26 d’oct 2020

Anar al contingut

'HATERS' ANÒNIMS

La fiscalia proposa sancionar les xarxes socials que no ajudin contra els delictes d'odi

Les empreses amb seu als Estats Units declinen donar dades sobre els autors que s'amaguen sota l'anonimat

Creixen les investigacions policials per discriminació per orientació sexual i baixen les de motiu ideològic

J. G. Albalat

La fiscalia proposa sancionar les xarxes socials que no ajudin contra els delictes d'odi

OLI SCARFF

El fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar proposa que el Govern reguli sancions a les empreses estrangeres que gestionen xarxes socials si no col·laboren amb la justícia espanyola per determinar l’autor d’un delicte d’odi i discriminació que actua des d’Espanya. Aquest és un dels principals problemes que es troben els investigadors, ja que la majoria de la companyies que es dediquen a aquesta activitat tenen la seva seu central als Estats Units i no acostumen a facilitar dades per esbrinar qui es troba darrere de perfils que, aprofitant-se de l’anonimat d’internet, dirigeixen arengues delictives contra col·lectius.

Les comissions rogatòries remeses per la justícia espanyola als EUA perquè les autoritats d’aquest país recullin en les empreses la informació necessària per perseguir el delicte no acostumen a tenir èxit. Des del país nord-americà s’esgrimeix que el que aquí es pot considerar discurs d’odi està emparat per la llibertat d’expressió de la primera esmena de la Constitució i, per tant, es denega la sol·licitud.

Aquesta situació provoca que delictes d’odi i discriminació comesos a través de les xarxes socials (es pot estendre a altres infraccions penals a internet) quedin impunes per la impossibilitat d’identificar qui n’és l’autor. Per aquesta raó, el fiscal contra els delictes d’odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, proposa que es regulin les infraccions i les sancions que podrien imposar-se a les empreses que no col·laborin amb la persecució d’aquesta tipologia delictiva. A Alemanya ja es preveuen multes per a les xarxes socials que no ofereixin les dades sol·licitades per les autoritats judicials. De les 39 investigacions obertes per la Fiscalia de Barcelona l’any passat per delictes d’odi, 16 eren per accions comeses en les xarxes socials. Fonts d’aquesta institució van destacar, a més, que un nombre important de casos s’arxiva al jutjat per falta d’autor conegut.

Igualtat de tracte

Entre les propostes legislatives d’aquest fiscal, pioner en la lluita contra els delictes d’odi, es troba la creació d’una llei d’igualtat de tracte, per poder comptar amb una eina eficaç per perseguir les conductes discriminatòries o d’odi que no siguin delictives, però que no han de quedar impunes, com ara els insults racistes puntuals, que només són sancionats per algunes ordenances municipals. En definitiva, seria aprofundir en el combat contra el microracisme o la microhomofòbia.

Les dades del servei contra els delictes d’odi de la Fiscalia de Barcelona, que té 12 fiscals, constaten l’augment de les investigacions policials per discriminació per raons d’orientació sexual. El 2019, es van tramitar a la província un total de 95 atestats, mentre que l’any anterior, el 2018, se’n van redactar 59, cosa que suposa un increment del 59%. En l’àmbit del racisme i la xenofòbia, es va produir un increment del 43% de casos (68 el 2018; 97 el 2019). Aquestes xifres, a falta d’un estudi sociològic, constaten més sensibilització de la societat i de les víctimes a l’hora de denunciar, però, també, segons Aguilar, l’augment de fets delictius. En canvi, hi ha hagut un descens important, del 26%, en els delictes d’odi per ideologia. La majoria, això sí, es van cometre després de la sentència del Tribunal Suprem de l’octubre del 2019 contra els dirigents independentistes.

Una dada rellevant és que el 81% de les 75 sentències dictades el 2019 a Barcelona per delictes d’odi i discriminació van ser condemnatòries. Aquest percentatge s’ha elevat respecte a l’any anterior, quan en el 74% de les 56 sentències es va declarar culpable el sospitós. La majoria de les condemnes són per racisme i xenofòbia (18), seguides de delictes de discriminació per orientació sexual (12).