Delgado proposa canviar el control judicial de l'internament d'avis

La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, ha proposat en el seu discurs davant el rei Felip VI una reforma dels «mecanismes de control judicial dels internaments de persones grans o amb discapacitat ingressades en centres residencials o sociosanitaris quan no puguin decidir-ho per si mateixes». Delgado va afegir que «els esdeveniments últims», amb referència a la Covid-19, «han convertit en assumptes d’enorme actualitat i la solució dels quals esdevé inajornable».

D’aquesta forma, la fiscal general anunciava la principal proposta de canvi que, com cada any, inclou la memòria anual del ministeri públic, que per primera vegada en dècades no es va facilitar a la premsa fins que va començar l’acte amb què l’any judicial queda obert. L’explicació oferta ha sigut la pandèmia que va marcar tot l’acte en el qual totes les personalitats assistents van portar la corresponent mascareta i van guardar la distància de seguretat.

Després de recordar a les víctimes de la Covid, Delgado va esmentar les investigacions penals i tuitives (les que exerceixen pel Civil per protegir als més vulnerables) s’havien obert en residències d’avis i de persones amb discapacitat, l’internament a través de control judicial dels quals s’ha de modificar.

Ocupació de vivendes

Notícies relacionades

El 91,5% dels alumnes d'I3 i el 89,6% dels de 1r d'ESO han estat admesos al centre públic demanat en primera opció

Un paracaigudista resulta ferit molt greu a Empuriabrava

La fiscal general de l’Estat va recordar que la memòria de la fiscalia s’ha d’acostar també al sentir de la ciutadania, perquè la Fiscalia «treballa per i per a la ciutadania», així que conscient de la preocupació que suscita en la ciutadania l’ocupació i usurpació de vivendes, farà que en els pròxims dies dicti una instrucció per coordinar l’actuació dels fiscals de tot Espanya.

La fiscal general també es va referir a la sentència de ‘La manada’, en la qual va destacar que el criteri imposat pel Tribunal Suprem en cassació era el que defensava el ministeri públic, consistent a condemnar per un delicte d’agressió o abús per cadascun dels condemnats. Com que no podia fer el mateix en el judici del procés, en el qual els fiscals van defensar la rebel·lió i el tribunal va condemnar per sedició, es va limitar a destacar la «doble publicitat» amb què s’havia realitzat el procediment al retransmetre’s per televisió.