El risc d'una tancada acalorada

La meitat de les vivendes a Catalunya no estan condicionades per aïllar temperatures extremes

Un 8,3% de famílies reconeix no poder mantenir la seva casa a una vivenda adequada

zentauroepp31317528 bellvitge200729155959

zentauroepp31317528 bellvitge200729155959

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell

El confinament més estricte després de la pandèmia del coronavirus es va produir a finals de març. Les famílies es van encloure a les seves cases, mentre la primavera esclatava als carrers, places i jardins. Però, ¿què passaria si calgués tancar-se a l’estiu, i en plena onada de calor? ¿Estan preparades les vivendes per a una tancada en una època d’altes temperatures? La resposta és unívoca, tenint en compte les opinions de diversos experts consultats. La meitat de les vivendes a Catalunya no aïllen les temperatures extremes, i cada vegada són més les famílies que no es poden permetre compensar aquesta balança. Centenars de llars patirien una tancada calorosa, exposant encara més la seva salut física i mental.

A Catalunya, hi ha 1,9 milions de vivendes construïdes entre el 1940 i el 1980. Suposen pràcticament la meitat de totes les llars que té censades l’Idescat. «La majoria d’aquests pisos es van construir sense criteris d’eficiència energètic, i això significa que no aïllen correctament el fred a hivern, ni la calor a l’estiu», explica Marta García, directora d’Ecoserveis, una consultora energètica sense ànim de lucre. Estem parlant, doncs, de pisos que no tenen finestres de doble vidre per aïllar la calor, que manquen d’espais de ventilació, de càmeres d’aire, teulades que se sobreescalfen, o que el gruix de les parets no compleix amb la normativa d’instal·lacions tèrmiques de l’any 1979. «Fa anys que s’hauria d’haver actuat en aquests edificis, i obligar que compleixin la normativa d’eficiència energètica però això encara no ha ocorregut», es queixa el director d’Hàbitat 3, Xavier Mauri. En molts casos, perquè els veïns no poden afrontar aquest sobrecost. 

Davant aquesta situació, la pobresa s’entossudeix a fer les coses encara més difícils. Segons les dades de l’any passat, 240.000 llars a Catalunya no poden mantenir la seva casa a una temperatura adequada. «El que acaba ocorrent és que qui es pugui pagar un sistema de refrigeració, amb un aire condicionat o ventilació pot confinar-se a casa seva», insisteix García, que assegura que, a més, a les grans ciutats hi ha un efecte encara pitjor: l’efecte illes de calor. L’asfalt, i els carrers estrets dificulten una correcta ventilació perquè durant la nit les temperatures puguin baixar. «Si hi hagués un altre confinament ara, clarament caldria establir refugis climàtics per a totes aquestes famílies», afegeix. 

Notícies relacionades

Mauri remarca que les llars insalubres encara podrien patir més aquest confinament a l’estiu. Parlem de llocs on les famílies viuen amuntegades, sense accés a subministraments bàsics, en barraques o en naus industrials que no estan habilitades per viure allà. «Són llocs on l’acumulació de persones també dificulta cert grau de benestar, i amb temperatures extremes o onades de calor la situació de moltes d’aquestes famílies es fa molt més difícil, la qual cosa afecta també la salut mental i física», afegeix Mauri. L’última vegada que el Govern va mirar de comptar aquests vasos va ser el 2014, on va descobrir 48.000 espais en els quals vivien persones en situacions insalubres.

Ara la xifra podria ser molt més gran. La Taula del Tercer Sector va constatar dimarts que en els últims quatre mesos han hagut d’atendre 850.000 persones més. I la impossibilitat de pagar factures, o fer front a despeses de la vivenda és la segona preocupació d’aquestes famílies, després de l’alimentació.