La llibertat de premsa celebra el seu dia en plena pandèmia i amb noves amenaces

Organitzacions i professionals de tot el món coincideixen que la llibertat de premsa no passa pel seu millor moment. Notícies falses, crisi econòmica, manipulació... són els vells i nous problemes que sotgen els informadors, que també pateixen un augment de l’ús de la intimidació i la violència per silenciar-los.

Una pressió que s’aguditza en aquests temps d’incertesa provocada per la pandèmia del coronavirus, tal com consta a l’últim informe de Reporters sense Fronteres (RSF) sobre la llibertat de premsa, el dia internacional del qual se celebra aquest diumenge. «Entrem en una dècada decisiva per al periodisme a causa de les crisis simultànies que afecten el futur de la premsa», afirma Christophe Deloire, secretari general de RSF, per a qui el coronavirus s’ha convertit en un «factor multiplicador» dels problemes que pateixen els mitjans i que en pot condicionar el futur.

Per a RSF, hi ha cinc aspectes bàsics que tenallen la llibertat de premsa i el futur del periodisme, i tots cinc es veuran agreujats per la pandèmia que vivim. D’un costat, el geopolític, en aquells països amb règims dictatorials o autoritaris que proven de restringir aquest dret i imposar la seva visió del món. RSF hi inclou la Xina, hipercontroladora de la informació; l’Aràbia Saudita o Egipte, amb el major nombre de periodistes a la presó; i Rússia o l’Índia, que censuren habitualment internet. Però n’hi ha molts més.

Es tracta d’un dret que és un bé escàs o inexistent en altres països en guerra o amb sistemes autoritaris com Corea del Nord, l’Iran, Líbia, Síria, el Sudan, el Turkmenistan, el Iemen, Guinea Equatorial, Cuba o el Vietnam, per citar-ne alguns.

En un context canviant i en què els mitjans de comunicació proven d’adaptar-se a les noves necessitats de la societat, la falta d’una regulació adequada en l’era de la comunicació digital i globalitzada ha portat el caos al món de la informació. I aquest és el segon dels problemes sense resoldre. Per a RSF hi ha confusió de continguts comercials, editorials i polítics, que competeixen entre si.

Tots hem sigut testimonis de rodes de premsa en què presidents com el nord-americà Donald Trump o el brasiler Jair Bolsonaro desacreditaven la premsa o simplement manaven callar els periodistes. Per a RSF aquestes situacions estan generades per «l’hostilitat i fins i tot l’odi cap als periodistes» d’alguns dirigents polítics, que no ha deixat d’accentuar-se i que ha obert un tercer front en el lliure exercici de la professió.

També hi ha una crisi de confiança per part dels ciutadans cap als mitjans sospitosos de difondre «notícies contaminades» no fiables. I això ha fet que a països com l’Iraq, el Líban, Xile, Bolívia, l’Equador o fins i tot França o Espanya, els informadors siguin agredits durant la cobertura de protestes per grups nacionalistes, simpatitzants d’extrema dreta o ciutadans descontents amb el sistema que veuen l’informador com un enemic de les seves reivindicacions.

Crisi econòmica, mal company de viatge

I no es poden obviar, com a cinquè element que amenaça els mitjans, les successives crisis econòmiques que s’acarnissen amb el sector, dedicat a una transformació digital des de fa anys que l’ha deixat sota mínims, segons RSF. 

Això provoca importants reduccions de llocs de treball (només en l’última dècada la premsa dels EUA ha perdut la meitat dels seus periodistes) i debilita les empreses que afronten dificultats econòmiques contra possibles pressions dels poders fàctics. Per a molts, es tracta d’una tempesta perfecta que ha enfonsat molts mitjans i que s’ha agreujat amb la desfeta generada per la pandèmia.

«La casa ja cremava i la Covid-19 només posa més gasolina al foc. Això accelerarà els canvis que ja s’estaven produint i en caldrà extreure lliçons importants», va dir recentment a Efe des de la casa seva, a Nova York, el periodista i professor Jeff Jarvis, un dels gurus globals del periodisme digital.

Terrorisme globalitzat

Els temps en què el periodista era un mer espectador i narrador de conflictes i guerres, en què solia ser respectat per tots els bàndols enfrontats, gairebé ha passat la història.

Des de l’aparició del terrorisme globalitzat, especialment el gihadista fa gairebé dues dècades, i més recentment les màfies del crim organitzat i de narcotraficants, els informadors són percebuts com a éssers «secuestrables» (pels primers per obtenir diners a canvi) o com a amenaces que cal eliminar perquè no investiguin les seves activitats (en el cas dels segons).

Només aquest any una desena de periodistes han mort al món, segons el recompte de RSF, i 229 més han sigut empresonats. Si ens fixem en Mèxic, un dels països més perillosos per exercir aquesta professió, des de l’any 2000 s’han documentat 131 assassinats d’informadors, assegura l’ONG Article 19. Polítics corruptes i el crim organitzat s’encarreguen de fer callar les veus d’aquells que s’atreveixen a delatar les seves activitats.

I les amenaces i segrestos per part d’organitzacions paramilitars, narcotraficants i grups guerrillers augmenten a països com Colòmbia o Nicaragua. La premsa és, en aquests llocs, un objectiu a batre, mentre resulta gairebé inexistent en altres com Síria, Líbia o l’Afganistan, on hi ha conflictes sobre els quals pesa una severa apagada informativa.

La Covid-19: nova amenaça

Amb una llibertat de premsa a moltes parts del globus en cures pal·liatives, malgrat que vivim el període de la història amb més nombre de democràcies, la Covid-19 no ha vingut més que a agreujar l’estat del malmès malalt. És cert que la majoria dels mitjans han notat increments importants de consum d’informació per part dels ciutadans en diaris ‘online’ o en canals de televisió en obert: els ciutadans devoren notícies sobre la pandèmia en ple confinament, però l’aturada econòmica ha provocat tal desfeta en els ingressos publicitaris que molts mitjans ja assumeixen pèrdues.

L’Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies (WAN-IFRA), que representa més de 18.000 publicacions a tot el món, creu que estan sent especialment castigats els mitjans privats, els ingressos dels quals ja s’han vist minvats entre el 70 % i el 80 %. Amb uns mitjans debilitats i la població confinada per l’estat d’emergència, per a molts governs apareix la temptació de provar de restringir el trànsit informatiu a través de la retallada de drets.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«És preocupant que la pandèmia de la Covid-19 s’estigui utilitzant en alguns països com un pretext per imposar restriccions indegudes sobre la llibertat de premsa», va constatar l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Josep Borrell.  Restriccions i censura que arriben quan les redaccions són buides, els professionals estan confinats i les rodes de premsa i les entrevistes són virtuals, una cosa inèdita i que xoca amb el principi periodístic de «ser» al lloc dels fets per poder explicar-los.

Tots creuen que quan superem la pandèmia res serà igual. I per a la llibertat de premsa segur que l’escenari tampoc serà el mateix, però en caldrà recuperar un que reforci el dret de tots a informar i a ser informats.