Un búnquer sanitari a València per a la pròxima pandèmia

«Una de les lliçons és que hem d’estar logísticament millor preparats. Es poden produir en el futur altres pandèmies i altres situacions que facin necessari tenir un estoc permanent», va advertir aquest dimecres Ximo Puig.

El president valencià va admetre que el «tsunami» els va superar i va tornar a demanar disculpes als sanitaris per no disposar «de tot el material necessari en els moments inicials». Per evitar que es repeteixi, va confirmar la construcció (secreta o no) d’«almenys tres centres, tres magatzems, un per província, i la voluntat és que fins i tot es puguin ‘comarcalitzar’ encara més aquests magatzems d’urgència per donar la resposta més ràpida i més eficient possible».

En aquesta estratègia s’emmarca també la decisió, quan va caldre muntar hospitals d’emergència, d’apostar per uns hospitals modulars desmuntables i reutilitzables que quan acabi la pandèmia passaran a l’Agència de Seguretat i Emergències de la Generalitat.

La història

És l’equivalent a l’Agència Nacional de Proveïment d’Emergència finlandesa (HVK per les seves sigles originals), que s’encarrega d’emmagatzemar material que els ajudi davant de crisis sanitàries però també climàtiques, informàtiques, econòmiques i fins i tot bèl·liques. La seva història els anima a ser previnguts.

La idea es va posar en marxa el 1939. Després de dues guerres contra la Unió Soviètica i una més per expulsar els nazis que l’havien ajudat en la segona, va quedar a l’oest del Teló d’Acer i sense poder deixar de mirar al seu veí soviètic. Ni la caiguda de l’URSS ni el seu propi ingrés a la Unió Europea (UE) els van fer abaixar la guàrdia.

Es controla el bon estat dels productes i cada cinc o sis anys es revisen les necessitats d’emmagatzemament, segons van explicar des de la mateixa HVK a la BBC. El que no canvia és el secretisme.

«Mai revelem el nombre ni locació de les reserves. Tampoc revelem qui les administra ni quin és el seu contingut exacte», va explicar Jyrki Hakola, membre de l’agència al diari ‘Helsingin Sanomat’.

Reserves per a sis mesos

Si tot va bé, el País Valencià ja té el material amb què omplir els seus magatzems. És en un centre logístic muntat a Fira València per gestionar totes les seves compres en l’anomenada operació Ruta de la Seda, que segueix oberta i que fa que tinguin reserves per a sis mesos.

Notícies relacionades

L’anàlisi encarregada per la Generalitat descarta que el virus de la pesta porcina sortís de l’IRTA-CReSA

Catalunya reforça la justícia gratuïta amb sis milions d’euros més cada any

Ajudada en els moments més complicats per l’empresari xinès establert a Ontinyent (València) Chen Wu Keping, la Generalitat va ser de les primeres a establir un canal comercial estable que li ha permès adquirir prop de 700 tones de material, pel qual fa dues setmanes havia pagat ja 81,8 milions d’euros. La factura continua oberta.

L’altra estratègia per no tornar a veure’s abocats a un mercat salvatge és potenciar una indústria pròpia. «No des d’una visió endogàmica, però sí des de la visió que s’ha d’enfortir el teixit productiu valencià d’aquests productes de primera necessitat i essencials. No podem estar sotmesos a situacions d’estrès en les compres com ha passat», va reiterar.