¿Són vàlides les multes per trencar el confinament?

Les sancions per saltar-se el confinament ocupen el centre d’un debat jurídic obert sobre la seva validesa. Aquesta setmana diversos juristes han afirmat que les multes que no s’hagin tramitat abans que aquest diumenge decaigui l’estat d’alarma ja no tindran efecte, un criteri no compartit pel Ministeri de l’Interior. La base de l’argumentació d’aquests lletrats és l’article 1 de la llei que regula aquesta mesura, que estableix que una vegada passat el període excepcional «decauran en la seva eficàcia les competències que en matèria sancionadora i en ordre a actuacions preventives corresponguin a les autoritats competents, així com les mesures concretes adoptades amb base a aquestes, tret de les que consistissin en sancions fermes».

També algunes fonts judicials expressen les seves reticències sobre la solidesa legal de les sancions, però altres fonts de la judicatura consultades per EL PERIÓDICO descarten que en els tribunals prosperi aquest argument. Sí que veuen més discutible el rigor en l’acusació de desobediència o resistència: «És el policia qui fa una qualificació jurídica inicial dels fets, però aquesta qualificació és recurrible». El que sí que veuen en l’horitzó aquestes fonts és una probable «allau de recursos» contra les multes.

La llei de seguretat ciutadana

Per a l’advocat Daniel Vosseler, «la pràctica totalitat de les sancions imposades durant la vigència de l’estat d’alarma no haurien d’arribar a la seva eficàcia, tenint en compte la falta de definició jurídica». Segons la seva opinió, «la normativa deixa a la interpretació dels membres dels cossos policials l’oportunitat o no de sancionar segons el seu criteri personal».

«D’altra banda –recalca–, si no es va desobeir l’agent de l’autoritat, sinó únicament es va incomplir el que es va decretar en l’estat d’alarma, es podrà al·legar aquesta impossibilitat de ser multat, ja que la llei de seguretat ciutadana exigeix que hi hagi desobediència per sancionar». Afegeix: «No es pot perdre de vista que el reial decret pel qual es va declarar l’estat d’alarma no té règim sancionador».

L’advocada Susana Ferrer, vocal de la junta del Col.legi de l’Advocacia de Barcelona,  assegura que «el que perd eficàcia quan s’acaba l’estat d’alarma no són els procediments sancionadors ja iniciats, sinó les competències que es van adjudicar a les autoritats competents» i el règim disciplinari previst, «certament de forma bastant deficient». Quant al debat sobre la remissió a altres lleis per multar, al seu entendre, «caldrà analitzar cada supòsit per comprovar si la proposta de resolució sancionadora conté específicament i degudament descrit el tipus de la sanció» i si els fets «s’hi poden subsumir». No obstant, remarca que el règim disciplinari s’articuli a través d’una remissió genèrica a les lleis vigents «no és prou motiu per considerar que les infraccions imposades a l’empara d’aquest infringeixen el principi de tipicitat».

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

Els estius d’ara són molt més calorosos que els d’abans (i aquests cinc gràfics ho demostren)

El debat també ha saltat a l’arena política. La CUP va exigir a l’abril el cessament del cap dels Mossos, Eduard Sallent, i que la Conselleria d’Interior obrís una investigació per la instrucció enviada als agents en què se’ls demanava «fer constar totes les circumstàncies del fet malgrat que l’infractor obeeixi les instruccions dels agents de policia» i recollir la «màxima informació» amb «vistes a aconseguir una tramitació satisfactòria» de les sancions.

Segons els anticapitalistes, amb aquesta instrucció s’ordenava «als agents que cometin un delicte de falsedat en document públic a l’exercici de les seves funcions i imposar una sanció sense base legal».