Un poble francès fa sentir com casa malalts d'Alzheimer

En una terrassa d’un bar, en una plaça banyada pel sol, dues dones grans prenen cafè i comenten les notícies. L’escena, aparentment banal, podria passar en qualsevol poble, però té lloc en un innovador centre per a malalts d’Alzheimer a França.

A Dax, al sud-oest del país, aquest establiment únic ha desafiat l’epidèmia de Covid-19 per obrir les seves portes a la primavera passada boreal i acull 120 persones, a més de cuidadors i voluntaris.

Inspirat en Holanda, aquest model serveix de laboratori i és seguit de prop per equips del Japó i d’Itàlia, dos països que volen adoptar al seu torn aquest centres experimentals.

Aquest establiment per a persones d’edat dependents (EHPAD, segons les seves sigles en francès) ha sigut concebut com una bastida, un poble-granja tradicional de la regió francesa de les Landes. Sota els arcs de la plaça central hi ha una perruqueria, un petit supermercat, una cafeteria, una sala d’esports i una mediateca.

S’hi sumen els camins de suaus línies, una llacuna a prop i fins i tot dues burres, la Junon i la Janine, que viuen al mig del poblet. Tot convida a la calma.

Quatre petits barris dispersats entre la vegetació congreguen quatre casetes. «Cada resident té la seva habitació i viu al seu ritme. El que s’aixeca a les sis del matí no impedeix que el seu veí dormi fins més tard», explica Aurélie Bouscary, una de les auxiliars.

Aquell dia, Bouscary prepara el dinar per als vuit residents de la caseta i els anima perquè parin la taula comuna.

Deu places estan reservades als menors de 60 anys, tot i que la mitjana d’edat és de 79. La més jove només té 40 anys.

«Serena llibertat»

A la terrassa de la cafeteria, les dues residents estan acompanyades d’una cuidadora, ja que aquí el personal té temps per parlar, tranquil·litzar, compartir, acompanyar al supermercat...

«La seva salut havia agreujat durant el confinament. A l’instal·lar-se aquí al juny, han pogut recuperar una serena llibertat quotidiana» relata Nathalie Bonnet, psicòloga i gerontòloga.

El centre és un lloc obert i, tot i que els residents no poden superar un límit de 5 hectàrees, les famílies, els voluntaris i fins i tot els habitants d’altres barris veïns són benvinguts.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

És cert que, de moment, el coronavirus ha frenat aquestes interaccions, però tothom pot venir aquí a escoltar un concert, participar en una petita festa o fins i tot tallar-se el cabell.

Aquest centre idíl·lic té un cost: 28 milions d’euros per construir-lo, pagats per l’autoritat local, i després 6,7 milions cada any per fer-lo funcionar. Com que la pensió dels residents (65 euros per dia) és semblant a la d’un establiment similar, l’autoritat local i els serveis regionals de salut han de contribuir al seu funcionament.