30 d’oct 2020

Anar al contingut

DIA INTERNACIONAL DE LA SENSIBILITZACIÓ DAVANT L'ATURADA CARDÍACA

Aprendre a salvar vides a l'escola

Els metges d'emergències insisteixen en la necessitat que el currículum escolar obligatori inclogui tallers de primers auxilis

Només el 10% dels adults sabrien realitzar una reanimació cardiopulmonar, una cosa que pot salvar 100.000 vides a l'any a tot Europa

Olga Pereda

«Hola. Tinc 8 anys. La meva àvia s’ha desmaiat. És a terra. Els meus pares són metges, però no són a casa. M’han ensenyat a trucar al 112 per a les emergències». Aquesta trucada la va rebre el 2012 Marta Nonide, metge d’emergències a Astúries, que en aquell moment estava de guàrdia al centre coordinador del 112. Nonide va començar a preguntar a la nena: «¿La teva àvia respira? ¿Té la boca torta?». La nena ho va contestar tot amb absoluta serenitat. La metge va concloure que l’àvia acabava de tenir un ictus. «Posa-la de costat. ¿Saps fer-ho?». La nena va cridar al seu germà petit, de 5 anys, i entre els dos la van col·locar en la posició lateral de seguretat. «Perfecte, l’ambulància ara ve».

A Nonide se li va quedar gravada a foc aquesta trucada. Una nena de 8 anys sabia trucar al 112, donar la direcció de casa i posar la seva àvia en una postura que li permetia minimitzar el risc vital. Dos anys més tard, la facultativa va aixecar el seu somni personal i professional: portar els primers auxilis a les escoles. El seu objectiu era ensenyar als nens més petits –a partir de 5 anys– com fer una RCP (reanimació cardiopulmonar) a una persona que no està respirant, com col·locar la víctima en posició lateral de seguretat en cas que respiri, i com ajudar una persona que s’ha ennuegat amb la maniobra de Heimlich. Va batejar la iniciativa amb el nom RCP Desde Mi Cole.

Crítiques inicials de pares i professors

Els començaments no van ser fàcils. Molts professors i pares van posar el crit al cel i es van alarmar davant la idea que els sanitaris parlessin d’aturades cardíaques i mort als seus fills. Avui, la iniciativa és un absolut èxit i els seus tentacles han arribat a països com l’Argentina i Portugal. «La RCP és vital. La població en general hauria d’aprendre a fer-la. I al més aviat possible. Nosaltres fem tallers d’una hora de durada amb nens des de P5. És increïble com ho comprenen tot. Adaptem el llenguatge a la seva edat, utilitzem cançons i utilitzem peluixos en lloc de maniquins. Estic convençuda que els 5 anys és l’edat perfecta per iniciar-se en l’aprenentatge dels primers auxilis. És molt important també que els nens i les nenes sàpiguen trucar al 112 i que coneguin la direcció de casa seva», destaca la responsable de la iniciativa RCP Desde Mi Cole.

Taller infantil de primers auxilis en una escola infantil / MARTA NONIDE (RCp Desde Mi Cole)

L’aturada cardíaca és l’absència brusca de respiració i circulació. En la majoria dels casos és a causa d’un infart, tot i que també pot produir-se per un ofegament o per una hemorràgia. Estem davant d’un problema de salut pública de primera magnitud. Si augmentés el percentatge de persones que aprenen maniobres de RCP i les realitzen en cas d’emergència podrien salvar-se a tot Europa més de 100.000 vides a l’any, segons un informe del Ministeri de Sanitat, que l’any passat va organitzar una jornada mèdica pel Dia Mundial de la Sensibilització davant l’Aturada Cardíaca, que se celebra cada 16 d’octubre. «A Espanya, només el 10% dels adults, i ja és un percentatge molt optimista, sabrien reaccionar davant una parada cardíaca. Als països nòrdics, no obstant, el percentatge és molt més alt. La població està molt conscienciada i hi ha oficis, com el de professor, que no es poden exercir sense tenir una titulació específica», explica Nonide.

La ‘newsletter’ per a mares i pares

Olga Pereda us presenta cada setmana els continguts més interessants de criança i educació d’EL PERIÓDICO, amb especial atenció a la tornada a l’escola.

Subscriviu-vos-hi

La batalla política

Fa anys que els metges especialistes en emergències exigeixen al Govern de torn que inclogui els primers auxilis en el currículum escolar obligatori. El 2014 un reial decret va incloure els «coneixements bàsics de tècniques de primers auxilis» dins de l’assignatura de ciències de la naturalesa. «Ens vam posar molt contents, però amb l’habitual bronca política d’aquest país la norma va quedar en paper mullat i continua sense ser obligatori. Algunes autonomies, com Catalunya, sí que tenen iniciatives al respecte i estan més ben organitzades», explica Esther Gorjón, vocal d’Infermeria de la SEMES (Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències). De la mà de Mapfre, la SEMES està a punt d’organitzar la setena edició d’un congrés per formar professors en primers auxilis.

Una RCP implica salvar una vida només amb les mans. Quan una persona pateix una parada cardíaca el primer que cal fer és comprovar si respira. Si no ho està fent, has de posar les teves mans entrellaçades al seu pit i realitzar-li compressions toràciques (100 o 120 per minut) perquè el cor bombi i perquè l’oxigen li arribi al cervell. A causa del coronavirus i altres possibles malalties acompanyar les compressions amb ventilació (boca a boca) només es recomana a les persones de confiança de la víctima.

Dues nenes aprenen a realitzar la reanimació cardíaca. / MARTA NONIDE (RCP DESDE MI COLE)

Triplicar les possibilitats de supervivència

El temps és bàsic. Una RCP practicada en els dos primers minuts triplica les possibilitats de supervivència de la víctima. «A les grans ciutats, les ambulàncies arriben en una mitjana de 10 minuts, és un temps preciós que cal aprofitar per ajudar. I una vegada arribem nosaltres, realitzem la RCP professional, però és fonamental que abans d’això la víctima hagi rebut auxili. La majoria dels infarts ocorren al carrer o als domicilis, per això és tan elemental que la població sàpiga realitzar aquest tipus de maniobres, que ajuden a salvar vides», argumenta Raquel R. Merlo, metge del 112 que també imparteix formació en primers auxilis a metges i als anomenats ‘primers intervinents’, policies, bombers i agents de protecció civil. 

La facultativa del 112 –que, igual com la responsable de RCP Desde Mi Cole, és membre del grup de pediatria de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències– explica que la població i les autoritats sanitàries i polítiques estan cada vegada més conscienciades. Per això els desfibril·ladors semiautomàtics (molt fàcils d’utilitzar i amb geolocalització perquè els serveis d’emergències tinguin la direcció) s’han multiplicat en llocs públics els últims anys. De fet, hi ha aplicacions de mòbils, com Ariadna, que indiquen on és el més pròxim.

Sense desanimar-se, els metges d’emergències –que continuen formant voluntàriament professors i altres professionals– continuen demanant al Govern que inclogui els primers auxilis en el currículum escolar obligatori. Fins que arribi aquell moment, lamentablement, tot depèn de la bona voluntat de les direccions escolars i els docents. «La formació a les escoles és essencial. La vida no té preu. Salvar una persona et genera una gratificació personal impagable i meravellosa», conclou la doctora Merlo.