13 jul 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Familiars de gent gran: 'Moriran de pena si no tornen a les residències'

Almenys 700 avis a Catalunya encara no han tornat a aquests centres després que els seus parents se'ls emportessin a casa

La Generalitat ha d'emetre una ordre perquè puguin recuperar la plaça després de mitigar-se la crisi sanitària

Beatriz Pérez

Familiars de gent gran: 'Moriran de pena si no tornen a les residències'

Manu Mitru

Quan va començar la pandèmia de coronavirus i va morir a les residències tanta gent gran per contagi del virus, María Rodríguez va ser una de les moltes persones que van decidir treure la familiar que tenia ingressada en un d’aquests centres i emportar-se-la a casa fins que tot passés. Feia un any que la seva mare, de 87 anys, que també es diu María, estava ingressada en la residència Alchemika de Barcelona. «Estic molt contenta amb l’Alchemika, són molt professionals. Ningú estava preparat per a això», apunta Rodríguez, que va signar un informe de la Generalitat de Catalunya per poder emportar-se la seva mare temporalment. A Catalunya hi ha més de 700 avis amb familiars que van decidir treure’ls de la residència per la crisi de la Covid-19 i que encara no han pogut tornar, segons la Conselleria de Salut.

Nou setmanes després, la María no sap quan podrà tornar a ingressar la seva mare a la residència. «Ella vol tornar, m’ho diu cada dia. Jo treballo i l’he de deixar sola. Allà parla amb la gent, no està tan sola i la residència li dona molta seguretat perquè tenen un metge i una infermera», explica Rodríguez. Perquè la dona pugui tornar al centre, la Generalitat ha de donar una ordre que encara no ha emès. «Han dit que en la fase 2 del desconfinament començaran les visites de familiars, tot i que de manera molt controlada. Però encara no tenen clar si la gent gran que va sortir de les residències podran tornar-hi en la fase 2 o en la 3. El que sé és que hauré de fer-li jo la prova PCR abans que hi torni», explica.

Rodríguez destaca el valor de les residències. En el cas de la seva mare, per exemple, considera que ingressar-la en un centre com aquest ha sigut «el millor». Allà fa exercicis per a la memòria que li han donat «vida», sobretot després d’haver superat un ictus. Les residències, assegura, no són un «aparca-avis», sinó al contrari. «Molta gent ja ha començat a treballar i els avis a casa estan desorientats. Necessiten les activitats, la rehabilitació... Alguns moriran de pena. Crec que a tots els ha afectat la tancada per la Covid-19», opina. 

PCR pagades per familiars

El company d’Empar López, el Joan, també és a la residència Alchemika. L’home té 75 anys i una malaltia degenerativa. L’Empar va decidir traslladar-lo a casa temporalment quan va començar a morir gent per la Covid-19 en aquest centre. «Li vaig fer una prova PCR i la vaig pagar en un laboratori, perquè no volia que sortís sense la seguretat que no tenia el virus. Jo ja vaig passar dues pneumònies», explica. Va sortir negativa.

El problema és que el Joan, al cap de poc temps, va patir una infecció intestinal no relacionada amb el virus i va haver d’ingressar d’urgències a l’hospital. Hi va ser 15 dies. «Però quan li van donar l’alta no el van deixar tornar a la residència, perquè encara no entra ningú i no es pot sense ordre de la Generalitat. Jo tampoc podia cuidar-lo, tinc una hèrnia umbilical i cal ajudar-lo a vestir-se, dutxar-se...», explica l’Empar. En aquesta tessitura, l’hospital va acceptar que s’hi quedés una setmana més. Gràcies a l’ajuda de l’assistenta social de l’hospital, l’Empar va aconseguir que el Joan fos traslladat a una «residència pont», on es troba ara a l’espera de poder tornar Alchemika.

«Se suposa que la setmana que ve, en la fase 2, això es començarà a moure. He sentit dir que permetran visites a les residències, però de les readmissions no han dit res», diu la dona. Per al Joan és «important» ser a la residència perquè necessita «cures» específiques. L’home té una dependència de grau 2, és a dir, severa.