LA NOVA REALITAT ALS CARRERS

El coronavirus impulsa un 'boom' de la bicicleta

Les vendes creixen fins a un 400% i és difícil trobar els models més populars

La seva falta de contacte li dona avantatge davant el transport públic i els esports col·lectius

El coronavirus impulsa un 'boom' de la bicicleta

LAURA GUERRERO

4
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

La pandèmia de coronavirus ha tingut un efecte inesperat. A tot el món occidental s’ha disparat l’ús de la bicicleta i Espanya no n’és una excepció. Les seves vendes s’han multiplicat per quatre o per cinc des del maig passat fins al punt que han arribat a esgotar-se les existències de les marques i models més populars, segons les empreses del sector. De les mesures de recolzament que prenguin administracions dependrà que aquest mitjà de transport es consolidi com una alternativa real o que l’actual ‘boom’ quedi en una bombolla passatgera, segons les organitzacions del sector.

«A partir de l’1 de maig, quan es va permetre sortir de casa a practicar esport individual, vam viure una eclosió. La gent ho va veure com un esport segur, en el qual no hi ha contacte. Molts van començar a treure la bici del traster, portar-la a reparar, i molts d’altres es van llançar a comprar-ne. Ningú esperava això, es va vendre en un mes el que en condicions normals tardava quatre o cinc».

Ho explica Álvaro Escobedo, responsable de Buhobike, una de les principals botigues de venda ‘online’ dels vehicles de dues rodes. Segons coincideix amb altres venedors, l’augment s’ha concentrat en el segment de les bicis de fins a 1.200 euros que inclouen les bicis urbanes i els models més senzills de les de muntanya o carretera.

Metro ple

Molta gent també s’ha adonat que és una bona alternativa per eludir el perill de contagi dels metros i autobusos plens a les hores punta i s’està utilitzant cada vegada més com a «mitjà per fer els trajectes diaris a la feina o a la compra», segons Alejandro Costa, coordinador d’organització de ConBici, una entitat que reuneix 65 associacions i col·lectius ciclistes de tot Espanya.

L’aparició dels models elèctrics han vingut a reforçar aquest paper d’ús per als trajectes diaris, especialment a les ciutats amb més desnivells. Tot i que són models més cars, la cadena de botigues Decathlon,  per exemple, ha vist multiplicar també per quatre les seves vendes d’elèctrics.

Hi ha els qui han optat per llogar. El servei municipal de Madrid, Bicimad, amb totes la bicicletes electrificades, ha experimentat des de la seva reobertura augments d’ús del 48% respecte a l’any anterior. 

Resposta desigual

Molts ajuntaments han aprofitat l’oportunitat i han pres ràpidament mesures per facilitar el transport menys contaminant i que menys espai ocupa als carrers. Els ciclistes lamenten, no obstant, que «la resposta està sent desigual», valora el responsable de ConBici. «Barcelona i València són les que més passos estan fent, Madrid també n’ha fet algun, però en general són massa tímids» explica.

Les associacions ciclistes miren amb enveja el decidit recolzament que urbs tan copades al seu dia pels cotxes com París, Londres, Nova York o Bogotà han donat a la bicicleta, i han aconseguit que en alguns carrers cèntrics es vegin més d’aquests vehicles que els motoritzats.

«A París han pres un decisió ferma, la seva implantació ha sigut immediata i compten amb un plantejament a mitjà termini, això és el que ens agradaria que es fes aquí», assenyala Alejandro Costa.

 

Les diferències també arriben al recolzament estatal a la bicicleta. Tot i que pugui semblar una mesura intranscendent, la decisió del Govern francès d’atorgar una subvenció de 50 euros per bicicleta per a reparacions «és un senyal de suport» que tant la gent com la indústria han entès, segons l’expert en mobilitat, Ramón Ledesma.

A Espanya, les competències sobre organització de la mobilitat han passat a mans de l’antic Ministeri de Foment, avui de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que ha posat en marxa un procés participatiu, per elaborar una llei de mobilitat sostenible que potenciï els modes de transport menys contaminants.

«A nivell d’Estat mai s’ha plantejat res respecte a la potenciació de la bicicleta. Ara comencem, però portarà temps. És urgent que es prenguin mesures concretes», insta Ledesma, assessor de Pons Seguridad Vial, que recorda com porta molt temps sobre la taula la limitació a 30 km/h de totes les vies urbanes d’un sol carril per sentit. «Molts potencials usuaris es retreuen per la falta de seguretat i aquesta mesura els donaria un plus important», considera l’expert.

Pla de xoc

La Xarxa de Ciutats per la Bicicleta va presentar durant l’estat d’alarma un pla de xoc que incloïa, entre altres mesures, ampliar les xarxes ciclistes, coordinar els semàfors per prioritzar vianants i ciclistes, fer respectar els límits de velocitat, facilitar espais d’aparcament segur i la posada en marxa d’ajuts per a la compra de bicicletes.

Notícies relacionades

Antoni Poveda, president d’aquesta xarxa, recorda que «a les ciutats es destina un percentatge desproporcionat de l’espai públic a l’ús del vehicle privat a motor, encara que una gran part de la població no té carnet de conduir ni cotxe». 

Quan d’aquí uns dies, la majoria de les persones que han marxat de vacances tornin als seus llocs de residència, el sector espera que l’èxit de la bici es mantingui. La majoria de les botigues hauran reposat el seu estocs però no garanteixen que hi hagi producte per a tothom. «No ens hem tornat bojos amb les comandes perquè la situació és una arma de doble tall. Si la bombolla es punxa perdríem molt», adverteix el responsable de Buhobike.