26 d’oct 2020

Anar al contingut

EL VIRUS DEL MASCLISME

La violència de gènere es va desbocar durant l'estat d'alarma

Les peticions d'ajuda de dones maltractades van augmentar en un 60%

Les denúncies van començar a aflorar amb l'inici de la desescalada

Nacho Herrero

La violència de gènere es va desbocar durant l'estat d'alarma

Miguel Lorenzo

«Tremolava com si fos al pol Nord però, malgrat els dos metres de distància i les mascaretes, em vaig sentir molt acompanyada i vaig anar traient-ho tot». Amb una trucada al 016 com anguniós pròleg, l’escena de fa tot just un mes a l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte de València mostra algunes de les claus del que ha passat amb la violència masclista durant l’estat d’alarma a Espanya.

La del coronavirus no ha sigut l’única corba que ha provocat drames i morts aquests mesos. En la violència de gènere hi ha dues corbes imprescindibles per entendre el que ha passat. La de les peticions d’ajuda, que es van disparar al créixer un 57,9% respecte a l’any anterior; i la de les denúncies, que continuen desbocades des que va arrencar la desescalada.

Convivència extrema

«La por ha sigut atroç», explica la Xelo. És presidenta d’Alanna, una associació que fa 18 anys que ajuda dones maltractades. Intuïen, pel passa durant les vacances, que les xifres es desbordarien en una situació extrema. «No hi havia respir perquè ells no se n’anaven ni a treballar, ni al bar ni a veure un amic», explica. «Moltes dones pensaven que la restricció de moviments els impedia sortir, fins i tot, per anar a denunciar», explica la Sofía, coordinadora a l’Oficina d’Atenció. 

Les oficines d’atenció també detecten més trucades de responsabilitat de veïns d’agredides

Però és que fins i tot demanar ajuda ha sigut més arriscat que abans. «Aprofitàvem que ells baixaven a comprar per fer intervencions telefòniques ràpides», diu la Carla, coordinadora d’Alanna. «Els donàvem claus per controlar l’ansietat, però fonamentalment per sobreviure. El nostre consell era evitar el conflicte», admet. 

Però moltes vegades no n’hi ha hagut prou. Només aquesta associació ha hagut de treure 43 dones dels seus domicilis en aquests mesos, moltes vegades acompanyades de la Policia o la Guàrdia Civil perquè l’agressor era a dins. 

Cops i cops

La violència també ha tingut les seves particularitats. «Un dels fets que fa despuntar la violència física és perdre el control, però a l’estar controlades el repunt no ha sigut especialment en aquest tipus de violència», explica la Jessi, treballadora social a l’Oficina d’Atenció. 

Han sigut mesos de cops, sí, però d’humiliacions, insults i vexacions. Vint-i-quatre hores al dies, set dies a la setmana. «Això ha tret la bena dels ulls a moltes dones», explica la seva companya Laura. «A l’estar tant temps amb la seva parella i sense vies d’escapament han vist el que tenien i han dit prou», explica.

Cartell en una farmàcia, un dels punts de recepció de denúncies per a maltractades habilitats durant la pandèmia a Catalunya.

Denúncies pròpies i alienes

Amb la desescalada, va canviar la fase. «Hem tingut una pujada important de les denúncies quan la dona podia començar a sortir», explica una altra Xelo, també de l’Oficina d’Atenció.

Aquest apartat aporta una dada inesperadament positiva i esperançadora. Expliquen des d’Alanna que es van fer trucades de responsabilitat a veïns, familiars i fins i tot a comerciants. I, en part, ha funcionat. «La gent s’ha portat molt bé i és d’agrair. Fins i tot fa ben poc era una qüestió intrafamiliar i a poc a poc està canviant. Ens han trucat des de veïns fins a botigues», explica la seva presidenta. 

Assetjament a distància

Però hi ha maltractadors que no viuen amb les seves víctimes i, tot i que això, va ser un alliberament per elles, el confinament va anar acompanyat d’una «hiperexposició» a les xarxes socials i «hi ha hagut un repunt en el ciberassetjament masclista», explica la Isabel, psicòloga de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València.

«La majoria són exparelles o el nòvio i l’assetjament mitjançant missatges, amenaces o accions molt intrusives a les xarxes. Però d’altres no ho eren i fins i tot una professora ha rebut missatges d’un alumne, amb insults com ‘feminazi’», explica.

L’iceberg

La també coordinadora de L’Espai Violeta, com la resta de les professionals entrevistades, explica l’enorme esforç per acompanyar, durant aquests mesos, les víctimes, tot i que fos telefònicament, i l’ansietat de trobar-se una simple trucada perduda que no responia al ser contactada. «És que tot això és el que es veu, però és només la punta de l’iceberg. A sota hi ha tot el que no surt», explica la Xelo des d’Alanna.