PRECARIETAT DELS TEMPORERS

Tercer incendi en una setmana en els assentaments d'immigrants de Huelva

Les oenagés denuncien l'abandonament per part de les administracions i les condicions d'insalubritat dels temporers

zentauroepp54156388 soc lepe200717205241

zentauroepp54156388 soc lepe200717205241

3
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

Un incendi, el tercer en menys d’una setmana, ha acabat aquesta matinada amb les 70 barraques al paratge d’El Terrón, a Lepe (Huelva). Les flames han calcinat l’assentament de cartró, fusta i plàstic i s’han estès a un camp pròxim. I tot i que no han causat danys personals, un dels residents ha hagut de ser atès per marejos. El succés, ocorregut a les 4.30 h de la matinada, evidencia una vegada més l’abandonament de les administracions i les condicions de vida dels temporers estrangers a la província, accentuades amb la pandèmia i la necessitat d’extremar les mesures d’higiene. Les oenagés han celebrat aquest divendres una concentració en demanda d’allotjament digne perquè, retreuen els immigrants, «no som persones d’un sol ús».

Els tres incendis han afectat més de mig miler de persones, tres de les quals van resultar ferides. Moltes, a més, han perdut totes les seves pertinences, inclosos diners, passaports o documents necessaris per regularitzar la seva situació al país. La situació s’ha tornat insostenible en plena pandèmia, ja que els assentaments no disposen ni d’aigua ni de serveis de recollida d’escombraries i, després dels incendis, han de malviure en matalassos tirats al terra enmig del camp.

«La precarietat i la vulnerabilitat en la qual viuen les persones dels assentaments barraquistes dels municipis agrícoles de Huelva són una greu i coneguda realitat llargament denunciada, fins i tot pel relator de les Nacions Unides, a Lepe, en la seva visita a principis d’aquest any», van lamentar des de l’Associació Pro-Drets Humans a Andalusia (APDH-A), que denuncia, a més, «l’evident indiferència» dels ajuntaments davant la «situació desesperada» de centenars de treballadors agrícoles.

«Cada vegada es fa més fràgil la situació de vida de les persones assentades, que no poden buscar refugi sa i protector a les seves barraques, més encara quan a això se li suma el risc real de nous brots de Covid-19, com els que estan afectant el país cada dia», van assenyalar en un comunicat.

Des del col·lectiu Nuevos ciudadanos por la interculturalidad (Asnuci) lamenten també que «cap administració els ha ofert cap tipus d’acollida, els han deixat tirats com si fossin res». I recorden que, malgrat la versió de l’alcalde de Lucena, l’independent Manuel Mora, que els immigrants malviuen a les barraques perquè no volen pagar un lloguer, són els propietaris de les vivendes els qui no volen llogar els immobles als temporers, element fonamental per a la prosperitat de molts dels cultius de la zona.

«Molts no tenim permís de residència ni treball i quan volem llogar ens demanen NIE, nòmina i vida laboral», protesten els immigrants a les xarxes socials del col·lectiu, dediquem molt temps i esforç a buscar una vivenda, però no tenir papers i tenir la pell negra ho fa gairebé impossible. Alguns denuncien fins i tot que l’Ajuntament de Lucena ha fet caure barraques aprofitant que alguns dels seus ocupants havien marxat a les campanyes agrícoles d’altres punts del país.

Notícies relacionades

Davant d’aquesta situació, el col·lectiu Solución Asentamientos va convocar per a aquest divendres una concentració per sol·licitar allotjaments dignes perquè «no hi ha riquesa sense dignitat». L’entitat denuncia la «nul·la sensibilitat» de les administracions, ja que «cap» es va presentar al lloc dels dos primers incendis, «ni han proporcionat una solució habitacional d’urgència per acollir els treballadors» que ho han perdut tot.

Solución Asentamientos critica, a més, «l’absència d’un projecte de futur a curt termini que inclogui allotjaments dignes per a les treballadores i treballadors temporers d’un sector econòmic que l’any passat va facturar més de 500 milions d’euros». I arremet contra «la falta de voluntat política per regularitzar la situació de tots aquells temporers d’un sector essencial. Des que va començar l’estat d’alarma, l’absència de prou mà d’obra en el sector fruits vermells ha forçat una situació de Foment del Treball en situació il·legal».