Analistes de Defensa suggereixen crear «reserves de guerra» de material mèdic i reduir la dependència de la Xina

El suggeriment es formula com a «opinió» en l’estudi Actuació de les Forces Armades en la Crisi de la Covid-19, recollit entre els seus documents per l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, del Ministeri de Defensa. Els seus autors són un coronel, dos tinents coronels i un comandant de l’Exèrcit i dos capitans de fragata, tots ells de la Secció de Doctrina del Centre Conjunt de Desenvolupament de Conceptes (CCDC), òrgan auxiliar que fa anàlisi i prospectiva per a l’Estat Major de la Defensa, i que envia el general de Brigada de l’Aire José Antonio Herrera.

L’informe considera «crític disposar dels recursos materials que serveixin per contenir la crisi» i d’«un teixit industrial d’interès estratègic nacional amb capacitat per ser reconvertit per produir els materials».

Per a aquestes indústries, els militars proposen ajuts públics: «Subvencionar part del teixit industrial que subministri material mèdic o químic a la nació en situacions de pandèmia i així retenir cert grau d’autonomia», diu l’estudi.

Els seus autors aconsellen també «reforçar els Centres Militars de Farmàcia de la Defensa per la seva importància a la producció de productes farmacològics independent del sector privat, tenint així constantment un ampli estoc de material disponible».  

L’estudi afirma que s’ha «de disposar d’un dispositiu que faciliti la ràpida detecció» d’una epidèmia i reduir «grans concentracions de persones» per guanyar temps i «preparar-se per afrontar la primera ona», identificar «materials i productes sanitaris claus» i «les infraestructures necessàries per produir-los». Tot això perquè, acaba, en una nova alarma sanitària «qualsevol retard en el cicle de decisió implica danys irreversibles».

Un problema de seguretat nacional

Guanyar autonomia de subministrament respecte a l’exterior és la clau del suggeriment, vistos els problemes que Espanya ha passat per aconseguir respiradors, gel, bates i mascaretes en la pandèmia.

El CCDC recorda com «altres nacions de la UE que proporcionaven habitualment material mèdic van retenir el mateix quan Itàlia més ho necessitava. Aquesta ocasió la van aprofitar nacions com Rússia o la Xina per aportar epis a Itàlia, amb què van guanyar influència i van soscavar la cohesió de la mateixa UE».

En un sentit semblant es pronuncia aquest mes el coronel d’Infanteria especialista en logística Javier María Ruiz Arévalo. A l’article Efectes del Coronavirus en l’Ordre Mundial, publicat per Ejército, revista oficial de l’Exèrcit de Terra, considera: «El virus ha posat de manifest la nostra dependència de la Xina com un problema de seguretat nacional».

A aquesta conclusió arriba Ruiz Arévalo després d’assenyalar «el risc que suposa dependre d’un proveïdor dominant o de subministraments procedents de localitzacions allunyades», i que la Xina és «de vegades, l’únic proveïdor mundial dels components actius d’alguns medicaments vitals», per exemple l’heparina.

El coronel recorda que «els líders polítics xinesos van adoptar la decisió de prohibir l’exportació de determinats productes farmacèutics i materials sanitaris necessaris per tractar o protegir la seva pròpia població» poc abans de «la fase més aguda de la crisi». Per això, la pandèmia «ha deixat molts països, inclòs EUA i Europa, en una situació crítica per la seva dependència de la Xina».

Sense criticar la globalització, l’autor aconsella introduir una lògica de logística militar per mantenir estocs mèdics estratègics, en comptes de la lògica mercantil que ha imperat i que busca reduir costos eliminat l’emmagatzemament d’estocs.

Altres perills

Aquestes opinions s’insereixen en una etapa d’extracció de conclusions en la qual diversos caps militars s’han pronunciat aquest mes de maig per a la seva publicació per l’Institut d’Estudis Estratègics.

Un dels seus analistes civils, el professor d’Economia de la Defensa Antonio Fonfría, escrivia el passat dia 11 Seguretat Econòmica i Covid-19, estudi en el qual defensa el valor de l’empresa pública per a la Defensa: «No és adequat renunciar a les accions d’or en determinades companyies que puguin considerar-se vitals, ja que deixa la societat amb una debilitat en moments puntuals, com l’actual (...). Així, l’ús de les empreses de titularitat pública és totalment racional».

Ho diu Fonfría quan esbossa uns bàsics plans de contingència per a Espanya que «haurien de tenir un estricte control de les ‘fake news’, a causa dels seus efectes en el conjunt de la societat. En situacions de crisi, els governs han de ser particularment durs en aquest sentit –igual com es contrarestava la propaganda en conflictes bèl·lics per minar la moral del contrari–, i perseguir aquest tipus d’accions».

L’Economia com a part de la Defensa. El dia 13, el capità de corbeta especialista en submarins Federico Aznar Montesinos es pronunciava al mateix fòrum militar de reflexió advertint del perill de «la progressiva laminació de les classes mitjanes afavorint una abrupta desigualtat. Les classes mitjanes són factors estabilitzadors i d’ancoratge de les democràcies occidentals. El seu debilitament portaria una pèrdua de legitimitat del sistema (...). Se’n derivaria l’obertura d’un cicle revolucionari i de conflictivitat a escala global d’efectes insondables».

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Aquest capità, especialista en submarins, denuncia que ningú encara en el panorama internacional estigui preparant «el postvirus». I això, malgrat el risc que el coronel d’artilleria José Pardo de Santayana ha assenyalat en una altra anàlisi el mateix dia 13 sobre la caiguda dels preus del petroli a la qual vam assistir estant confinat. El «gran perill» és una «espiral de violència i conflictivitat amb efectes de contagi» als països més sensibles a la «crisi de demanda» d’hidrocarburs «en un context de sobreproducció».

Segons el coronel, que és cap d’Investigació de l’Institut d’Estudis Estratègics, «el sector no convencional (‘fracking’) nord-americà perdrà part de la seva puixança i la producció tendirà a concentrar-se en els països amb menors costos de producció. Amb això Rússia, l’Aràbia Saudita i els altres països de l’Orient Mitjà poden sortir afavorits a curt i mitjà termini. La crisi de demanda també pot donar cert poder als països que són grans mercats de l’esmentada matèria primera, com la Xina.»