22 set 2020

Anar al contingut

crisi sanitària

Coronavirus avui, 22 de setembre: així està la situació

Mapa de casos i resum de les dades de la Covid-19 a Espanya, Itàlia, els EUA, la Xina i la resta del món

Les normes de la nova normalitat i els avenços per tenir una vacuna, al detall

El Periódico

Coronavirus avui, 22 de setembre: així està la situació

El coronavirus està sotmetent el món a una crisi sanitària que marcarà una època. Després d’haver esclatat a la Xina fa uns mesos, la Covid-19 ha aconseguit propagar-se per tots els continents, tot i que s’ha acarnissat especialment amb Europa i els EUA. Després d’haver atemorit el gegant asiàtic, Itàlia va ser la potència europea que va rebre l’envestida de casos més forta, tot i que aquests també s’han multiplicat exponencialment a Espanya. Aquestes són les dades més rellevants de la jornada:

Infectats i morts a Espanya

El Ministeri de Sanitat va notificar ahir dilluns 31.428 nous casos de coronavirus des de divendres, 2.957 en les últimes 24 hores.  D’aquesta manera, en total ja s’han diagnosticat de Covid-19 671.468 persones a Espanya.

Així mateix, el departament que dirigeix Salvador Illa ha notificat avui dilluns 168 morts per Covid-19 més, 311 en l’última setmana. Per tant, la xifra global de morts per coronavirus a Espanya se situa en les 30.663 persones.

En tot cas, es pot tenir en compte que referent a la xifra d’infectats les dades de Sanitat solen ser una mica inferiors a les reals, ja que les conselleries autonòmiques sempre disposen de dades més actualitzades.

Aquestes són les autonomies més afectades:

Nova normalitat 

El final de l’estat d’alarma el 21 de juny passat ha suposat l’entrada de tot Espanya en la nova normalitat (tot i que es produeixen retrocessos si hi ha rebrots). En aquesta fase de la lluita contra el coronavirus s’han aixecat nombroses restriccions, si bé se’n mantenen d’altres com el distanciament físic d’almenys 1,5 metres i l’obligatorietat de portar mascareta a totes les comunitats autònomes. Fa setmanes, a més, Espanya va vetar fumar al carrer i va tancar les discoteques per la Covid.

Rebrots

Els rebrots de coronavirus en algunes zones d’Espanya han obligat a adoptar mesures reforçades de control.

Els brots actius de coronavirus a Espanya ronden els 2.500, amb més de 20.000 contagis. 

Mascaretes obligatòries

Per evitar al màxim la propagació i el contagi del virus entre la població, totes les comunitats autònomes han aprovat l’ús obligatori de les mascaretes malgrat que es pugui mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres. Catalunya va ser la comunitat pionera i l’han seguit Extremadura, les Balears, Aragó, Múrcia, La Rioja, Andalusia, Cantàbria, Astúries, Galícia, Navarra, el País Basc, Castella i Lleó, el País Valencià, Castella-la Manxa i Madrid. Les Canàries ha sigut l’última a incorporar aquesta mesura, que ja està vigent a tot l’arxipèlag.

Mesures econòmiques

El 17 de març el Consell de Ministres va aprovar un pla de xoc econòmic i social per fer front a la crisi del coronavirus a Espanya en què agrupa un conjunt de mesures econòmiques d’emergència. El cost total serà d’uns 200.000 milions d’euros, segons ha informat el Govern de Pedro Sánchez. Aquestes són les 10 mesures més destacades:

  • Moratòria hipotecària. Aprovació d’una moratòria en el pagament de les hipoteques a persones que hagin reduït els seus ingressos o estiguin en situació d’atur pel coronavirus.
  • Pagament de subministraments. Moratòria en el pagament dels subministraments bàsics (aigua, llum i gas) a col·lectius vulnerables. 
  • Bo social. Pròrroga automàtica fins al setembre del bo social a les llars beneficiàries.
  • Atenció a persones grans i dependents. Creació d’un fons específic de contingència per reforçar l’atenció a persones grans, sensesostre i a residències de gent gran i dependents. S’hi destinaran uns 300 milions d’euros.
  • Flexibilització de la despesa dels municipis. Flexibilització de la regla de despesa perquè els ajuntaments puguin utilitzar el seu superàvit si l’inverteixen en partides d’atenció social com atenció a la dependència, serveis socials i tota mena de problemes d’índole social associats a la crisi del coronavirus. S’hi destinaran uns 300 milions d’euros. 
  • Autorització dels ertos. S’agilitarà el procés d’autorització d’ertos (expedients de regulació temporal d’ocupació). Es consideraran duts a terme per força major i es gestionaran ràpidament.
  • Cobrament de l’atur en cas d’erto. Garantia de prestació d’atur en cas d’erto. Tots els treballadors afectats per aquests procediments tindran dret a cobrar l’atur tot i que no compleixin amb el període de cotització mínim exigit. A més, no es considerarà consumit el temps que duri la percepció d’aquesta prestació (comptador a zero).
  • Pròrroga de la prestació d’atur. Pròrroga automàtica de les prestacions d’atur. Ningú perdrà els seus drets per no poder acudir a les oficines d’ocupació.
  • Impuls al teletreball. Facilitar el teletreball a través d’una dotació «important» a les empreses per a la compra d’ordinadors, mentre permet als treballadors adaptar o reduir la seva jornada laboral per a la cura de persones al seu càrrec, i és possible una reducció del 100% de la jornada.
  • Ajuda a la cura familiar. Dret a la cura familiar per a tots els treballadors sense que puguin ser sancionats o acomiadats (reducció de la jornada fins al 100% o reorganització per cura d’un familiar fins a segon grau –nets i avis–).

Ajuts al lloguer

El 31 de març el Govern de Pedro Sánchez també va aprovar diverses mesures per garantir la vivenda dels inquilins afectats per la crisi. Aquests són els ajuts al lloguer pel coronavirus:

  • Microcrèdits per pagar el lloguer. L’Estat posa a disposició dels inquilins de petits propietaris microcrèdits a tipus d’interès zero perquè les persones que quedin en situació de vulnerabilitat puguin pagar el lloguer.
  • Grans propietaris: quitança del 50%. Els grans propietaris de vivenda –fons, socimis i immobiliàries– han de dur a terme una quitança del 50% o bé una reestructuració del deute en tres anys.
  • L’Estat pagarà el lloguer als més vulnerables (les persones que després de la crisi es mantinguin en la vulnerabilitat). Fins a 900 euros al mes i 200 euros destinats al pagament de subministraments, manteniment, etcètera.
  • Pròrroga dels arrendaments. Pròrroga extraordinària de sis mesos dels contractes de lloguer de vivenda habitual per evitar pujades abusives. 
  • Suspensió dels desnonaments. L’Executiu ordena la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional durant sis mesos després del final de l’estat d’alarma. 

Viatjar a l’estranger

A mesura que la situació epidemiològica ha anat millorant i els països han anat aixecant les restriccions, també s’ha reprès progressivament la lliure circulació de ciutadans per Europa i la resta del món. La Unió Europea va decidir obrir les fronteres entre països pertanyents a la zona Schengen a mitjans de juny i recentment també ho ha fet amb 15 països més de la resta del món.

El problema ara rau en els rebrots que s’han produït a Espanya i que han fet que diversos països imposin serioses mesures restrictives als ciutadans espanyols que decideixin viatjar a determinats llocs. Hi ha països que han imposat la quarantena, d’altres obliguen a fer-se un test PCR i hi ha els que prohibeixen la seva entrada. Si es decideix viatjar fora de les nostres fronteres, es recomana informar-se en les pàgines web de les ambaixades o els consolats dels països de destí o en la web del Ministeri d’Afers Estrangers

Situació a la Xina, els EUA, Itàlia i altres països

Mentre a la Xina remet l’empenta del coronavirus, l’epidèmia continua avançant als EUAItàlia.

Vacuna

La Universitat d’Oxford i la farmacèutica AstraZeneca han reprès els assajos clínics de la fase 3 de la seva vacuna contra la Covid-19, interromputs uns dies perquè un voluntari del Regne Unit va patir una reacció adversa. 

Actualment, hi ha unes 30 vacunes més que s’estan testant en pacients, de les quals 10 ja enfilen l’última fase dels assajos. «És probable que alguna d’aquestes s’acabi descartant. Igual que és probable que l’any que ve hi hagi diverses vacunes en circulació, que es vagin aplicant a diferents segments de la població», afirma Rafael Vilasanjuan, membre del consell de direcció de GAVI (l’Aliança Global per a la Vacunació). «El missatge que hauria d’estar clar és el següent. Desenvolupar una vacuna és més complicat. I el més important no és el temps, és la seguretat i l’eficàcia», diu l’expert.