Sant Jordi es desperta amb ganes de rècord i sense crisi d’identitat

Davant el dubte, més Sant Jordi. Més de gairebé tot. Ja ho va dir dimecres la pregonera de Sant Jordi, Ali Smith: «Tant de bo Sant Jordi fos contagiós». Tant de bo, sí. Com un virus tropical en expansió que permet als barcelonins reconquerir durant unes quantes hores el centre de la ciutat. «Tant de bo més dies així per alimentar l’esperança», replica a primera hora del matí, llibreters encara lleganyosos i floristes despertant-se, Francesc Torralba, premi Josep Pla amb ‘Anatomía de l’esperança’ i menció d’honor al més matiner de la jornada. Al costat seu, Agnès Marquès ensenya a un grupet de periodistes la tinta verda «color boscos de Texas» amb què firmarà, mitjançant, exemplars ‘La segona vida de Ginebra Vern’ mentre resumeix el sentit de la jornada. «És el moment de veure la cara de la gent que hi ha a l’altre costat. Escrivim per a això», diu. 

Per arribar a això, no obstant, cal passar primer per una Rambla oberta en canal, distopia de rases i laberints per a gaudi de Gurb i companyia, i fer-se un lloc en el tradicional (i cada vegada més atapeït) esmorzar d’escriptors al Palau de la Virreina. Vet aquí, entre termos de cafè i croissants, el punt de partida d’aquests 3,7 quilòmetres de llibres, escriptors i gent a paletades. «Hi ha ciutats que celebren la literatura i d’altres com Barcelona que també la viuen i la defensen. És com si per un dia la ciutat es declarés obertament romàntica i més sàvia», celebra des de la tarima l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. 

Notícies relacionades

El 23 d’abril, Sant Jordi, serà festiu només en aquests llocs: què passa a Catalunya?

Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi

Al seu voltant, tot és formigueig d’escriptors, intercanvi d’anècdotes i retrobaments eufòrics. Ali Smith saluda efusivament («¡my brother!») Biel Mesquida, Eva Baltasar recorda un any que un home se li va presentar amb vuit exemplars de ‘Permagel’ per regalar a tots els nets i besnets i Núria Cadenes desactiva qualsevol possible pega que se li pugui posar a la Diada. «També hi ha molta gent en un partit de futbol o un concert i ningú es queixa», sentencia. 

Brindem per això, tot i que sigui amb un «vas imaginari de whisky escocès» com el que Ali Smith alça «per Barcelona, per Catalunya, pels llibres i per Sant Jordi» o amb aquest gotet de ratafia que Màrius Serra suggereix a l’autora de ‘Gliff’ com a alternativa. No són hores, però Smith, entusiasmada, en pren bona nota.