Xarxes socials i paternitat: una guerra diària

«Utilitzar molt una tecnologia no vol dir que hi estiguis enganxat. L’addicció la determina si aquesta activitat compromet totes les altres facetes de la teva vida. Per exemple, els estudis, les relacions socials en directe i les rutines familiars a casa». Així ho assegura el periodista David Ruipérez, autor de ‘Mi vida por un like’ (editorial Arcopress), un assaig sobre l’impacte de les xarxes socials en la infància i l’adolescència. El llibre va néixer, precisament, després que una de les filles de Ruipérez li deixés anar un dia: «Papa, ¿per què no em graves un vídeo fent manualitats i el puges a Youtube?» La nena, en aquell moment, tenia 6 anys.

Els progenitors se saben molt bé la teoria. Saben que quan compren un mòbil als seus fills cal fer-los firmar un contracte de bones pràctiques, que és el que recomanen tots els experts. El full, firmat per adults i menors, sol lluir a la porta de la nevera perquè cada dia tots recordin les normes d’ús. No obstant, la teoria és una cosa i la pràctica, una altra. Lidiar amb les tecnologies sol ser una guerra diària entre progenitors i fills. «No hauríem de pujar a un púlpit i donar sermons als nostres fills. Cal educar-los, parlar-los amb proximitat i mostrar-los exemples reals de casos dramàtics d’addiccions a la tecnologia. I tot això sense demonitzar», continua Ruipérez.

L’autor de ‘Mi vida por un like’ està convençut que la tasca didàctica no només correspon als pares sinó també a l’escola. «Els professors no poden ser obsolets en temes de tecnologia. Els alumnes no poden rebre una simple xerrada al llarg de l’any i ja està. El currículum obligatori escolar hauria d’incloure una assignatura d’Educació Digital. És imprescindible al segle XXI. És l’única manera que tinguin, de veritat, competències digitals, fonamentals per saber acudir a fonts serioses d’informació en lloc de creure’s boles i ‘fake news’», explica.

El problema dels adults

L’educació, en tot cas, no ha d’anar dirigida només als menors sinó també als adults. Molts pares s’enfaden amb els seus fills per no separar-se del mòbil sense adonar-se que ells són els primers addictes. «¿Qui domina qui? ¿Tu al mòbil o el mòbil a tu? És important recordar que tots els pares tenen el deure de donar exemple», explica Gregorio Luri, pedagog i autor d’‘Elogio de las familias sensatamente imperfectas’.

L’expert recalca la importància d’educar l’atenció, que és la capacitat per mantenir l’activitat que s’està realitzant en aquell moment, ja sigui cuinar una paella, parlar amb una altra persona o mirar el teu fill.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

No obstant, els progenitors són els primers en abusar de les pantalles i les xarxes. Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) assegura que el 81% dels nadons estan exposats a les xarxes socials abans de complir els sis mesos de vida i que el 23 % dels nens ja hi han aparegut abans de néixer perquè els seus pares publiquen les ecografies.

Predicar amb l’exemple

En el manual ‘Nuestros hijos en la red. 50 cosas que debemos saber para una buena prevención digital’ (Plataforma Actual), la inspectora de policia i experta en crim cibernètic Silvia Barrera explica que la primera cosa que han de fer els progenitors és establir una relació de confiança amb els fills i filles i, sobretot, predicar amb l’exemple. «Hauríem de passar el menor temps possible a internet davant dels nostres fills. Si tenim xarxes socials, anem amb compte. Si estem tot el dia publicant vídeos i informació personal ells ho acabaran veient com a una cosa natural. Quan ens hi enfrontem per això ens podran dir: «Si tu ho fas ¿per què jo no?», afirma.