El drama de les residències a Madrid: Així s'impedia derivar persones grans a l'hospital | ÀUDIO

Dia 23 de març del 2020. Ramona Carvajal rep una trucada de la doctora que atén la seva mare, l’Alejina, en una residència del sud de Madrid, a la localitat de Griñón. Fa 13 dies que la seva mare està malalta per Covid-19, però no l’hospitalitzen, encara que la filla ho demani insistentment. La senyora gran morirà 17 dies després d’aquesta trucada.

El testimoni al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, i que forma part d’una denúncia que es presentarà davant el jutjat de guàrdia, és prova palpable de com es materialitzava una praxi que les famílies d’avis ingressats en residències fa setmanes que denuncien: en ple auge del coronavirus, amb les ucis hospitalàries a punt del col·lapse, les persones grans malaltes no eren derivades als centres sanitaris.

Un protocol de la Comunitat de Madrid datat el 18 de març pel llavors director general de Coordinació Sociosanitària, Carlos Mur, limitava l’accés a les ucis en una pràctica de medicina de guerra. Es prioritzava els més joves i sans. De les persones grans i dels discapacitats, només els que no tinguessin cert nivell de deteriorament cognitiu, o els que poguessin moure’s pel seu propi peu, o no tinguessin patologies tan pròpies de l’edat com la hipertensió o la diabetis, serien admesos en una unitat de cures intensives per intentar alliberar-los del coronavirus. No era el cas de la immensa majoria d’interns de les residències.

Després de setmanes creixent, les diligències penals obertes per les fiscalies de tot Espanya per investigar si es va cometre algun delicte a les residències d’avis o de persones amb discapacitat han arribat aquesta setmana als 240 casos, segons les dades ofertes aquest dijous per la Fiscalia General de l’Estat, 16 més que la setmana passada.