Un pare denuncia que la seva filla amb diabetis ha estat mesos sense poder anar al menjador escolar per manca de recursos

39 anys després la història es repeteix

Durant aquest període, assegura que la situació va generar una dificultat important per a la conciliació i per al desenvolupament normal de la vida escolar de la nena. El pare vincula aquesta experiència a la seva pròpia història: ell mateix va viure situacions similars quan era petit. "A mi la meva filla m’ha fet reviure el mateix i 39 anys després estem igual, perquè quan jo era nen em trobava amb el mateix problema", afirma.

El seu testimoni forma part d’una realitat més àmplia, que han posat sobre la taula diverses famílies agrupades en el col·lectiu 'Jo Vull Anar', integrat per famílies de l’Alt Empordà i d’arreu de Catalunya, que reivindiquen que, en una escola inclusiva, els infants amb diabetis tipus 1 també tenen dret a anar a sortides i colònies. En el cas de l'Arlet i gràcies a la voluntat del centre, "sempre ha pogut fer les sortides corresponents", agraeix el seu pare.

Aquestes famílies comparteixen una mateixa dificultat: la impossibilitat, en alguns casos, de garantir la participació dels seus fills en activitats escolars ordinàries per manca de recursos de suport.

Representants del grup van participar dijous passat en una jornada al Parlament de Catalunya, on es va debatre i aprovar una moció impulsada per Esquerra Republicana per reforçar el sistema d’educació inclusiva a les aules i incrementar els recursos destinats als alumnes amb necessitats especials: la jornada va ser significativa perquè va permetre traslladar directament les seves reivindicacions a l’hemicicle. "És una emoció i una alegria immensa per a nosaltres. Tant de bo aconseguim canviar alguna cosa que, per petita que sigui, ja serà una victòria", explicava Rodrigo.

La família de l’Arlet destaca que "és important perquè les famílies amb infants amb necessitats especials és el que estan reclamant els docents al carrer". Un cop la moció ha tirat endavant, caldrà veure si als pressupostos que s’han d’aprovar s’inclou la partida per revertir aquesta situació. Segons indiquen, en molts casos la manca de recursos humans i de suport impedeix garantir una participació plena dels infants en activitats ordinàries del sistema educatiu. "Ara cal continuar lluitant per defensar els drets dels nostres fills o de qualsevol persona que tingui una necessitat".

Personal en precari

Descriuen la situació com "un peix que es mossega la cua": segons assenyala la família, l’administració al·lega que no troba vetlladores ni personal suficient, mentre que el model de contractació dificultaria cobrir aquests llocs. "Et diuen que no tenen vetlladores o que no troben personal qualificat perquè la teva filla pugui fer una cosa tan normal com quedar-se al menjador". Sobre això afegeix que, en comparació amb altres territoris com el País Basc, on aquestes figures depenen directament del sistema educatiu públic, a Catalunya sovint estan subcontractades, amb condicions laborals que considera precàries i poc atractives.

Molts perfils afectats

El seu testimoni també posa èmfasi en què "el problema no es limita a una situació individual, sinó que afectaria diferents perfils d’infants amb necessitats diverses, com diabetis, celiaquia, asma o autisme, entre d’altres". En alguns casos "no es tracta d’una atenció sanitària constant, sinó de suport puntual perquè l’infant pugui desenvolupar la seva activitat escolar amb normalitat. "Moltes vegades confonen o justifiquen que necessiten algú amb coneixements sanitaris i no és cert. El que necessiten és un suport puntual en moments concrets".

El pare detalla que, en el seu cas, la situació s’ha allargat durant aproximadament cinc mesos fins a solucionar-se. El pare de l’Arlet descriu una situació de desgast emocional afegit a la gestió de la malaltia, en la majoria de famílies. En el seu cas, la filla té diabetis i necessita un seguiment puntual durant l’horari escolar, però no requereix una atenció sanitària constant. Assenyala que "els informes professionals indiquen la conveniència que la nena pugui quedar-se al menjador per al seu desenvolupament i control de la malaltia, s’havia de quedar al menjador".

Moció aprovada

La moció d’educació inclusiva aprovada al Parlament de Catalunya el 2026 tira endavant amb 19 dels 20 punts, incorporant més recursos, professionals especialitzats, infermera escolar, millor coordinació entre serveis i suports educatius des de la primera infància fins a la postobligatòria. L’únic punt rebutjat va ser la creació d’una comissió independent per decidir l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials, després d’un empat a la votació. La iniciativa representa un avenç en drets i recursos per a la inclusió, però deixa oberta la qüestió de qui ha de prendre les decisions clau sobre l’escolarització.

Notícies relacionades

On són els arbres monumentals a Catalunya? La nova app per descobrir-los i visitar-los

Una jove d'Artés de voluntariat a la República Dominicana: "Va ser increïble, vaig passar la majoria dels dies plorant de l'emoció"

Segons Rodrigo, el debat polític reflecteix una realitat que les famílies viuen de manera quotidiana: la distància entre el reconeixement formal del dret a la inclusió i la seva aplicació pràctica. Tot i que en el seu cas personal la situació s’ha resolt el seu problema, el pare insisteix que la seva reivindicació va més enllà del seu entorn familiar. "És una injustícia molt gran", explica.

El seu objectiu, afirma, és que "cap infant amb necessitats especials es vegi exclòs d’activitats escolars bàsiques per manca de recursos. S’han multiplicat per cinc els casos que tenim i està clar que es necessita una inversió real".