Abans de la Covid, amb prou feines hi havia recerca en malalties víriques

Abans que l’arribada de la Covid-19 castigués tot el planeta, la recerca sobre malalties víriques a Espanya era molt exigua, malgrat les advertències prèvies de l’OMS i dels epidemiòlegs que l’aparició d’un virus mortífer podia provocar una crisi sanitària mundial de dimensions conegudes. L’informe ‘La recerca clínica a Espanya’ realitzat per la Fundació Salut per Dret i publicat aquest dijous, certifica que el càncer ocupava el lloc central de l’R+D sanitària a Espanya, amb el 35% dels assajos, mentre que les malalties provocades per un virus a penes ocupaven el 4%.

Per sobre de les malalties infeccioses i per darrere del càncer se situaven els assajos clínics sobre malalties del sistema nerviós (amb un 8%), les patologies del sistema immunitari (amb un 6%) i les patologies cardiovasculars (amb un 5%). Aquestes dades posen de manifest, segons Salut per Dret, que és «necessari equilibrar l’agenda de recerca i revisar les seves prioritats per assegurar que els avenços arriben a totes les malalties, no només a les que generen més beneficis econòmics».

De fet, la irrupció de la Covid ha començat ja a canviar la balança, perquè Espanya s’ha situat en un dels països líders a la UE en assajos clínics de tractaments contra el coronavirus, amb 95 investigacions, 71 de les quals, impulsades per organismes públics o filantròpics, segons les últimes dades de l’Agència del Medicament. La Fundació Salut per Dret reclama que tota aquesta inversió pública «sigui tinguda en compte si els estudis donen resultats, amb preus justos i assequibles que assegurin que els medicaments o vacunes resultants arribin a totes les persones que ho necessitin».  

Falta de transparència

Notícies relacionades

Davant el temporal, Protecció Civil apel·la a l’"autoprotecció"

Catalunya injecta 231 milions a l’escola inclusiva

A més, l’informe presentat aquest dijous, realitzat mitjançant una anàlisi de les dades del Registre Espanyol d’Estudis Clínics des de la seva creació, el 2013, fins al setembre del 2019, mostra que hi ha una «evident falta de transparència», ja que una quarta part dels assajos que ja han finalitzat no publiquen els seus resultats. A més, en un 70% no hi ha la data d’acabament en l’àmbit global, cosa que impedeix saber si compleixen la normativa sobre transparència. El mateix passa amb el nombre de persones que hi participen als hospitals espanyols o amb el principi actiu que s’està provant en cada un.

Com que la tasca de vigilància i control sobre la publicació d’aquesta informació recau sobre l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, la Fundació Salut per Dret demana a aquest organisme que estableixi mecanismes de control que assegurin la publicació de les dades i que estableixi una política de sancions en els casos dels assajos que incompleixin la normativa.