«Ningú se separa de la seva mare, ningú, tret que la vida t'hi obligui»

Cada dia, nens, nenes i adolescents es veuen obligats a desplaçar-se a altres països per diferents motius: violència i persecucions per motius de gènere o orientació sexual, conflictes armats, catàstrofes mediambientals, terrorisme. Alguns van acompanyats de les seves famílies, però molts d’altres ho fan completament sols.

La infància que viu processos migratoris es veu exposada a multitud de perills que posen en risc la seva vida. Abandonar sobtadament les llars, perdre éssers estimats o ser testimonis de múltiples situacions de violència són experiències que marquen el desenvolupament emocional d’aquests nens, nenes i adolescents per sempre. «Ningú abandona la seva llar perquè sí, ningú se separa de la seva mare, ningú, tret que la vida t’hi obligui», diu una noia migrant de 14 anys als professionals de Save the Children a Almeria.

Tot i així, són molts els menors que es troben amb problemes per accedir al sistema d’acollida. En ocasions, el personal dels centres de protecció no disposa de la formació necessària per entendre que les circumstàncies per les quals aquestes nenes i nens van fugir dels seus països els converteixen en subjectes prioritaris de protecció internacional. Per això, és tan necessari aprovar una nova llei d’asil amb enfocament d’infància, que asseguri la protecció i acollida dels nens i nenes refugiats a Espanya. A més, els menors que han aconseguit arribar a Ceuta i Melilla amb les seves famílies han d’accedir al sistema d’acollida peninsular en igualtat de condicions i amb la major brevetat possible.

El cert és que després de totes aquestes vivències, aquests nens necessiten comptar amb un equip de professionals especialitzats que els acompanyi durant tot el procediment i que puguin comptar amb serveis per superar aquestes experiències que han condicionat el seu desenvolupament personal i el seu benestar psicosocial. Aquests professionals especialitzats són un element clau perquè els nens i les nenes puguin afrontar i assimilar aquestes vivències traumàtiques.

«Ens despertàvem cada dia a les quatre de la matinada per amagar-nos de la policia. Sempre arribaven quan estàvem dormint. Eren sempre homes, portaven armes i eren molt violents», explica una nena de 8 anys que han arribat amb la seva mare i les seves tres germanes a Espanya. «Ens robaven les nostres coses i el menjar que tant li costava a la meva mare aconseguir. De vegades, ens pegaven i ens amenaçaven de cremar-nos perquè deien que estaven farts d’ajudar-nos. Al mar, quan estàvem a la barca, vaig passar molta por, però també molta felicitat de deixar el Marroc enrere», explica aquesta menor als professionals de Save the Children. «Vull ser mestra. La meva mare diu que sempre vull saber-ho tot i que això m’ajudarà a aconseguir els meus somnis», diu.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Són testimonis dels nostres programes d’intervenció a Andalusia, Melilla i Catalunya on l’any passat vam atendre més de 3.700 nens i nenes sol·licitadors d’asil i migrants, entorn del 25% del total dels menors no acompanyats en el conjunt de l’Estat. En tots els espais on treballem veiem la invisibilitat de la infància i l’adolescència refugiada i de les enormes dificultats a les quals s’enfronten per demanar asil, situació que també es reflecteix en les xifres oficials: el 2018, només 75 menors d’edat van poder formalitzar la seva sol·licitud d’asil a Espanya, menys de l’1% del total. Una xifra que volem posar a sobre de la taula aquest 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, perquè ens adonem de quina és la situació d’aquests menors.

A Save the Children treballem a la frontera internacional de Beni Ensar entre Melilla i el Marroc, on l’any passat vam atendre 798 menors sol·licitants d’asil i migrants, i les seves famílies. Ho fem col·laborant amb la policia d’asil per intentar agilitar al màxim possible els tràmits de les peticions d’asil. També tenim presència a Algesires, on el 2019 ens vam convertir en la primera organització de la província de Cadis a facilitar la identificació de víctimes de tràfic, en col·laboració amb el Cos Nacional de Policia. L’any passat vam atendre 1.809 menors migrants i refugiats arribats per via marítima, i vam cobrir al voltant del 70% de les arribades als punts crítics de les costes andaluses. A més, comptem també amb un equip especialitzat en protecció i educació social als centres d’acolliment d’urgència de Barcelona i Tarragona, equip que el 2019 va acompanyar 306 nens i nenes.