Pressió sobre Torra per l'ajuda per a famílies que hagin de cuidar fills pel virus

«Nosaltres farem el que sigui perquè la ciutadania de Catalunya estigui tranquil·la i pugui conciliar. [...] Farem la despesa que sigui necessària», va afirmar Torra dilluns en roda de premsa. Unes declaracions que han generat sorpresa entre patronals i sindicats, que des del mes d’abril que insten l’Executiu català que habiliti amb recursos propis programes per reforçar els mecanismes de conciliació després del tancament d’escoles del curs 2019-2020.  Programes que sí que van posar en marxa en diferents punts del país governs de diferent signe polític, des del PNB d’Urkullu al País Basc, fins a la Galícia del popular Feijóo o el socialista Puig a València.

Mesures parcials, amb imports que van des de 600 euros a 200 euros al mes, però que a Catalunya la Generalitat va declinar aplicar. «Els ajuts de conciliació d’altres comunitats han sigut diversos però no han resolt el problema de fons. En tot cas, a Catalunya s’ha prioritzat garantir els ingressos bàsics, amb altres ajuts, com la prestació de 200 euros que ha arribat a 100.000 famílies», argumenta des del Departament de Treball. «Molts nens han passat el dia amb els seus avis. És un risc molt elevat i això no pot tornar a passar ara», afirma la secretària de Dones d’UGT de Catalunya, Eva Gajardo.

Compromís firmat

Les declaracions de Torra desentonen amb els compromisos que el mateix president ha rubricat, tal com consta en l’‘Acord nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social’. Aquest manifest, firmat juntament amb patronals i sindicats, recull en un dels seus punts que el Govern es compromet a «impulsar o reforçar amb caràcter extraordinari mesures de protecció i ajuts per a les persones treballadores afectades per la crisi sanitària, per una pèrdua d’ingressos per a mesures de conciliació, especialment famílies monoparentals o monomarentals».

Des de Pimec advoquen per dotar d’una cobertura de baixa per incapacitat temporal els progenitors amb fills confinats però no contagiats. Una quantia que equival a cobrar el 75% del salari i que paga la mútua de l’empresa. «Una prestació nova pot ser complicada de gestionar, ja l’hem patit molt amb els retards del SEPE», assenyala la directora de relacions laborals de Pimec, Elena de la Campa. «Hauria sigut molt positiu que l’Estat posés en marxa aquesta política, però el que no pot ser és que moltes altres comunitats hagin fet esforços i la Generalitat s’escudi que és una competència estatal», declara la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre.

Del fallit subsidi estatal als ajuts autonòmics

La hipòtesi d’un subsidi retribuït a nivell estatal per a adults que haguessin de deixar d’anar a treballar per cuidar un nen o familiar dependent va planar durant els primers compassos de l’estat d’alarma sobre el Ministeri d’Inclusió. La política no es va acabar concretant i la mesura principal que va sortir aprovada en aquest sentit va ser el programa ‘Em Cuida’. Aquest habilita els treballadors el fet de demanar una reducció de jornada de fins al 100% per poder fer-se càrrec de responsabilitats familiars. El problema és que la reducció és proporcional al sou. És a dir, algú que sol·liciti el 100% de reducció passa a no cobrar res. Segons fonts consultades del Ministeri d’Inclusió, no hi ha res concret de cara al curs 2020-2021.

Notícies relacionades

Tres de cada 10 nens tenen mal de panxa ‘fantasma’

Rodalies va acumular fins a l’abril 373 incidències, tres cada dia

Per evitar que aquestes famílies, amb especial vulnerabilitat les monoparentals, veiessin esfumar-se els seus ingressos, diversos executius autonòmics van posar en marxa les seves pròpies mesures per cobrir l’etapa de confinament del curs anterior. Catalunya, igual com Madrid o Andalusia, forma part del grup de les que no ho va fer. A Euskadi, el Govern basc va injectar a l’abril 15 milions d’euros addicionals en el seu programa d’ajuts a la conciliació, fins a una inversió total de 52 milions d’euros. És el territori que més inversió ha fet en aquest sentit. El seu pla contempla un pagament mensual limitat en el temps d’entre 230 i 290 euros per treballador, depenent del tipus de permís.

Altres territoris, com València, van dedicar menys recursos, amb una menor cobertura, però més imports per als col·lectius de menors rendes. La Generalitat Valenciana va aprovar també a l’abril un fons de tres milions d’euros per pagar prestacions a progenitors que haguessin de reduir la seva jornada, amb pagaments de fins a 600 euros mensuals en cas d’una disminució del 100%. Galícia va invertir al maig 0,45 milions d’euros per costejar un programa exclusivament plantejat per a famílies monoparentals i consistent en un pagament únic d’entre 1.700 euros i 3.700 euros per a un període de fins a vuit mesos. A les Castelles, tant la lleonesa com la manxega, els seus respectius governs també van considerar oportú habilitar al cap de poc de declarar-se el primer tancament d’escoles els seus propis programes.