Sexe i confinament: no passa res si no en tens ganes

La sexualitat és un aspecte central en la vida de l’ésser humà, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’activitat sexual té efectes positius comprovats, fins i tot en la salut. Genera endorfines i benestar. «Un orgasmet o orgasmàs és una experiència meravellosa i gratuïta. No sabem el poder que tenim», explica la sexòloga i psicòloga Laura Morán Fernández al seu llibre ‘Orgas(mitos)’ editat per Next Door Publishers. Un orgasme és beneficiós per a l’autoestima. Igual que un bany, un bon llibre, anar al gimnàs o a l’‘spa’. Fins aquí, tot perfecte. Ara bé. ¿Què passa amb el confinament i l’estrès que comporta? ¿Què passa quan convius amb la teva parella les 24 hores del dia? ¿Què passa si estàs sol o tens parella, però viviu en ciutats diferents? ¿Què passa amb la falta d’intimitat a les cases petites? ¿Què passa quan els fills et treuen el poc temps lliure que tens? Que no tens espai. Que no tens ganes de viure la teva sexualitat. Ni tot sol ni amb la teva parella. I és normal.

«El desig sexual és multifactorial. Hi influeix l’estat emocional, el tipus de parella, si tens fills o no, si vius amb els avis a casa...», explica Morán Fernández, habitual col·laboradora en espais de divulgació científica com Naukas i ‘Órbita Laika’ (La 2). «Vivim una situació molt nova. En tot cas, no és el mateix una parelleta sana que porta junta poc temps i que, potser, està disfrutant molt del sexe durant el confinament a una altra amb més anys de convivència i amb fills petits. Els metres quadrats de casa teva també compten. Als minipisos és complicat buscar una estona íntima per tenir un orgasme o explorar-te una estona tu sol. Tampoc és el mateix una parella estressada però unida a una altra que ja estava en crisi abans que comencés la pandèmia».

Alts i baixos emocionals

La falta de llibertat provoca alts i baixos emocionals que fan que un dia siguem apàtics i d’altres, eufòrics i productius. «Quan va començar el confinament semblava que això serien unes vacances en què podríem llegir, escriure, cuinar i fer tot el que no havíem fets en els últims temps. Però ara ja ens hem adonat que no en tenim ganes ni ànim. Jo, per exemple, no he fet res del que tenia pensat fer. És normal», explica Morán Fernández.

La incertesa provoca un estrès sostingut que, al seu torn, influeix en la testosterona i la progesterona. «El cortisol és una hormona que segrega la glàndula suprarenal en situacions d’estrès i afecta tant la testosterona, la principal hormona reguladora del desig sexual, com la progesterona i estrògens, que fa que la regla es retardi», recalca Morán Fernández. «L’estrès sostingut afecta el desig», conclou l’experta després de deixar clar que el canvi d’hàbits i rutines poden tant facilitar-lo com inhibir-lo.

No ens hem de preocupar

Si vivim en parella i no tenim ganes d’activitat sexual o si vivim sols i tampoc ens ve de gust tocar-nos, ¿ens hem de preocupar? No. «És una situació excepcional i estressant. Passaria el mateix si, per exemple, ens acomiadessin de la feina», respon Morán Fernández. El sexe és part fonamental de la nostra vida, però no és una necessitat vital, com menjar, beure aigua i dormir.

L’estadística confirma que com més convivència, major nombre de discussions. «Mai hem conviscut tant amb les nostres parelles. Això és un repte nou per a nosaltres. No és que no t’estimis la teva, és que estàs saturat. En condicions normals, després d’una discussió, te’n vas al carrer a fer un volt. Ara no. No podem escapar. Estem cansats de tot. Del sofà, de l’ordinador, de la televisió... i de la parella», explica l’autora de ‘Orgas(mitos)’.

No prendre grans decisions

La psicòloga, terapeuta familiar i de parella, recomana no arribar a grans conclusions ni prendre grans decisions. «Després d’un superorgasme no decideixes casar-te i després d’una bronca, tampoc divorciar-te, ¿oi? Doncs amb el confinament, el mateix». Morán Fernández afegeix que és important saber en quin moment t’ha agafat la pandèmia. «Hi ha moltes parelles que ja estaven pràcticament trencades abans de l’estat d’alarma, així que tot això ha deteriorat més la seva convivència i augmentat la seva vulnerabilitat. Però la meva recomanació és que ningú prengui grans decisions ara mateix. Si quan tot acabi continues pensant que seria millor divorciar-te, fes-ho».

Solucions

Conscient que ser dona (o home) no té a veure amb tenir vulva (o penis) i que disfrutar tot sol o en companyia de la sexualitat és molt més que tocar i tocar-se els genitals, Morán Fernández explica que un primer pas en aquest dur confinament i estrès sostingut pot ser començar a buscar estones per estar a soles i sense els nens (en cas de tenir-ne). «No necessàriament per mantenir relacions sexuals ni arribar a un orgasme, sinó per veure una sèrie junts o, simplement, abraçar-se al sofà. O rascar-nos una mica perquè ens doni gustet. Connectar, vaja. Si això et porta a l’orgasme, genial. I si es queda en aquesta abraçada, doncs també genial». En el que mai hauríem de caure és en fer alguna cosa per obligació o per complaure la parella o perquè ens faci pena, adverteix la psicòloga. La sexualitat s’ha de viure de manera agradable, saludable i, sobretot, lliure.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Respecte als que viuen sols, la divulgadora assegura: «Sembla que només hi ha sexe quan tenim amb qui compartir-lo.  Per sort no és així. La sexualitat és un aspecte central de l’ésser humà, que es viu i expressa durant tota la vida de moltes maneres i no només a través de les relacions sexuals. El sexe no és cosa de dos»

Sexualitat postconfinament

La nova malaltia Covid-19 canviarà la vida. Inclosa la sexual, a la qual també arribarà la nova normalitat. No és una malaltia de transmissió sexual, però les relacions sexuals són incompatibles amb la distància social de dos metres, primer manament de la nova vida a què ens enfrontem.