NOVA I PROFUNDA CRISI

Les persones ateses per Càritas per la crisi sanitària creixen un 57%

«La pandèmia ha anul·lat en només dos mesos l'efecte de la recuperació i hem tornat a les xifres del pitjor moment de l'última crisi», afirma l'oenagé a 'Informe 2020', presentat avui

GRAFCAT8338. BARCELONA, 23/06/2020.- Claudia, Johnny y el pequeño Gareth, de cinco meses, en la habitación en la que viven. Ella, que en Perú era ingeniera industrial, todavía no ha podido homologar el título debido a los altos costes que le suponen. Johnny trabajaba esporadicamente en la construcción hasta el inicio de la pandemia. Reciben una ayuda de Cáritas para comprar alimentos y se les fue asignada una trabajadora social para seguir su caso. Oxfam Intermón estima que el número de personas pobres en España podría aumentar en más de 700.000, hasta alcanzar los 10,8 millones de personas, tras la situación generada por la covid-19. EFE/Marta Pérez

GRAFCAT8338. BARCELONA, 23/06/2020.- Claudia, Johnny y el pequeño Gareth, de cinco meses, en la habitación en la que viven. Ella, que en Perú era ingeniera industrial, todavía no ha podido homologar el título debido a los altos costes que le suponen. Johnny trabajaba esporadicamente en la construcción hasta el inicio de la pandemia. Reciben una ayuda de Cáritas para comprar alimentos y se les fue asignada una trabajadora social para seguir su caso. Oxfam Intermón estima que el número de personas pobres en España podría aumentar en más de 700.000, hasta alcanzar los 10,8 millones de personas, tras la situación generada por la covid-19. EFE/Marta Pérez / Marta Pérez (EFE)

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

Càritas Espanya ha alertat aquest dijous de l’increment de les situacions de necessitat que ha provocat la crisi sanitària pel coronavirus, que s’ha traduït en un augment del 57% en les persones ateses a través dels programes d’acollida i assistència.

És una de les conclusions de l’informe del 2020 de la Fundació Foessa (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada, que compta amb l’impuls de Càritas), en què s’ha destacat que «la pandèmia ha anul·lat en només dos mesos l’efecte de la recuperació i hem tornat a les xifres del pitjor moment de l’última crisi».

Propostes per revertir la situació

Per intentar canviar la situació es fan diverses propostes, com consolidar l’ingrés mínim vital i que es desvinculi del dret a rebre recolzament per a la inclusió social.

També s’insta a un doble dret, el dret a la supervivència material i el dret a la inclusió social, i es demana que a les mesures de lluita contra la pobresa se sumi un complement per a l’accés a la vivenda.

Altres reptes passen per revisar l’atenció a la dependència, visibilitzar el pilar de les cures, traient-lo del debat de cercles reduïts, i construir ponts en un context de fort enfrontament politicosocial.

Enquesta sobre l’impacte de la Covid a les seus de Càritas Diocesana

Càritas ha donat a conèixer els resultats d’aquest informe juntament amb una enquesta sobre l’impacte de la Covid-19 a les seus de Càritas Diocesana i la memòria anual del 2019, en un acte en què han intervingut Jesús Fernández, bisbe electe d’Astorga; Manuel Bretón, president de Càritas Espanya; Natalia Peiro, secretària general, i Guillermo Fernández, tècnic de l’equip d’estudis.

L’enquesta a les 70 organitzacions de Càritas Diocesana confirma que en els últims tres mesos el nombre de peticions d’ajuda que han rebut s’ha incrementat un 77%.

Les demandes presencials van caure un 26%, però es van elevar les sol·licituds per telèfon un 60%, i un 20% a través de xarxes socials, correu electrònic i web.

Ajuts en alimentació, vivenda i connexió a internet

Els ajuts s’han basat en els àmbits clàssics d’alimentació o vivenda, i s’han sumat les de sol·licitud de connexió i dispositius electrònics per seguir el ritme escolar, l’ajuda per a tràmits ‘online’ i el recolzament afectiu davant situacions de solitud i incertesa.

Pel que fa al perfil de les persones que han acudit a Càritas, es constata l’arribada de gent que no s’hi havia acostat mai abans: una de cada tres persones és nova o feia més d’un any que no hi anava sol·licitant ajuda. En xifres globals, el 26% dels qui han acudit a Càritas per aquesta crisi és la primera vegada que ho feien.

Persones sense llar

L’enquesta ha posat també el focus en la realitat de les persones sense llar, especialment exposades a l’impacte del coronavirus, ja que no tenen un domicili on recloure’s. El 2019 Càritas va gestionar 5.000 places dirigides a persones sense llar i va acompanyar entre 35.000 i 38.000 persones sense llar, però la declaració de l’estat d’alarma ha suposat un increment.

En els últims tres mesos s’han creat més de 1.300 noves places complementàries a Espanya, que s’han concentrat en albergs, residències o centres d’acolliment, centres de dia, poliesportius, i seminaris. El 71% de la titularitat d’aquestes noves places és pública, mentre que el 28% restant, de gestió pròpia.

Només 1 de cada 4 llars es pot sostenir de la feina

L’informe 2020 de Foessa, que aquest any porta com a títol ‘Distància social i dret a la cura’ i ha posat el focus a detectar l’impacte de la Covid-19 en l’estructura social, dona més informació, que se sintetitza en diverses conclusions.

Per exemple, que avui només 1 de cada 4 llars es pot sostenir de la feina i, a més, tenim davant una crisi d’emergència habitacional en potència. Pel que fa a la salut, el 60% de les llars en exclusió greu ha vist com empitjorava el seu estat psicoemocional durant el confinament i el 26% considera que ha empitjorat el seu estat físic.

La bretxa digital en escolars

No pertànyer a la comunitat virtual està minant la igualtat d’oportunitats, tant en la infància com a les cases més excloses. Per a una de cada tres llars en exclusió greu (34%) està disminuint el rendiment escolar dels seus fills el fet de no poder seguir el ritme marcat.

Sobre la conciliació, un 18% de les llars en exclusió greu amb menors d’edat a càrrec admet haver hagut de renunciar a una feina o lloc de treball per fer-se’n càrrec.

Menys capacitat de les xarxes de recolzament

Notícies relacionades

Les xarxes de recolzament, debilitades després de l’última crisi, perden encara més capacitat d’ajuda. La família i els entorns pròxims segueixen ajudant, però cada vegada menys, perquè cada vegada hi ha menys des d’on ajudar, ha assegurat Càritas. Potser la novetat d’aquesta crisi, segons Càritas, és que està introduint una nova variable d’estratificació social vinculada al risc de confinament: els confinats segurs, els confinats de risc i els desarrelats.

Respecte a la memòria del 2019 de Càritas, es donen les següents dades: 2,4 milions de persones acompanyades i 337 milions d’euros invertits.