ULTRADRETA

Els Mossos creuen que el nacionalisme blanc ja és una «amenaça real» per a Catalunya

De soca-rel americana, és una ideologia racista que també ha motivat greus atemptats en països com Noruega o Nova Zelanda

La detecció dels dos homes de Lleida és la primera manifestació d'una radicalització que ha acabat amb centenars de vides a Occident

zentauroepp16544319 atentado201009183030

zentauroepp16544319 atentado201009183030 / THOMAS WINJE

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els Mossos d’Esquadra consideren que el nacionalisme blanc encunyat als Estats Units és una «amenaça real» a Catalunya com constata el cas dels dos homes de 30 anys arrestats a Lleida el setembre que pretenien cometre atacs de l’anomenada guerra racial contra minories ètniques. Fonts de la comissaria general d’Informació consultades per EL PERIÓDICO remarquen que es tracta d’un fenomen en expansió per Occident que també ha fet eclosió a Espanya i que forma part d’una narrativa racista que sacralitza la violència per defensar la supremacia de la raça blanca. Una altra expressió dels processos de radicalització que cada vegada més ciutadans abracen en un context de crisi econòmica, incertesa per la pandèmia de Covid-19 i informacions distorsionades propagades per internet.

La revelació que hi havia dos homes de 30 anys a la Pobla de Cèrvoles (Lleida) fent apologia de Brenton Tarrant –autor de l’assassinat de 51 persones a Nova Zelanda el 2019– o d’Anders Behring Breivik  –que va dur a terme una matança a Noruega el 2011 que va acabar amb la vida de 76 persones– i animant els seus seguidors a emular-los és la manifestació més contundent d’aquesta deriva tot i que una conseqüència coherent amb l’auge de discursos extremistes, segons els Mossos.

En els últims anys s’han disparat les denúncies i investigacions per delictes d’odi i discriminació contra el col·lectiu LGTBI o minories racials, han proliferat els discursos excloents i frases o conceptes, inacceptables fa poc, ara es donen amb massa freqüència, també en els partits polítics. A més, a Catalunya, hi ha ja un altre precedent: Manuel Murillo, un tirador professional veí de Terrassa, que pretenia acabar amb la vida del president Pedro Sánchez després de l’exhumació del cadàver de Franco.

Llenguatge propi

La narrativa comuna que comparteixen els seguidors del nacionalisme blanc reuneix característiques que, en alguns casos, es donen amb freqüència en qualsevol tribu urbana –sobretot virtual. Fan un ús intensiu d’internet: tenen un llenguatge irònic que atrau els joves, abusen dels mems i ‘gamifiquen’ la realitat. La comunicació busca crear un sentiment de comunitat desenvolupant una subcultura pròpia que es nodreix de la perversió de personatges ficticis com Pepe the Frog per convertir-los en icones de l’alt-right (l’extrema dreta alternativa americana que considera els conservadors tradicionals massa progressistes) o de jocs de paraules que transformen lemes com el ’Black lives matter’ en el ’Black lives splatter’ (esquitxen) o títols de pel·lícules com ’Breakin 2: Electric Boogaloo’ en ’Big Iglú’. Aquesta última és una referència recargolada a una hipotètica segona guerra civil als Estats Units destinada a salvar la població blanca. Els iglús abunden a les banderes de la ultradreta.

Els dos arrestats a Catalunya gestionaven quatre xats de Telegram ­-dos en obert i dos de tancats– des dels quals intentaven adoctrinar i persuadir. Un d’aquests xats es deia ‘Iron Pills’, una al·lusió evolucionada a la pastilla vermella de Matrix –la que et desperta a un estat de consciència– però en la seva versió més dura –’pastilla de ferro’, que és més dura d’empassar però que aporta més suposada lucidesa. Van ser arrestats al demanar ajuda per comprar armes. Estan en llibertat amb càrrecs. 

Nacionalisme blanc davant supremacisme blanc

Per als Mossos resulta important distingir entre supremacisme blanc i nacionalisme blanc. Tots dos consideren que la raça blanca ha de governar a la resta de races però només el segon defensa l’ús de la violència per a aconseguir-ho. El mateix matís que separa l’extrema dreta de l’ultradreta.

El nacionalisme blanc va néixer durant la dècada dels setanta als Estats Units i té arrels culturals que connecten amb el nazisme alemany o el Ku Klux Klan. Basa la seva ideologia en la creença victimista que la població blanca està sent substituïda per la resta de races a causa d’un complot internacional que afecta els governs internacionals, especialment els executius progressistes. A diferència del supremacisme blanc, el nacionalisme blanc defensa, promou i aplaudeix els atacs terroristes per evitar aquesta suposada substitució, té una voluntat revolucionària per canviar el sistema. També creu que la democràcia no funciona i, com el survivalisme, preveu un col·lapse imminent. Utilitzen la iconografia cristiana de les croades però s’aparten dels manaments i és profundament homòfob i antifeminista, un moviment al que acusa de distreure la dona del seu propòsit reproductiu.

Trasllat d’una víctima a Nova Zelanda en l’atac del 2019. / AFP

A través d’internet, el nacionalisme blanc d’arrel americana s’ha exportat a la resta del món occidental –que inclou els Estats UnitsEuropa i Oceania–, escenari en temps recents d’atemptats tan greus com el que va perpetrar Tarrant a Nova Zelanda o Anders Behring Breivik a Noruega. A diferència de les organitzacions gihadistes, els terroristes nacionalistes blancs no afirmen pertànyer a cap organització en concret –com Daesh o Al-Qaida- però acostumen a deixar per escrit els noms de referents que els han precedit en un intent de connectar les seves accions amb les dels qui els han inspirat.

Els seus textos fundacionals són ’Els Diaris de Turner’, una novel·la escrita per Willian Pierce el 1974, fundador de l’Aliança Nacional a Virginia, que conté una ficció sobre una revolució contra el govern de la Casablanca que cristal·litza amb l’extermini de la resta de races; ’Siege’, del neonazi americà James Mason; o la novel·la ’El campamento de los santos’, de Jean Raspail, una altra ficció publicada el 1973 sobre una onada massiva d’immigració africana que provoca el col·lapse dels països europeus.

La islamofòbia 

Sònia Parellada, investigadora del Cer-Migracions de la UAB, observa amb preocupació l’eclosió lleidatana de nacionalisme blanc, remarca que s’ha donat aquí com podria haver-se donat a qualsevol altre país occidental i remarca que a Espanya aquest es manifesta sobretot a través de la islamofòbia. Avisa que el seu discurs suposa «un gran perill» per a persones que, en contextos socioeconòmics durs com l’actual, «són carn de canó permeable». I afegeix que combatre aquestes expressions jutjant-les com a delictes d’odi no és un mal camí d’afrontar-ho. 

Notícies relacionades

Que a Espanya s’expressi sobretot a través de la islamofòbia no el converteix en una cosa nova, matisa. La creença que la raça blanca ha de dominar és molt més antiga i procedeix del racisme científic dels segles XVI i XVII –teories demostradament «falses», recorda–, que ha agafat formes diferents al llarg de la història, com durant l’esclavitud de la població africana o en els camps de concentració d’Alemanya. 

Parellada, després d’analitzar el contingut d’’Iron Pills’, el xat dels dos arrestats pels Mossos, destaca que els sospitosos semblen fer enquestes que podrien tenir la finalitat de crivellar quins dels seus subscriptors són més afins al nacionalisme blanc. És a dir, un procés de captació. És una hipòtesi no exempta de sentit ja que hi havia uns altres dos xats privats als quals només accedien aquells ‘seleccionats’ pels administradors. La lluita s’ha de focalitzar «a les xarxes socials», aconsella. El mateix lloc des d’on s’intenta prevenir una radicalització de sentit oposat, la gihadista, que aconsegueix reclutar més joves disposats a atemptar a través de l’ordinador que de les mesquites.