Pandèmia i emigració

Tres milions de magribins no podran travessar la Península aquest estiu

El risc de contagis i rebrots s'imposa sobre la planificació de l'Operació Pas de l'Estret

En l'organització del trànsit ho veuen «impossible abans de finals de juliol» i, en tot cas «molt limitat»

undefined11136229 tarragona tarragones  14 08 2009  transito y movilidad con a200524200407

undefined11136229 tarragona tarragones 14 08 2009 transito y movilidad con a200524200407 / JOAN PUIG

4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Totes les previsions que estudien especialistes implicats en l’anual Operació Pas de l’Estret (OPE) els fan inclinar-se perquè aquest estiu 3,2 milions de magribins, principalment del Marroc, no podran travessar aquest país per passar les vacances a la seva terra d’origen.

Cap de les fonts consultades veu possible admetre l’entrada normal d’un contingent tan gran de viatgers, dels quals no es podria saber si porten o no el coronavirus a sobre. Començar una OPE 2020 «és impossible abans de finals de juliol», indiquen executius relacionats amb l’organització del trànsit. Ni tampoc veuen aconsellable emprendre una operació logística de transport marítim i trànsit rodat de semblant envergadura en plena pandèmia.

Les dificultats i riscos són molts, tot i que fonts del Ministeri de l’Interior asseguren que s’està meditant una OPE el 2020 «en coordinació amb les autoritats marroquines, però subjecta a la contenció del virus i condicionada a la protecció de la salut».

En l’aire

Ja el 30 d’abril, en una de les rodes de premsa quotidianes de la Moncloa, la secretària general de Transports i Mobilitat, María José Rallo, va admetre que «hi ha molta incertesa per saber com es desenvoluparà» l’OPE 2020. Deu dies abans, i davant dels mateixos faristols, el comissari principal de la Policia Nacional José Antonio García Molina va avançar que l’operació «està en l’aire».

I allà segueix. El coronavirus imposa la seva realitat. Queden 22 dies per a l’habitual començament de l’èxode vacacional dels emigrants nord-africans, que habitualment comença el 15 de juny, a Interior no donen per segur que aleshores hagin pogut decaure les actuals restriccions a l’entrada d’estrangers a Espanya. La principal és l’obligació de quarantena de 15 dies.

«S’estan ponderant diferents solucions», indiquen a Interior. Una podria ser un pont aeri amb Rabat i Alger des de França, Bèlgica i Holanda, principals països emissors dels viatgers de l’OPE, però resulta inabordable per la situació de les empreses del sector.

Mantenir el trànsit per terra implica la tasca, molt difícil, de definir àrees de descans a la carretera, per exemple, en les que és gairebé impossible mantenir l’obligació de distància de seguretat. Suposa també exposar milers de treballadors públics al contacte amb els transeünts. O el perill que un rebrot o la detecció d’un contagi en port deixi atrapats milers de viatgers a Espanya.

Cap només la possibilitat, admeten algunes fonts implicades en l’OPE, d’un trànsit molt limitat. Al Govern hi ha un especial interès de dos ministeris, Interior i Exteriors, de mantenir les bones relacions amb el Marroc, la utilitat del qual s’ha reflectit, per exemple, en dos cops policials recents a cèl·lules gihadistes a Barcelona i Ciudad Real.

Tampoc l’interlocutor a l’altre costat de l’estret de Gibraltar té gaire clar, segons les mateixes fonts, si li convé admetre una gran quantitat de visitants arribats des dels focus de contagi urbans del nord d’Europa. Les dades epidemiològiques no ajuden. Bèlgica és dels països més castigats pel coronavirus. El Marroc no sortirà de l’estat d’emergència sanitària i el seu consegüent confinament fins al 10 de juny, segons les previsions anunciades pel seu govern el passat 18 de maig.

El 17 de març, el regne alauita va tancar les fronteres, i només el passat dia 20 va admetre el retorn de 200 marroquins que s’havien quedat atrapats a Melilla i que dormien a la plaça de toros d’aquesta ciutat. La seva última dada d’evolució de l’epidèmia presenta 7.332 casos diagnosticats i 197 morts.

Gran logística

Fins i tot per a la segona potència turística mundial l’Operació Pas de l’Estret és un repte organitzatiu de primer ordre. Des de 1996, any en què es van posar en marxa aquestes operacions, el nombre de transeünts nord-africans no ha deixat de créixer. El 2018, segons la Direcció de Seguretat Nacional de Presidència del Govern, van ser 3.241.679 els passatgers que van creuar la península, a bord de 734.240 cotxes. El 2019, van ser 3,34 milions de persones i 760.000 cotxes i furgonetes.

L’OPE té dues fases: la primera de sortida, entre el 15 de juny i el 15 d’agost, i la segona de retorn, del 15 de juliol al 15 de setembre.

Després de passar el Pirineu, tot aquest contingent es dirigeix a nou ports espanyols (Algesires sobretot, Tarifa, Màlaga, Motril, Alacant, Almeria, Ceuta i Melilla) després d’un trajecte que supervisen 21.000 treballadors públics, des de guàrdies civils de Trànsit a traductors, voluntaris de Protecció Civil o sanitaris de la Creu Roja.

Pèrdua milionària

Notícies relacionades

Una suspensió de l’Operació Pas de l’Estret suposarà un dur cop per a les gasolineres dels eixos Irun-Algesires i Portbou-Almeria, i per a tots els seus negocis associats. Una estimació a la baixa atribueix una despesa mitjana de 30 euros a cadascun dels transeünts en menjar, begudes i altres productes de botiga de gasolinera durant el trànsit d’anada i altres tants de tornada. Això, per 3,2 milions de viatgers, suposa 96 milions d’euros.

Però és la gasolina el gruix del negoci: una mitjana de dos dipòsits a l’anada i tres a la tornada, perquè els viatgers solen aturar-se a la frontera a proveir-se abans de quedar a mercè dels preus del combustible a França. De nou l’estimació mitjana, i a la baixa, de 65 euros per dipòsit, suposa que les gasolineres de les carreteres que creuen els nord-africans ingressen en una OPE normal 1.040 milions d’euros.