandèmia

A causa de la situació als centres sanitaris, convé més que mai revisar-se a casa per tenir un diagnòstic precoç

Tres de cada deu malaltes perden o deixen la feina a causa de la malaltia, que provoca unes despeses de 42.000 euros a les famílies

viladecans

viladecans

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Davant el col·lapse que pateixen els centres de salut i la decisió de les autoritats de modificar l’assistència als centres sanitaris per evitar els contagis, cosa que s’ha traduït en el retard de revisions i en més consultes telefòniques, el Consell General d’Infermeria ha remarcat aquest dilluns, el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, que es fa més necessari que mai que les dones s’autoexplorin, sobretot a partir dels 20 anys.

Segons l’organització col·legial, és necessari autoexplorar-se una vegada al mes després de la menstruació, no interrompre-ho durant l’embaràs ni la lactància i sempre de la mateixa forma: davant el mirall primer i ajaguda amb un coixí sota de l’esquena després, buscant qualsevol modificació al pit  que pugui ser símptoma que es pateix càncer o una altra malaltia.

«Gràcies a l’autoexploració es posa en marxa el procés diagnòstic. Tenint en compte que en la pandèmia s’han patit demores en les cites, és cert que cal donar-li més prioritat a l’autoexploració per actuar de forma precoç», assenyala Gema Usano, infermera gestora de càncer de mama de l’Hospital 12 de Octubre (Madrid), que recorda que a més dels problemes organitzatius als centres sanitaris, la por d’algunes pacients a anar als hospitals, que encara persisteix, pot estar darrere que en els últims mesos hi hagi hagut un menor diagnòstic als centres públics. «També pot haver existit una migració a centres privats, menys saturats en aquests moments», reconeix.

Primera causa de mort

Malgrat tot, el president del Consell General d’Infermeria, Florentino Pérez Raya, avisa que en plena pandèmia, Espanya no pot «permetre’s un retrocés en el control d’altres malalties com el càncer de mama, que suposa la primera causa de mort per càncer entre dones.»

Per això, malgrat la segona onada de Covid, l’Escola d’Infermeria i altres entitats mèdiques fan una crida a la població perquè no deixi d’anar als controls necessaris per detectar aquest i altres tipus de tumors. La detecció precoç, juntament amb l’avenç en la investigació i en els tractaments, està directament lligada amb la supervivència. En el cas del càncer de mama, el 90% de les afectades estan lliures de recaigudes als cinc anys del diagnòstic.

El segon amb més incidència

Tot i això, encara es desconeixen les causes que en provoquen l’aparició, malgrat que s’han identificat nombrosos factors de risc, la major part relacionats amb l’exposició hormonal. Es tracta del càncer amb segona incidència més gran a Espanya, amb més de 33.300 casos cada any i un creixement del 7,5% des del 2012. Tot i que, afortunadament, la mortalitat ha descendit considerablement gràcies als programes de cribratge i a la troballa de tractaments innovadors.

De fet, en aquests moments hi ha 283 assajos en marxa a Espanya, un terç a la fase 3, segons dades de l’Agència Espanyola de Medicaments. El gran repte és trobar una cura per al càncer metastàtic, encara avui incurable.

Les despeses econòmiques

Notícies relacionades

Així mateix, una altra de les assignatures pendents passa pel recolzament psicològic i econòmic als pacients. L’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) ha elaborat un estudi que revela que entre despeses directes, ocultes i pèrdues d’ingressos una família inverteix de mitjana 42.000 euros per fer front a un tumor a les mames. I és que un 34% de les malaltes perden o deixen la feina per la malaltia, un 42% perden gairebé tots els seus ingressos i al 21% de les llars aquesta situació els provoca pobresa.

I, com a conseqüència de la pandèmia, aquests percentatges empitjoren fins a un 50% de les dones que han perdut gairebé tots els seus estalvis i un 30% de les llars en situació econòmica severa.