Barcelona, en estat de calma

Totes les ciutats tenen xèrifs sense placa, persones que saben coses gairebé sense voler, que coneixen tota mena de gent, els costums, les modes. Pot ser que no afinin en el diagnòstic, però rara és l’ocasió en què fallen mesurant la temperatura urbana. Aquí, aquest personatge, aquest sommelier del carrer, porta un vehicle groc i negre. Per això, un cop superat l’estat d’alarma, ningú millor que els taxistes per calibrar com estan les coses. Tots els consultats, a l’aeroport i als barris, hi estan d’acord. «Hi ha menys gent que abans, no ha vingut gairebé ningú i ha marxat molta gent». Barcelona, en estat de calma.

L’aeroport del Prat continua operant només amb la terminal 1. La vella, la que Ricard Bofill va tunejar de cara als Jocs del 92, es manté deserta, ideal per a la pròxima pel·lícula de Jaume Balagueró. Que lluny queda el debat de principis d’any sobre l’ampliació de la tercera pista... A la T-1 hi ha hagut molt poc moviment aquest diumenge. Els accessos estan controlats pel personal de seguretat, de manera que només entra qui ha d’agafar un vol. Si vens a rebre un familiar, espera’t fora. O al vestíbul que queda just a sobre de l’entrada del metro. Un veterà vigilant de seguretat, que sol estar a la T-2 i la prefereix «perquè és més familiar», explica que amb prou feines ha notat diferència respecte a fa unes setmanes. «Hi ha més vols, però venen tots mig buits». A l’abaixar la persiana de l’aeroport, aquest diumenge hauran sortit un total de 45 avions i 39 hauran aterrat, 25 dels quals arribats de l’estranger. 

Camí de la neu

Entre els que se’n van, un grup d’esquiadors que aspiren a ser professionals; molt joves i amb els seus pares, que embarquen els esquís i les botes cap a Munic. ¿Però encara queda neu? «A les glaceres d’Àustria, molta», apunta el progenitor d’un d’ells, que afegeix que els nois es moren de ganes de tornar a entrenar. No gaire lluny, al costat de la caseta d’informació, custodiada per una simpàtica dona, dues senyores asiàtiques amb percepcions del risc molt dispars. Tindran uns 50 anys. Una porta pantalons vermells i una brusa blanca. Mascareta, per descomptat. La seva companya porta un vestit de protecció biològica, com els que fa servir Putin per visitar els hospitals, però blanc. Els cabells els porta tapats amb una malla i la cara amb mascareta i pantalla. Si agafa res, és probable que sigui el xarampió. No parlen anglès, així que no podem aportar més dades. A les arribades, segons assenyalen els taxistes, alguns turistes, sobretot alemanys, han demanat carreres a diferents punts de l’Empordà. «Normalment fan aquest trajecte amb tren o bus, però suposo que ara els fa cosa anar amb transport públic». Curiós, el taxi, tot i que de gestió privada, també ho és. 

A l’estació de Sants, que continua sent l’epicentre ferroviari de Barcelona a l’espera de la Sagrera, que fa 10 anys que aixeca pols i fang, hi ha molt més moviment. Tot, públic peninsular, ja que l’alta velocitat que salta a França no reprèn l’activitat fins a l’1 de juliol. Els trens a Cartagena i Alacant, per exemple, dibuixen una llarga cua de passatgers per baixar a l’andana. Poques maletasses i molta bossa de cabina, com d’anar a passar uns dies o tornar als orígens per visitar la família. També molt usuari de Rodalies camí de les platges del Maresme i el Garraf, potser animats per les fotos de la setmana passada al litoral barceloní ple de gom a gom. Aquest dissabte, de fet, ha tornat a ser necessari tallar l’accés a sis dels 10 sorrals de la ciutat. 

Anades i vingudes

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Al port, amb els creuers sense poder operar encara, només els passatgers d’un ferri italià han pogut baixar a Barcelona. El barco ha quedat amarrat, amb la xemeneia fumejant, com enfotent-se’n de la zona de baixes emissions, que només restringeix els vehicles contaminants que no flotin. Poca gent a la Rambla. Molt més eixerida es presenta la gairebé paral·lela rambla del Raval, amb les terrasses plenes de veïns i nens jugant al passeig central. Els parcs s’han despertat una mica més deserts que en dies anteriors. Ja es poden utilitzar les zones de joc infantil. Just en el moment en què moltes famílies s’han desplaçat a les segones residències o a passar el cap de setmana fora... D’aquí la calma: pocs han vingut, més han marxat. 

A la tarda la cosa s’ha animat sobre manera a les zones d’oci, plenes de joves, precisament la franja d’edat sobre la qual ara hi ha certa por, ja que s’està registrant un increment de casos positius a la franja d’entre 15 i 29 anys. El coronavirus no fa vacances.