Més ofegaments en espais no vigilats per la pandèmia de Covid

Un informe reflecteix que 101 de les 107 persones que han perdut la vida entre l'1 de gener i el 28 de juny del 2020 ho han fet en espais i instal·lacions aquàtiques sense socorristes ni altres mesures de seguretat

zentauroepp329768 barcelona  3 7 98   se ha ahogado un ni o en la piscina  can200630164427

zentauroepp329768 barcelona 3 7 98 se ha ahogado un ni o en la piscina can200630164427 / PERE BATLLE

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Les morts per ofegament en espais sense vigilància ascendeixen a 101 el 2020 davant les 114 del 2019, però passen a representar el 94,4% del total de morts davant el 87% de l’any passat a causa que molts ciutadans van a espais naturals a l’evitar platges i piscines pel coronavirus, segons es reflecteix a l’Informe Nacional d’Ofegaments (INA), difós pel Consell Superior d’Esports i que actualitza diàriament la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.

L’informe reflecteix que 101 de les 107 persones que han perdut la vida ofegades entre l’1 de gener i el 28 de juny del 2020 ho han fet en espais i instal·lacions aquàtiques sense socorristes ni altres mesures de seguretat.

Així les morts per ofegament no intencional en espais no vigilats han crescut a Espanya més de set punts des de començament d’any, a l’elevar-se al 94,4% (101 d’un total de 107) davant el 87% que es registrava en el mateix període del 2019 (114 d’un total de 131).

El portaveu de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, Francisco Cano, ha explicat que el tancament o no obertura d’instal·lacions aquàtiques per part de molts municipis i comunitats de veïns a causa de la pandèmia «ha fet que un percentatge important de població hagi optat per acudir a espais naturals que no tenen les mesures de seguretat i vigilància que sí que hi havia en aquests altres llocs».

«La ciutadania es veu obligada a acudir a altres espais aquàtics sense vigilància, com canals, embassaments, rius, pantans o llacs, entre d’altres, cosa que converteix una mesura per preservar la salut en un potencial risc per a la vida», destaca el també director de Prevenció i Seguretat de la Federació.

Aquesta situació ha revertit l’estadística que des del 2015 fa la federació, que fins ara reflectia que les platges espanyoles eren els espais on més ofegaments no intencionals es produïen.

Així, de les 107 morts registrades fins al 28 de juny són 79 les que s’han produït en llocs diferents de platges o piscines, cosa que suposa un 73,8% del total i un increment del 17,3% sobre el mateix període de l’any passat, quan hi va haver cinc ofegats menys.

I s’ha produït un descens d’un 12,6% en el nombre de morts a les platges respecte al mateix període de l’any anterior, amb un 18,7% del total.

També baixen les morts a les piscines, que se situen en el 7% del total.

Notícies relacionades

La Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme demana a les autoritats que «es prenguin mesures que preservin la seguretat de les persones i reverteixin aquest increment d’ofegaments mortals».

Sol·licita als municipis que destinin recursos per dotar de servei de vigilància i socorrisme les zones naturals on està acudint la ciutadania «amb l’objectiu de revertir aquesta dramàtica estadística, que si continua en aquesta línia serà la més tràgica dels últims anys». 

Temes:

Ofegats