Metges sense Fronteres denuncia que es va deixar morir avis en residències «amb un patiment evitable»

L’organització Metges sense Fronteres (MsF) denuncia en un informe l’«inacceptable desemparament» que han patit les residències de gent gran durant el pic de l’epidèmia a Espanya i alerta de la necessitat de prendre mesures urgents per evitar que la Covid provoqui una altra vegada una alta mortaldat als geriàtrics.

Un informe de MsF, que durant el pic de l’epidèmia va auxiliar 500 geriàtrics espanyols, posa de manifest «greus problemes tant del model de gestió de residències com de coordinació entre administracions, el resultat dels quals és l’abandonament de les persones més vulnerables a la pandèmia i la desprotecció del personal que les cuida.»

MsF recorda que, segons dades oficials, entre l’abril i el juny van morir 27.359 persones grans en residències, que representen el 69% de les persones mortes per Covid-19 a tot Espanya.

Segons l’informe de MsF, hi ha hagut un «inacceptable desemparament dels grans en les residències durant la Covid-19 a Espanya» i assenyala que «aquests centres van mostrar un dèficit estructural de recursos i de supervisió sanitària, i cap pla de contingència».

«Aquesta combinació va fer inviable respondre a l’epidèmia. Al ser residències, és a dir, llars per a les persones grans, no disposaven de recursos sanitaris i assistencials, cosa que va tenir un impacte directe en els residents», ha explicat en un comunicat Ximena di Lollo, responsable de la resposta en residències de MsF.

Pla per protegir els grans

Davant el repunt del virus a tot Espanya, l’organització mèdica apressa mesures i plans de contingència que assegurin «alertar aviat i la resposta immediata en el control de la infecció per protegir» la gent gran.

Per portar a terme aquests plans, MsF demana «dotar de recursos financers, humans i materials» l’atenció primària i els hospitals.

MsF ha constatat que durant el pic de l’epidèmia «no es van prioritzar les derivacions hospitalàries ni els circuits preferents, ni altres recursos disponibles» perquè els malalts més grans fossin traslladats a hospitals.

«Les residències i els seus treballadors manquen de recursos, infraestructura, formació o responsabilitat per a l’atenció mèdica i tampoc hi va haver una resposta immediata, adequada i orientada a salvar vides, i coordinada amb els serveis assistencials i de salut», ha denunciat la responsable de MsF.

Aïllaments ferris

L’informe indica també que «a més de la deficiència als mecanismes de control d’infeccions i la falta de material de protecció, hi va haver gran incertesa a causa dels casos asimptomàtics i la poca credibilitat dels tests diagnòstics, cosa que va portar a implantar fèrries mesures d’aïllament dels residents, de vegades de forma indiscriminada, i a restringir o denegar acomiadades, visites o mobilitat dins de la residència».

«Això va tenir també conseqüències físiques i psicosocials greus per a les persones grans que, a més, no comptaven amb recolzament emocional», segons l’informe de MsF, que recull nombrosos testimonis, entre els quals, de directors de residències.

Prioritzar la salut «física i mental»

Notícies relacionades

Vibra, l’app que posa la cultura al teu abast

La fiscalia investiga una vintena de casos d’abús econòmic d’avis

«Els responsables d’aquests centres han de vetllar perquè l’aïllament físic no aïlli socialment els residents i es prioritzi en tot moment la seva salut, tant física com mental. El confinament no ha de fer-se a expenses de les facultats físiques i cognitives de les persones grans, sinó en consideració a aquestes», segons Di Lollo.

MsF també fa constar «una gravíssima manca de protocols per a cures pal·liatives, final de la vida, comiats i visites» i revela «falta de claredat i d’execució de mesures per al confort, sedació i cures pal·liatives de persones en estat terminal que no havien sigut referides a hospitals durant l’epidèmia, i els havien deixat morir amb un sofriment evitable».