26 maig 2020

Anar al contingut

PREOCUPACIÓ EN LA FAMÍLIA MÈDICA

Els malalts sense Covid-19 tenen por d'anar a l'hospital

Caps clínics avisen que molts pacients aguanten sense acudir a urgències i cites programades

«Els hospitals són el lloc més segur, la gent ha de treure's el temor al contagi», insisteixen

Emilio Pérez de Rozas

Els malalts sense Covid-19 tenen por d'anar a l'hospital

Manu Mitru

«Raúl, crec que això comença a normalitzar-se: acaba d’arribar a urgències un pare amb el seu fill, que s’ha empassat un xiclet». El doctor Jordi Delàs va entrar, divendres passat, al despatx del doctor Raúl Muñiz, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor, de Barcelona, pertanyent al Grup Quirónsalud, que en els seus nombrosos centres (General de Catalunya, Teknon, Quirón, Dexeus, El Pilar i Sabadell) ha tractat un de cada cinc catalans que han patit coronavirus, amb aquesta notícia d’abast i, per descomptat, relatada amb la ironia que mereix estar molt preocupats perquè, per culpa del coronavirus, la gent, els pacients, nosaltres, hem deixat d’acudir als hospitals, sigui a urgències, a qualsevol consulta programada (inclusos controls del cor) o, fins i tot, per operar-nos.

Els metges i els hospitals sembla que estan superant molt millor que la població i, per descomptat, que els pacients, aquesta mortal pandèmia. Ara, els hospitals, tots, ja estan adaptats, preparats i organitzats per atendre sense cap tipus de temor els contagiats de coronavirus i els pacients de sempre, ja que tots han organitzat dobles circuits, separats, que no tenen relació, i fins i tot han implantat un acurat servei d’atenció al pacient, programant mil·limètricament les visites (fins i tot enviant missatges a través del mòbil «no arribi tard», «esperi’s 10 minuts») i demostrant a la ciutadania que ara no hi ha lloc més segur que un hospital.

«Els pacients han desaparegut. Tinc la sensació que la gent creu que les nostres parets estan infectades i, no, ens hem refet amb força»

Adela Chimeno

Directora mèdica de l’Hospital Universitari Dexeus

Els grans centres, els seus responsables mèdics i els seus especialistes estan, en aquests moments, seriosament preocupats perquè, dia a dia, comproven, espantats, tremolosos i, sobretot, inquiets, que els pacients són reticents a acudir, no ja només a urgències (cosa que fèiem amb una facilitat sorprenent, massa expliquen) sinó, fins i tot, a les visites i/o controls mèdics programats i fins i tot som capaços de trucar, pel nostre compte, a les infermeres dels cirurgians per mirar d’ajornar, fins a d’aquí uns mesos, la intervenció quirúrgica que tenim programada des de fa mesos.

Dades molt significatives

Les dades, cert, en un moment en què estàvem confinats són molt significatives (segons els doctors, «preocupants, molt preocupants»), ja que, per exemple, al Clínic,el mes d’abril del 2019 es van produir 160 visites mèdiques, 50 de traumatologia i 35 cirurgies i aquest any han sigut 60, 12 i 13; al Sagrat Cor, de 150 urgències un dia qualssevol del mes d’abril del 2019, s’han passat a 50 aquest any; a l’Hospital General de Catalunya, de 35.759 visites presencials l’abril del 2019 se n’ha passat a 858 aquest any, és a dir, gairebé 38.000 menys i a l’Hospital Universitari Dexeus, de 300 urgències diàries a 50.

«Això sí, ara, dels pacients que ens arriben a urgències, si en veiem 50, uns 35 acaben ingressats», explica el doctor Muñiz que, en efecte, al marge de la broma que li va fer el seu col·lega Delàs, està, com tots els metges consultats per EL PERIÓDICO, «seriosament preocupat per l’impacte tan tremend que ha deixat el coronavirus en la nostra població, és a dir, entre els pacients, que tenen una por terrible a venir a l’hospital quan, cert, sí, no ho oculto, abans potser venien massa, o molt aviat, o per qualsevol cosa».

«Abans anàvem a urgències per qualsevol cosa, però és que, ara, hem deixat d’anar-hi fins i tot per una cosa greu, molt seriosa»

Raúl Muñiz

Director mèdic del Sagrat Cor

Els hospitals, les urgències i els professionals prefereixen, sens dubte, l’antiga versió de la situació, és a dir, que la població confiï en els seus serveis i torni a pensar que quan un es troba malament o té un problema que pot agreujar-se ha d’acudir al metge, a l’hospital, a urgències. «Pot ser que aquesta pandèmia hagi demostrat, per això la broma del xiclet, que sí, que abans acudíem a urgències per qualsevol tonteria, però és que ara podem estar morint-nos del que pot ser un infart, o una hemorràgia intestinal, o un horrible i dolorosíssim còlic nefrític, i creiem que ho superarem a casa, perquè temem infectar-nos de la Covid-19 a l’hospital, quan s’ha convertit en el lloc més segur del món», insisteix Muñiz.

Sala d’espera de Pediatria de l’hospital Vall d’Hebron, de Barcelona, el dimarts 19 de maig. / MANU MITRU

El director mèdic del Sagrat Cor assegura haver anat l’altre dia a una polleria on la dependenta portava mascareta de protecció, però el seu company del taulell tallava el pollastre portant una visera, sí, «però aixecada cap amunt», fet que feia que treballés sobre la peça sense cap protecció i va ser en aquell instant quan va pensar ‘mira, la gent no té por d’anar a un lloc on no s’estan fent bé les coses i ha decidit no anar a un lloc, l’hospital, on tot està controlat i, a sobre, li salvaran la vida».

El 50% retarda l’operació

Muñiz va molt més lluny a l’explicar que aquesta setmana, quan tots els hospitals miren d’adquirir –insisteixo, amb milers de precaucions, nous escenaris i circuits– la velocitat de creuer, tornant a obrir les visites externes, controls, cirurgies, etc., es troben amb situacions esperpèntiques. «Hem tornat a programar operacions de tot tipus, des de cataractes fins a pròtesis de maluc, i quan truquem al pacient el 50% no volen venir; diuen que millor d’aquí uns mesos. ¡I el 50% que diuen que sí és perquè fem que els truqui el seu cirurgià!; si els truca la infermera del departament, li diuen que no».

«Hi ha pacients que, per por, ho van passar horriblement malament a casa fins que van decidir acudir a urgències»

Ernest Bragulat

Cap d’Urgències del Clínic

«Jo, la veritat, no sé on s’han posat els nostres pacients, han desaparegut, tenen por d’anar a l’hospital, a veure el seu metge, a passar el seu control a cardiologia; deuen pensar que les parets dels nostres hospitals estan infectades de Covid-19 i no és així, perquè tots els hospitals ens hem refet amb força», explica Adela Chimeno, directora mèdica de l’Hospital Universitari Dexeus. «D’acord, podria interpretar-se, compro aquesta idea, que abans acudíem a urgències, a l’hospital, per qualsevol cosa, però és que ara ni tan sols venen els que venien de manera banal, ni els que estan a punt de morir-se i creuen que es curaran a casa sols. Hi insisteixo, la diferència és molt bèstia, de 300 a 50 visites; difícil trobar-hi una altra explicació que no sigui la por als nostres centres».

«Jo estic convençut», explica el doctor Ernest Bragulat, cap d’Urgències del Clínic, de Barcelona, «que hi ha gent, pacients, que ho han passat molt malament, horriblement malament, a casa. Gent amb dolor de pit, que estava patint una temptativa d’infart i que fins al quart o cinquè dia no s’han acostat a l’hospital i s’han salvat de miracle. O gent amb dolors abdominals, apendicitis en fase aguda i un altre tipus de malalties, no sé, petits ictus, còlics, que han anat pensant ‘bé, a veure si em passa i no he d’anar a l’hospital’ i, quan han vingut, ja estava tot molt evolucionat i ha sigut molt complicat».

Hospitals molt segurs

Bragulat coneix, sap, ha sentit, de nens que tenien programades operacions d’apendicitis, normals i corrents, que, quan ha arribat l’hora d’anar a l’hospital, el que sigui, per operar-lo, la família ha preferit deixar-ho per més endavant i el nen ha acabat ingressat amb una peritonitis. El responsable d’Urgència del Clínic reconeix que «hem de fer una crida a la població perquè sàpiga que els hospitals són el lloc més segur del món i que continuïn confiant com confiaven abans de l’aparició del coronavirus. No per nosaltres, que hem girat el mitjó i no només ens hem enfrontat a aquesta pandèmia com hem pogut, sinó que hem après i, crec, som encara millors, sinó per ells. Entenc que no és fàcil, però la gent no pot pretendre curar-se a casa d’una cosa seriosa, d’una cosa dolorosa, d’una cosa per la qual necessites anar a un hospital. Val, d’acord, deixem de venir per tonteries, però continuem confiant en els hospitals».

«Nosaltres hi havia dies que ateníem 180 nens a urgències; ara, hi ha dies que n’hem atès ¡dos!»

Marta Guzmán

Directora mèdica de l’Hospital General de Catalunya

Com explica Bragulat, no només els hospitals han après i s’han transformat sinó que alguns, com l’Hospital General de Catalunya, ha aconseguit l’Applus Certification Hospital Segur de Covid. «Tots els hospitals són segurs, per descomptat, ¡esclar que sí!», assenyala Marta Guzmán, directora mèdica del General de Catalunya, però nosaltres estem molt orgullosos d’aquesta certificació tot i que, pel que sembla, de moment no és suficient perquè els pacients, que han desaparegut amb aquesta pandèmia, tots, tornin a confiar en els hospitals».

«Només li posaré un exemple que, lògicament, demostra la por dels pares, que és, també, una por molt perillosa. Nosaltres acostumàvem a tenir unes 180 urgències pediàtriques al dia i en aquests mesos hi ha hagut dies de dues, ¡dues! Els pares han aguantat amb els seus fills, més o menys malalts, a casa», explica Guzmán. «I és més, gent relativament jove que ha arribat a l’hospital amb infarts evolucionats durant més de dos dies o amb una pancreatitis aguda que no era, sens dubte, una indigestió com sospitava el pacient, no».

Temes: Coronavirus