20 d’oct 2020

Anar al contingut

ELS 'SENSE OLI'

Condemnats cinc vigilants de Sants per assetjar un company gai

El grup es va dedicar a humiliar i fastiguejar laboralment el seu col·lega sense que l'empresa prengués mesures

Efe

Condemnats cinc vigilants de Sants per assetjar un company gai

Un jutjat de Barcelona ha condemnat a any i mig de presó i a pagar 44.275 euros en indemnitzacions a cinc vigilants de seguretat de l’estació de tren de Sants per humiliar i assetjar laboralment un company homosexual, entre els anys 2002 i 2003.

En la seva sentència, el Jutjat Penal número 23 de Barcelona condemna els processats pels delictes contra la integritat moral i lesions psíquiques, amb l’agreujant de discriminació, però els rebaixa la pena a l’aplicar-los l’atenuant de dilacions indegudes pel temps que la causa va estar paralitzada en instrucció.

La sentència condemna, a més, els processats a indemnitzar amb 30.000 euros la víctima pels danys morals que li van causar, així com amb 14.275 euros pels dies que va estar de baixa laboral a conseqüència dels fets, d’acord amb la petició de la Fiscalia de Delictes d’Odi, que sol·licitava penes de dos anys i mig de presó per als vigilants.

Aquestes indemnitzacions les hauran d’assumir les empreses de vigilància per a les quals treballaven els condemnats, com a responsables civils subsidiàries per no haver impedit aquest cas d’assetjament laboral.

Insults i mofes

Segons creu provat el jutjat, des que el gener del 2002 va entrar a treballar com a vigilant de seguretat a l’estació de Renfe de Sants, la víctima va ser sotmesa a «constants vexacions consistents en insults, mofes i actes de ridiculització» per motiu de la seva orientació sexual, cosa que va acabar derivant en una situació d’assetjament laboral, en què se li encarregaven les tasques més penoses i se l’intentava perjudicar personalment.

«Rata de claveguera», «a Sitges només hi ha maricons i haurien d’estar penjats pel coll», «jo pego amb porra i [el denunciant] amb el bolso» o «els maricons no poden ser vigilants» són alguns dels comentaris vexatoris que dirigien els condemnats a la víctima.

De fet, el grup de treball a què pertanyia el vigilant homosexual era conegut com els «sense oli», mentre que els seus assetjadors formaven part d’un altre que s’autoanomenava «els cap rapat o sense sang», un apel·latiu que segons la sentència obeïa a la seva «ideologia o manera de treballar».

Angoixa als vestidors

Per al jutge, les conductes «insultants i de menyspreu» amb el denunciant eren continuades al vestíbul de l’estació de Sants, i especialment als vestidors, cosa que va provocar «una situació d’angoixa» a la víctima fins al punt que en més d’una ocasió va tornar a casa amb l’uniforme per evitar trobar-se amb els assetjadors.

A més, al denunciant se li van aplicar canvis constants al quadrant de servei i alteracions dels horaris laborals, sense que els superiors adoptessin cap mesura per «posar fi a aquesta situació laboral», cosa que va motivar que estigués de baixa mèdica entre el febrer i el maig del 2002 per un trastorn d’ansietat.

Una vegada es va reincorporar al servei a l’estació de Renfe de Sants, segons la sentència, van continuar les conductes vexatòries: els condemnats li col·locaven llaços i mocadors de color rosa a la taquilla personal, així com dibuixos de contingut obscè, i li dirigien tota mena de «comentaris despectius».

La situació d’assetjament laboral va empitjorar, afegeix el jutge, ja que el denunciant va ser destinat pel seu cap d’equip a serveis de «càstig», com treballar al descobert sota la pluja o a les anomenades «estacions mortes», sense gairebé passatgers.

Que perdés el tren

En altres ocasions, el cap d’equip no recollia l’arma reglamentària del vigilant al finalitzar el seu servei per provocar que perdés l’últim tren de tornada a casa a Sitges, una situació de «persecució laboral» que segons el jutge es va prolongar fins al juny del 2003.

La víctima va denunciar llavors els fets a l’UGT, motiu pel qual l’empresa va obrir una investigació, que va tancar després de concloure que els fets no havien quedat acreditats.

Arran d’una denúncia sindical a Inspecció de Treball, l’empresa de vigilància va ser sancionada amb 12.000 euros per una infracció molt greu en matèria de vulneració de drets, però posteriorment la multa va ser revocada pel jutjat.

Mentrestant, van prosseguir les amenaces, vexacions i discriminacions a la víctima, «consentides plenament pels superiors de l’empresa», segons la sentència, cosa que li va causar una nova baixa mèdica entre l’agost del 2003 i el gener del 2004.