FUTURS UNIVERSITARIS

«Quins nervis i quina angoixa amb la selectivitat»

Parlem amb quatre estudiants de Lleida, Barcelona i Madrid que es presenten aquesta setmana, per fi, a l'EvAU

«Quins nervis i quina angoixa amb la selectivitat»

JORDI V POU

Es llegeix en minuts

Irene Ruiz. Vol estudiar Ciències Polítiques

Després d’anul·lar un viatge amb els seus amics a Menorca a causa de la pandèmia, Irene Ruiz es mor de ganes d’acabar la selectivitat i fer les maletes per anar-se’n amb la seva tia a les Canàries. I descansar. Per fi. No obstant, el nou confinament que viu la seva ciutat, Lleida, ho complica tot. «Quan es va anunciar que ens confinaven ens vam posar tots els amics a xatejar i a preguntar si l’EvAU es faria o no. Alguns deien que es retardaria uns dies. D’altres asseguraven que passaven de fer-la. Finalment vam saber que els exàmens seguien endavant, però quins nervis i quina angoixa», explica l’estudiant, alumna de l’institut Ronda, on ha aconseguit una brillant nota mitjana a 2n de Batxillerat: 8,9.

«Vull que la nota de selectivitat m’arribi per fer Ciències Polítiques. Estudio altres opcions, com Educació o Filologia anglesa», afegeix. La Irene no té por del contagi durant els exàmens de selectivitat («el mateix risc correm al supermercat, ¿no?»), però reconeix que està bastant farta d’estudiar tancada a casa en plena onada de calor. «Els meus germans se’n van a la piscina i jo no puc. Tant de bo passi aviat aquesta setmana. Fa tant temps que estem amb això, que s’està fent llarguíssim. Quina sort tenen els alumnes  de Navarra, que ja l’han fet».

La Irene és bona estudiant i té confiança en els exàmens. Sap que el seu punt fort és l’Anglès, el Català i la Història. «Em preocupa més Castellà i Llatí, però he practicat molt fent exàmens d’altres anys i crec que em sortirà tot bé. Això espero». 

Diego Casado, a Madrid. / david castro

Diego Casado. Aspirant a cineasta

Ha tret una mitjana de 9,72 a 2n de Batxillerat, així que Diego Casado va relativament tranquil als exàmens de selectivitat. «Veig normal que aquest any les proves siguin més fàcils. Ha sigut un any rar i crec que ens ho mereixem», explica el jove madrileny, que fa diverses setmanes que dedica dues hores i mitja al matí i el mateix a la tarda per preparar el salt a la universitat. «L’horari tampoc era estricte. Depèn de l’ànim que tingués. Encara bo que a la meva escola, el Ramón i Cajal (Madrid) tenien molt ben organitzada la plataforma ‘online’ amb la qual hem fet les classes», explica.

Apassionat del cine, la fotografia i la cultura, vol estudiar cine a la universitat privada Camilo José Cela. En té prou amb aprovar perquè la facultat li obri les portes, però vol treure bona nota per orgull propi. «Seria el just», subratlla. «He rodat algun curt. M’apassiona. A la universitat pública no hi ha la carrera que vull estudiar, només comunicació audiovisual. Per això opto per una de privada». Diego s’haurà de traslladar al campus de l’Autònoma, que està als afores de Madrid. Per evitar riscos sanitaris, els seus pares l’acostaran amb cotxe i així no agafarà transport públic.

Una vegada acabats els exàmens ho celebrarà. Tot i que no amb magnificència. «Me n’aniré amb uns amics, però els de màxima confiança, a prendre alguna cosa i ja està. No es pot fer gran cosa enmig de la pandèmia», explica el Diego, que se sap de memòria les regles per demà: no deixar bolis a cap company i evitar les aglomeracions. 

Sofía Rodrigo, a Madrid. / DAVID CASTRO

Sofía Rodrigo. Vol estudiar Dret

Quan van tancar els centres educatius, Sofía Rodríguez, alumna de l’escola Fray Luis de León (Madrid), va pensar que seria qüestió d’un mes. Van passar les setmanes i ella i els seus companys van començar a adonar-se que el coronavirus havia vingut per quedar-se i fer explotar el seu curs, un dels més importants, 2n de Batxillerat, trampolí per a la universitat, selectivitat entremig.

La Sofía no ho ha tingut gens fàcil. «La meva mare treballa en una residència per a la tercera edat i es va infectar. Va estar dos mesos de baixa mèdica, però no li van fer les proves, una cosa que jo no entenia. Gairebé perd la feina. Un dia, vaig agafar el telèfon i vaig parlar amb els responsables de la residència per dir-los que em semblava fatal el que estaven fent amb la meva mare. El meu pare, professional de Cabify, va entrar en un  erto, que l’afectarà fins al setembre. Amb aquest panorama ¿com vols que a sobre em concentri per estudiar la selectivitat? He hagut de cuidar la meva mare, cuinar, fer la compra...», explica la Sofia, que per acabar-ho d’adobar celebrarà el seu aniversari dimecres, en ple examen.

«Ha sigut angoixant. Els professors han fet un gran esforç ajudant-nos a preparar la selectivitat. L’altre dia els vaig enviar un correu electrònic i els vaig dir que si no fos per ells no hagués aprovat el curs», comenta. La Sofía vol estudiar Dret, així que no té gaire pressió per treure una nota elevada. Però li fa ràbia no estar a l’altura a l’EvAU i treure una qualificació baixa. Encara no sap gaire com controlarà els nervis.

Norbert Tomàs, estudiant a la seva casa de Barcelona / NORBERT TOMÀS

Norbert Tomàs. Futur enginyer informàtic

Et pot interesar

«Pensava que a hores d’ara estaria més nerviós, però la veritat és que estic tranquil. Ho porto més bé del que m’esperava». Norbert Tomàs ha tret un 8,11 de mitjana a 2n de Batxillerat i està convençut que podrà complir el seu somni: estudiar Enginyeria Informàtica. O Programació de Videojocs. «Tinc moltes ganes de començar ja les classes a la universitat. Fins ara els estudis són més generals, però a la facultat et centres en el que t’agrada. En el meu cas, la ciència i la tecnologia. La vida universitària m’atreu molt. I això que l’any acadèmic 20-21 serà estrany perquè hi haurà classes ‘online’, però com que és el meu primer any per a mi serà normal fer-ho així». El Norbert s’ha preparat bé els exàmens de l’EvAU gràcies a les convocatòries d’altres anys, que són a internet. «És qüestió de fer infinitat d’aquestes proves per agafar experiència».

Una vegada que el Norbert acabi tots els exàmens, el seu objectiu és fer una aturada i descansar.  S’ho mereix. «Han sigut uns mesos molt intensos, amb un últim trimestre molt rar. Vull quedar amb els meus cosins i alguns amics. I per descomptat, jugar a videojocs i veure moltes pel·lícules assenyala. Com tots els estudiants entrevistats per a aquest reportatge, el Norbert està molt agraït als seus professors –és alumne del Claret de Barcelona– per l’«enorme esforç» que han fet perquè els nanos acabessin el curs en condicions i anessin ben preparats a la selectivitat. «Alguns dies hem anat allà i tot. No molts, però sí que ens ha servit per repassar l’important».