RISC DE REBROT
El pla contra els rebrots classificarà els territoris en tres nivells de risc
El ministre ha explicat que l'avaluació del risc estarà basada en indicadors d'alerta primerenca sobre increments de la transmissió del virus
zentauroepp53808553 control temperatura200625110658 /
El pla del Govern per fer front a una possible segona onada de la pandèmia de coronavirus classificarà els diferents territoris en tres nivells de risc, baix, mitjà i alt en funció del grau de transmissió del virus i l’estat de la seva xarxa sanitària. A cada un d’aquests nivells d’amenaça els correspondrà una llista d’actuacions a executar, ja sigui en l’àmbit local, territorial o estatal.
Així ho ha avançat el ministre de Sanitat, Salvador Illa, durant la seva compareixença setmanal al Congrés en un moment en què els petits rebrots que omplen tota la geografia espanyola comencen a inquietar.
El pla de preparació i resposta davant una segona onada de la Covid-19 estarà llest «en una setmana» després del corresponent debat amb les autonomies. Atès que ja ostenten les competències plenes, les comunitats establiran conjuntament amb el ministeri el nivell de risc en què es troben en cada moment. Tret que sigui necessari reinstaurar l’estat d’alarma en tota una part del territori.
Regles per als rebrots
Una vegada aprovat el decret que estableix les regles bàsiques de la nova normalitat en la qual s’ha instal·lat tot Espanya (avui el convalida el Congrés) faltava una estratègia per afrontar la possibilitat de rebrots importants.
El mecanisme vigent és el que s’ha aplicat a les quatre comarques aragoneses. A causa dels contagis detectats entre els temporers de la recollida de la fruita, aquests territoris han hagut de retrocedir a la fase 2 de la desescalada. Quan el pla estigui llest se li assignarà un nivell de risc mitjà o alt i les mesures que s’estableixin.
Illa no va precisar ahir res més que l’avaluació del risc està basat en indicadors d’alerta primerenca sobre la transmissió i també en xifres objectives sobre la situació de la xarxa sanitària i la de salut pública. Una cosa que de segur no estalviarà el debat amb les comunitats autònomes afectades.
Al marge del cas aragonès, en la resta d’Espanya la situació epidemiològica no ha deixat de millorar malgrat que les xifres no han sigut bones. Els petits rebrots que es distribueixen per tota la geografia espanyola van contribuir que el nombre de nous casos arribés els 196, la xifra més gran des de fa 11 dies.
Notícies relacionadesMalgrat la dada, Illa va brandir diverses xifres per destacar que situació epidemiològica és molt bona. En els últims 14 dies s’han diagnosticat només 8,10 d’infectats per cada 100.000 habitants, quan dues setmanes abans eren 12,65, gairebé el doble. La detecció primerenca, «la clau més important», funciona, fins al punt que en una setmana s’han fet proves PCR en menys de 24 hores al 91% de les 53.000 persones sospitoses d’haver contret la malaltia.
«Hi ha brots i n’hi continuarà havent, però l’important és detectar-los i actuar amb promptitud», va insistir el ministre.
