Tornada a l'escola: emoció, nervis i molts dubtes als centres escolars

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha començat avui el dia animant mares, pares i professors a estar tranquils perquè les escoles són llocs «segurs» davant el coronavirus. La realitat va demostrar una altra cosa. Amb confiança en els professionals de l’ensenyament, amb la seguretat que les criatures se saben de memòria les normes anti-Covid, però amb la por incrustada als ossos, milions de progenitors van deixar a les portes dels centres el que més estimen: els seus fills, que s’enfronten a l’any acadèmic més complicat i incert de les seves vides. Navarra va ser la primera de fer-ho ja fa dies. Avui ha sigut el torn d’Aragó, Euskadi, la Rioja, el País Valencià i Cantàbria. A poc a poc s’hi aniran incorporant totes les altres. En la nova normalitat escolar hi ha aules als terrats. I en capelles. També hi ha taules de pícnic convertides en pupitres.     

La comunitat científica està d’acord en una cosa: a les escoles, instituts i universitats hi haurà brots. Una de les primeres preguntes que ningú respon als pares i mares és què passarà quan els seus fills hagin de guardar quarantena preventiva per haver estat en contacte amb una persona infectada. ¿Se’ls concedirà una baixa laboral retribuïda? «S’està dialogant amb els agents socials», ha sortit del pas el president de l’Executiu. Els metges ja avisen: en cas que s’aprovi, millor que sigui un paper administratiu i no una baixa concedida per un facultatiu. L’atenció primària ja està prou malmesa com per carregar-la amb feina extra.

El problema dels docents

Mentrestant, el sindicat CSIF, majoritari entre els funcionaris, ha obert el curs escolar amb una alerta demolidora: més de la meitat dels docents extres anunciats per les comunitats autònomes no han arribat.

Amb aquest panorama han obert avui moltes escoles, tancades des del març. Bullien de nervis, il·lusions, dubtes i alguns plors. Molts respectaven la distància de seguretat. D’altres no. En algunes escoles es prenia la temperatura a l’entrar-hi. I també hi havia pares que ho havien fet a casa. El denominador comú eren les mascaretes, obligatòries a partir de primer curs de primària.

A les cues matutines a València, poc abans de la primera dosi de gel hidroalcohòlic, els emocionats retrobaments s’intercalaven amb els debats. ¿Quina mascareta mola més? ¿I quina protegeix més? ¿Quant durarà el curs? Des de fora dels centres, amb un accés molt més restringit, es veien els innombrables canvis. Entrades per diferents accessos i esglaonades, amb les implicacions per a la conciliació laboral en el cas de tenir dos fills. Els xats de pares i mares van començar a treure fum, aliens en part a l’ingent esforç organitzatiu que han fet les escoles.

Fletxes, grups bombolla, adhesius per identificar itineraris, taules separades, mampares... «D’una banda, ho afrontem amb il·lusió i, d’una altra, amb por. És una situació a la qual no ens hem enfrontat mai, però hi hem posat totes les mesures de seguretat», explica Soledad Salcedo, directora del Mare Nostrum (València).

Terrats i capelles

La necessitat d’espais ha obligat els centres a multiplicar la imaginació:  barracons aules construïts en terrats, capelles dessacralitzades per estudiar matemàtiques i taules de pícnic a manera de pupitres als patis.

Notícies relacionades

El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"

Els embassaments catalans arriben al 80%: sense aigua regenerada ni dessalinitzada haurien estat buits un any i mig

Hi ha hagut centres (una minoria) que no van poder obrir, bé per haver donat positiu els seus responsables o professors o bé per ser en una localitat confinada, com Benigànim.

Finalment, amb la caòtica excepció de Madrid, no hi ha hagut proves massives als professors. Sí que n’hi va haver de puntuals.  Una escola privada a Mos (Pontevedra) les va fer als seus 100 docents i 20 van donar positiu, una cosa que va obligar a ajornar l’arrencada de les classes presencials. També en un centre d’Albal (València) han retardat l’inici de l’any acadèmic a dimecres a l’espera que arribi el resultat d’una prova a una professora. Aquesta és la nova normalitat de les escoles.