Unitat (Voluntària) d'Emergència

‘La crisi de la Covid-19 i les seves paralitzadores conseqüències econòmiques amenacen amb una greu crisi social’. El problema d’aquesta frase (i perdó per la llicència) és que és falsa, no perquè no es produeixi, sinó perquè ja ha arribat. Però, de moment, només la veuen els ulls de l’altra unitat d’emergència, la de desenes de voluntaris que aquests dies recorren poblats de barraques i nuclis d’infrahabitatges portant una ajuda que l’emergència sanitària ha convertit en vital gairebé en el sentit estricte de la paraula.

«La persones que estava molt malament, ara està molt, molt, molt malament. L’emergència que tindrem serà gravíssima, però la situació d’aquesta gent supera tot això. És molt pitjor», explica a EL PERIÓDICO Pedro Redón, coordinador d’un dels grups de la Creu Roja que desenvolupa aquests dies en col·laboració amb l’Ajuntament de València un programa d’ajuda a famílies en «extrema vulnerabilitat». Com aquest, n’hi ha a la resta de grans ciutats espanyoles i recullen fons en campanyes com ‘AnemValència’ amb la Fundació IberCaja.

Per comprovar l’evolució de la crisi només fa falta veure el creixement exponencial de les dades en un d’aquests nuclis d’infrahabitatges. Abans del 18 de març els voluntaris hi passaven dues o tres vegades per setmana i ara ho fan diàriament, també amb lots d’higiene i productes de neteja i fins i tot amb mantes i sacs de dormir. Allà, els atesos van passar de 309 a 500 només en les primeres quatre setmanes. Un augment de més del 60%.

Economia negra i aturada

Quan es parla de l’aturada econòmica pocs recorden l’economia que no es veu, però la frenada allà ha sigut encara més brusca. «Aquesta és la gent que va per la ciutat recollint ferralla o cartrons o venent mocadors i el confinament ha acabat amb tot això. No els queda res. Res de res», resumeix aquest professor que fa 25 anys que és a l’organització.

Aquí no arriba l’atur ni els ajuts, no hi ha papers ni compte al banc tot i que sigui en vermell i a aquesta situació se suma ara la por del contagi i l’ansietat i la crispació que generen estar tancats (amb sort) entre quatre parets, dues de les quals foradades. L’altra opció són tres uralites.

Resposta exemplar

Malgrat el que pugui semblar, la resposta al confinament ha sigut «exemplar», explica Rafa López, altres ulls que acumulen un quart de segle com a voluntari. «Estan ficats a casa seva i només surten quan arribem i xiulem. Sense mitjans estan donant un exemple de deu», explica aquest guia de muntanya i treballador d’una cooperativa. Hi ha qui puntualment trenca la quarantena, com en qualsevol altre barri. «Però aquí per sobreviure. Jo també ho faria», defensa.

Els repartiments es fan acompanyats de la policia local, però són tranquils. «Ens reben bé i ens acomiaden sempre amb aplaudiments. No paren de donar-nos les gràcies», apunta Redón. Entremig dels dos gestos, explica López, «ens expliquen com viuen, que estan desemparats, que no tenen llet per als nens o bolquers per a els bebès i et demanen si els pots solucionar alguna cosa perquè ets l’únic que està davant seu». Almenys, apunta, l’ajuntament els ha posat uns enormes bidons d’aigua potable. També l’Exèrcit ho ha fet en altres punts.

La Covid i les crisis conegudes

Però aquesta unitat voluntària d’emergència de la Creu Roja, subsidiària de l’Estat, també està en primera línia de la crisi sanitària. Només a la província de València van fer un centenar de trasllats de persones encomanades pel coronavirus.

«Es tracta de trasllats iguals que els del servei de salut, amb la mateixa professionalitat, amb els mateixos protocols sanitaris de seguretat contra el contagi però fets per voluntaris», explica Redón.

Els d’aquesta i altres organitzacions també estan aquests dies pal·liant les crisis que sí que es veuen ja cada dia a la resta de les ciutats. S’han reforçat programes amb víctimes de violència de gènere, contra el fracàs escolar, de repartiment de medicaments i aliments a gent gran i d’acompanyament (ara telefònic) a aquest col·lectiu. «Tenen incertesa, por, i saber que som allà els dona seguretat», explica Redón, orgullós de la resposta que s’està donant.

«Mai havíem vist una crisi d’aquesta magnitud i el múscul del voluntariat s’està reforçant, agafant to, perquè els que hi participen veuen que la seva ajuda és directa i vital», resumeix.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes