30 d’oct 2020

Anar al contingut

Resignació a les aules

La suspensió fins a final de mes no altera l'activitat en els alumnes acostumats a classes en línia

Els graus tecnocientífics veuen «imprescindibles» les pràctiques, que continuaran sent presencials

Gemma Tramullas

Resignació a les aules

Passat i present confluïen ahir a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). El novembre del 1918, la institució va haver de suspendre les classes a causa de la pandèmia mortal de grip; ahir, coincidint amb l’anunci de la suspensió temporal de classes teòriques presencials per reduir la mobilitat i aturar la Covid-19, el catedràtic de Salut Pública Antoni Trilla impartia entre aquestes mateixes parets la lliçó inaugural del curs amb una conferència titulada «Epidèmies, pandèmies i lliçons». 

El model híbrid de docència (virtual i presencial) dissenyat després de la primera onada ja havia delmat els campus universitaris, especialment els de lletres, i els pocs estudiants que deambulaven ahir pels jardins i patis de l’edifici històric de la UB es mostraven resignats davant l’augment de restriccions. Tres alumnes de primer d’Estudis Anglesos i Lingüística lamentaven no poder viure l’experiència universitària: «Ja només teníem una de cada tres classes presencials, però jo venia igualment aquí a connectar-me a les classes en línia perquè em concentro molt més que a casa –explicava el Sergio–. Ara ni això».

Al pati de Ciències, el Quim, de tercer d’Enginyeria Informàtica, explicava que ja feia un 60% de les classes virtuals des d’inici de curs i que per a ell fer-ho tot des de casa suposa un avantatge: «Soc d’Igualada i no he de perdre tres hores anant i venint». En canvi, l’Adrià de Filologia penjava la seva indignació a Tik Tok: «¡A sobre que no hi ha classes presencials a segon, tercer i ni tan sols a quart, ara ens demanen que no anem a la uni!».

El sindicat SEPC i la plataforma Fem-la Pública denunciaven, entre altres coses, la nul·la participació dels estudiants en les decisions, la degradació de l’educació pública i casuístiques més concretes com el fet que molts estudiants han comprat abonaments de transport que no podran utilitzar.

A la Universitat Politècnica de Catalunya la consigna era començar el curs de manera presencial i donant prioritat a les classes pràctiques, pel que pogués passar. «El primer dia ens vam dir bon dia i vam passar immediatament a les pràctiques –explica Josep Gili, professor de Geomàtica a Enginyeria Civil–. Aquests graus són molt experimentals i les pràctiques són insubstituïbles. No es pot arribar a ser xef veient vídeos de cuina a Youtube».

Les imprescindibles

Després del daltabaix de la primavera passada, les universitats han aconseguit que, malgrat la virtualització de les classes teòriques durant els pròxims 15 dies, es mantingui la presencialitat de les lliçons en laboratoris i espais tècnics, que suposen un 30% del contingut acadèmic en els graus tecnocientífics.

Cada centre, públics i privats, ha decidit quines classes pràctiques són imprescindibles. A la Universitat Autònoma de Barcelona continuaran totes les classes pràctiques que requereixin presencialitat. A la Universitat Pompeu Fabra, que ja tenia molt limitada la presencialitat, també s’han tancat els espais d’estudi a les biblioteques. Cristina Gelpí, vicerectora per a projectes de docència, defensava la presencialitat, però atribuïa el rigor de la institució a una «voluntat d’exemplaritat» i recordava: «Les universitats són espais segurs, però cal reduir la mobilitat».

A l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, en canvi, continuaran amb el mateix model que tenien de classes teòriques en línia i pràctiques a l’aula.

Una exposició virtual a la Universitat de Barcelona aporta documents històrics sobre els efectes de la grip de 1918 en la vida acadèmica, entre els quals l’acta del 29 de novembre en la qual, després de la suspensió temporal de les classes, la institució decretava el tancament. Durant dos mesos, els alumnes es van quedar sense cap tipus de classe. Un va ser Josep Pla, que estava en l’últim curs de Dret i que, malgrat tot, va aconseguir llicenciar-se aquell mateix any.