Sant Jordi omple els carrers de Barcelona en què es preveu una diada de rècord: formigueig d’escriptors, anècdotes i retrobaments eufòrics

Davant el dubte, més Sant Jordi. Més de quasi tot, incloses tones de molest pol·len, potser la venjança d’arbres per tan desplegament de paper en circulació, i inoportunes ratxes de vent, combinació letal que ho tenyeix gairebé tot de groc. Res greu, en qualsevol cas. Ja ho va dir dimecres la pregonera de Sant Jordi, Ali Smith: «Tant de bo Sant Jordi fos contagiós». Tant de bo, sí. Com un virus tropical en expansió que permet als barcelonins reconquerir durant unes quantes hores el centre de la ciutat. «Tant de bo més dies així per alimentar l’esperança», replica a primera hora del matí, llibreters encara lleganyosos i floristes despertant-se, Francesc Torralba, premi Josep Pla amb ‘Anatomía de l’esperança’ i menció d’honor al més matiner de la jornada. Al costat seu, Agnès Marquès ensenya a un grupet de periodistes la tinta verda «color boscos de Texas» amb què firmarà, mitjançant, exemplars ‘La segona vida de Ginebra Vern’ mentre resumeix el sentit de la jornada. «És el moment de veure la cara de la gent que hi ha a l’altre costat. Escrivim per a això», diu. 

Per arribar a això, no obstant, cal passar primer per una Rambla oberta en canal, distopia de rases i laberints per a gaudi de Gurb i companyia, i fer-se un lloc en el tradicional (i cada vegada més atapeït) esmorzar d’escriptors al Palau de la Virreina. Vet aquí, entre termos de cafè i croissants, el punt de partida d’aquests 3,7 quilòmetres de llibres, escriptors i gent a paletades. «Hi ha ciutats que celebren la literatura i d’altres com Barcelona que també la viuen i la defensen. És com si per un dia la ciutat es declarés obertament romàntica i més sàvia», celebra des de la tarima l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. 

Al seu voltant, tot és formigueig d’escriptors, intercanvi d’anècdotes i retrobaments eufòrics. Ali Smith saluda efusivament («¡my brother!») Biel Mesquida, Eva Baltasar recorda un any que un home se li va presentar amb vuit exemplars de ‘Permagel’ per regalar a tots els nets i besnets i Núria Cadenes desactiva qualsevol possible pega que se li pugui posar a la diada. «També hi ha molta gent en un partit de futbol o un concert i ningú es queixa», sentencia. 

Brindem per això, tot i que sigui amb un «vas imaginari de whisky escocès» com el que Ali Smith alça «per Barcelona, per Catalunya, pels llibres i per Sant Jordi» o amb aquest gotet de ratafia que Màrius Serra suggereix a l’autora de ‘Gliff’ com a alternativa. No són hores, però Smith, entusiasmada, en pren bona nota.

El dia, formidable i pletòric malgrat la raspera i les picors, apunta, com era d’esperar, a prova superada. Una vegada més. «El nostre objectiu no és vendre cada any més que l’anterior, però la sensació és que es tornarà a batre el rècord d’exemplars venuts», anuncia el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Daniel Fernández. L’any passat, la diada de Sant Jordi es va saldar amb més de 2 milions de llibres venuts. A peu de carrer, gent a tot arreu, embussos ja rutinaris davant la Casa Batlló i alguna ensopegada aparatosa amb els separadors del carril bici. Pur Sant Jordi, vaja.

«És absurd, però tot el bonic és absurd», resumeix Carlos Zanón mentre atalaia des de la distància la cua espera a David Uclés, serpentejant conga que ja travessa el carrer de la Diputació a primera hora. Queda clar que l’autor de ‘La ciudad de las luces muertas’ serà un dels noms de la jornada. Ell, per si de cas, ha vingut a Barcelona amb 14 bolígrafs de doble punta i moltes ganes de viure una versió corregida i augmentada del seu triomfal Sant Jordi de l’any passat. «Ja he gastat el primer», proclama orgullós després d’una primera hora de rúbrica i selfie. «No deixis d’il·luminar-nos», li crida algú. 

Notícies relacionades

Balanç de Sant Jordi 2026: nou rècord de facturació i canvis en les llistes dels més venuts

Sant Jordi i els il·lustradors contra la IA: «S’alimenta de la nostra feina: mal copia, però no crea»

Vila-Matas, visiblement sorprès davant la quantitat de gent que arrossega l’andalús, fa broma dient que a ell el premi Aena l’ha tornat mediàtic. ¡A aquestes altures! «Em paren pel carrer perquè es pensen que he guanyat el milió», deixa anar de sobte. Això sí: segur que a Uclés ningú li demana que firmi un llibre de Roberto Bolaño, com sí que li passa a l’autor d’‘El mal de Montano’, o li porten els seus llibres, enciclopèdies més aviat, en motxilla, com Santiago Posteguillo. Quan acabi la sèrie dedicada a la vida de Juli Cèsar potser cal tirar de carretó.

Entre els debutants, sorpresa absoluta, esglai total. «Això no es pot explicar», diu Gil Pratsobrerroca, autor del molt buscat i regalat ‘El joc del silenci’. «Una dona m’ha vingut i m’ha dit que ha superat una pneumònia amb el llibre. He flipat», afegeix. El mateix li ha passat a Lucía Solla Sobra, autora del llibre fenomen ‘Comerás flores’ i sensació de Sant Jordi. «És la meva primera vegada, també com a lectora, i ara vull tornar cada any. M’han vingut a veure moltes Marines i moltes supervivents», explica. Mendoza, per cert, ho ha firmat tot i més. Piles d’exemplars lluents de ‘La intriga del funeral’ i velles còpies de ‘La ciudad de los prodigios’. Estrany serà que no acabi la jornada com un dels més venuts.