Les llars espanyoles van llençar 1.352 milions de quilos de menjar el 2019

Planificar millor les compres és essencial per reduir el malbaratament d’aliments, que va sumar 1.352 milions de quilos el 2019 a Espanya, una xifra elevada i un 1% més interanual, malgrat que la població cada vegada està més conscienciada.

El malbaratament alimentari «constitueix una pèrdua econòmica perquè desemborsar-lo no té cap compensació per part de les famílies», assegura el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, que incideix a més en el negatiu significat des del punt de vista social.

Durant la pandèmia, el Govern ha continuat analitzant l’evolució del consum d’aliments, tot i que les xifres de pèrdues i desaprofitaments que proporciona les fa sobre una base anual. 

Segons dades del panel de consum del 2019 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), 8 de cada 10 llars espanyoles van llençar menjar a les escombraries l’any passat.

Lleu augment de malbarataments

En total, les llars van malgastar 1.352 milions de quilos d’aliments i begudes, volum que va créixer un 1% anual (equivalent a 13 milions de quilos més).

L’increment, tot i que menor al de 2018, demostra que les famílies continuen sense gestionar bé la compra i l’ús d’aliments, però cada vegada estan més conscienciades sobre el problema que això suposa.

«El malbaratament alimentari es xifra aproximadament en 25 quilos per persona i any, la qual cosa és una xifra bastant elevada, sobretot en fruites, hortalisses i derivats lactis», assegura el ministre, que considera, no obstant, que «hi ha hagut una evolució en els últims anys una mica més responsable». 

«És molt important de cara al futur una millor planificació des del punt de vista de la compra», remarca Planas.  Al·ludeix a la millora del consum tenint en compte les dates de compra i de caducitat dels productes, i a l’aprofitament d’aliments frescos, productes transformats i plats preparats.

Productes llençats sense utilitzar 

El 2019, també 8 de cada 10 llars espanyoles van llençar productes tal com els van comprar, sense haver arribat a utilitzar-los.  Van ser un total de 1.146 milions de quilos, prop de 19 milions més que el 2018 (1,7%), mentre que els aliments cuinats o processats a la llar finalment rebutjats van sumar 206 milions, 5 milions menys (2,6%).

Els aliments fets servir en receptes van representar el 15,3% del volum malgastat, davant el 84,7% restant, de productes sense elaborar.

Les llars amb persones de menys de 50 anys i les parelles amb fills van ser els que més van malgastar productes sense haver-los utilitzat prèviament, un fenomen que, per zones, es va donar més al Llevant i l’àrea metropolitana de Madrid.

Fruites i verdures, el que més

Els productes que més es van tirar van ser els frescos com les fruites (el 30,8% del volum malgastat de productes sense utilitzar), seguides de les verdures i hortalisses (13,5%) i els lactis (12,6%).

La gestió de les llars va millorar en aquests quatre grups, igual com en el pa, ja que van reduir el malbaratament, malgrat haver incrementat la compra el 2019.

El pa va continuar sent, no obstant, malgastat per gairebé la meitat de les llars espanyoles, mentre que el pernil cuit ho va ser per una quarta part, segons l’informe. 

Quan els aliments es van preparar a la llar, 3 de cada 10 llars van tirar part d’aquestes receptes, sent el perfil més comú el de famílies amb nens i membres de fins a 49 anys, i les principals zones, Andalusia, el Llevant i el nord-oest peninsular. 

L’any passat, el nombre de llars que va llençar plats elaborats es va reduir el 0,9% degut, entre altres motius, al fet que van trobar més ocasions de portar el menjar fora de casa, van tenir més en compte el que volien cuinar al comprar i van tendir més a esprémer el cuinat al màxim, sobretot els majors de 50 anys. 

Plats més consumits i rebutjats

El MAPA ha observat que els plats de cullera i les receptes amb ou guanyen presència al menú dels espanyols, en el que les amanides verdes són el que més es menja.

L’esmentat consum explica que els tres primers plats que més es van malgastar fossin les llenties, l’amanida verda i la truita de patates, tot i que el nombre de llars que ho van fer va ser menor que el 2018. 

La taxa de malbaratament, resultat de dividir el total d’aliments rebutjats entre el d’aliments comprats, es va situar en el 4,7 %, una desena més que l’any anterior, per l’augment del malbaratament d’oli, taronges, carns de porc o boví, verdures i hortalisses, tot i que el més rebutjat van ser salses, sopes, cremes i brous líquids.

«Més aliment, menys desaprofitament»

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«Més aliment, menys desaprofitament» es diu l’estratègia amb què el Govern pretén animar els sectors de la societat a limitar les pèrdues i el malbaratament d’aliments.

També a l’estiu, marcat per les altes temperatures, el ministre d’Agricultura crida a conservar els productes i a planificar les compres per disminuir el desaprofitament, un problema que «no beneficia ningú».