El final de l'estat d'alarma reactiva 800 desnonaments paralitzats a Catalunya

«Després de tot el que ha passat amb el coronavirus, esperava una mica més d’humanitat, sincerament», explica la Rocío. «Jo no puc viure aquesta situació, no em puc quedar al carrer amb la meva filla», exposa la dona. La seva família viu amb 800 euros al mes, l’ajuda de la renda garantida de ciutadania que abona la Generalitat. Fa un any que ocupa la casa on viu. «Perquè no tenia cap altra solució», defensa. Diu que ja fa quatre anys que espera una vivenda de la taula d’emergència per un desnonament anterior. «Jo no em nego a pagar, però necessito un lloguer social, aquests preus que hi ha no els podem assumir», es defensa. 

La història de la Rocío no és l’única. Un pare de família que no vol revelar el seu nom afronta també un desnonament programat per al 18 de juny. Al seu pis de Badalona hi viuen un matrimoni i tres nenes, de 12, 10 i 6 anys. En aquest cas, la família ha deixat de pagar el lloguer. «Feia 10 anys que pagàvem 150 euros al mes, però l’any passat un fons d’inversió va comprar l’edifici sencer i ens van apujar el lloguer a 500 euros, això no ho podem assumir», afegeix el pare, que reconeix que la família continua a la superfície perquè percep la renda garantida de ciutadania. «No ens neguem a pagar, però no tenim aquest dineral», explica el pare, desesperat. Fa un any que van deixar d’abonar les mensualitats del lloguer i, després de rebre la notificació del desnonament, la família tenia cita el 24 d’abril a l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona per mirar d’ajornar la seva expulsió, o trobar-hi una solució. «Ens hem trobat amb l’oficina tancada, no hem pogut tramitar res», lamenta l’home. El jutjat i el propietari han agafat la directa. Si res canvia, n’hauran de sortir dijous.

«Doncs jo ho tinc claríssim, si ens fan fora trencaré la porta de nou i tornaré a entrar-hi», respon sense embuts José (nom fictici). Té una malaltia neurodegenerativa (la malaltia de Charcot-Marie-Tooth), que de moment l’ha deixat amb una discapacitat del 66%. Viu amb una paga no contributiva de menys de 600 euros al mes, i un germà que, sense contracte, mira de sobreviure amb feines en negre, una cosa impossible després de la pandèmia. Tots dos ja fa un any que ocupen un habitatge del BBVA a Badalona. «No tenim absolutament cap lloc on viure, podem menjar, però és que si ens fan fora ens quedarem al carrer», relata. El seu desnonament està previst per al 16 de juny. 

Barris humils

«Això no pot ser, tots pensàvem que,tal com havia promès el Govern espanyol, fins al setembre no hi hauria desnonaments, però no és veritat», diu queixant-se Enric Marín, membre de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, que intenta paralitzar els desnonaments en un dels barris més humils de l’àrea metropolitana. Aquesta setmana ja tenien dos desnonaments previstos, que s’han aconseguit ajornar. La vinent els esperen tres més, i al juliol tres més. La mateixa realitat que està constatant, per exemple, la PAH Ciutat de l’Hospitalet. «Aquesta setmana, diverses famílies han tornat a rebre notificacions dels jutjats, molts són famílies amb menors a càrrec i sense recursos que estan ocupant pisos i en llista d’espera per a una vivenda de lloguer social que els hauria de facilitar l’Administració», diu un dels portaveus de l’entitat, Antonio Carmona. 

Però aquesta realitat transcendeix l’àrea metropolitana. A la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Terrassa li consten ordres de desnonaments que s’estan fent, tot i que en alguns casos també s’estan ajornant. «Com s’atreveixen a enviar les comitives judicials... ¿És que no tenen vergonya, amb tot el que està caient lamenta Guillem Domínguez, un dels seus portaveus. «¿On són els ajuntaments, on són la Generalitat i l’Estat? És que ara mateix no hi hauria d’haver ni un sol desnonament», lamenta. La PAH ha elaborat diversos documents perquè les famílies mirin d’ajornar l’expulsió al·legant un risc per a la salut, en plena pandèmia. «Esperem que això hi ajudi, la realitat és que hi ha centenars de famílies molt vulnerables que no compleixen els requisits de la pròrroga que va anunciar el Govern central», assenyala un dels portaveus a Catalunya, Juanjo Ramón, conscient que centenars de llars no arriben a les plataformes.

Fonts municipals també confirmen que els desnonaments han tornat. «Les restriccciones de l’estat d’alarma són molt concretes: estar vivint de lloguer i estar en un erto pel coronavirus. Hi ha famílies molt més vulnerables que ni tan sols aconsegueixen complir aquestes condicions», agreguen aquestes mateixes fonts. El consistori de Terrassa ha enviat una carta als jutjats pregant que paralitzin tots els desnonaments. Fonts de la Federació Catalana de Municipis demanen que la Generalitat hi intervingui i miri d’evitar aquesta catàstrofe. «Els ajuntaments no tenim mitjans per poder fer front a aquesta realitat, i la que ens pot caure a sobre aquest estiu és molt preocupant», detallen a El Periódico.

A Barcelona també es temen el pitjor. De moment, a la plataforma Raval Rebel només li consten pressions per abandonar la vivenda a famílies que s’han quedat sense ingressos i han d’abandonar les habitacions que relloguen. «És qüestió de temps, hi ha moltes famílies que ja eren vulnerables abans del coronavirus, i això ningú ho té en compte», es queixa Anna Moreno, membre de l’entitat. També a Ciutat Meridiana, Fili Bravo, president de l’associació de veïns, intueix el que vindrà. «De moment no hem rebut notificacions, però aquí la majoria de famílies estan ocupant», assenyala. «Ens temem el pitjor, però si hi ha desnonaments que ningú tingui el menor dubte que allà serem, a la porta, per parar-los, si ells no respecten la treva del virus, nosaltres tampoc», afegeix.  

Notícies relacionades

"Volíem aprofitar les onades"

El temporal s’acomiada amb una gran descàrrega

De fet, Sant Roc Som Badalona insisteix que, després del nou decret de vivenda que va aprovar la Generalitat fa pocs mesos, el Govern català pot sancionar tots els grans propietaris que desnonin sense oferir una vivenda alternativa a les famílies vulnerables. «No veiem que estiguin disposats a fer-ho», lamenta Marín. 

Milers d’estrangers sense ajuts

Un dels pocs ajuts que va facilitar la Generalitat perquè els llogaters no fossin expulsats de les seves cases va ser les ajudes per al lloguer a tots aquells afectats per erto o suspensió d’ingressos. Uns fons, de fet, que el Govern va esgotar als pocs dies. El problema és que el tràmit, que només es va poder fer de manera telemàtica, permetia que hi accedissin aquelles persones que tinguessin DNI. Els estrangers amb permís de treball i de residència, és a dir amb NIE, no van poder presentar la seva sol·licitud fins que el tràmit fos presencial a les oficines d’Habitatge.