12 jul 2020

Anar al contingut

ACCELERACIÓ TECNOLÒGICA

Europa es debat entre dos models d''app' per rastrejar el coronavirus

Els països de la UE competeixen entre una gestió de dades centralitzada en mans dels governs o una de descentralitzada, que recolzen Apple i Google

Espanya espera que es decanti el debat per triar un sistema de control dels contagis per al període de desescalada

Carles Planas Bou

Europa es debat entre dos models d''app' per rastrejar el coronavirus

La història s’està accelerant. Tot i que tancats a casa els dies puguin semblar lents aquesta pandèmia està rellançant la presa de decisions que determinaran el nostre futur immediat. Fa tres mesos la creació d’una ‘app’ que rastregi i detecti les persones contagiades per la Covid-19, un virus que ha paralitzat el món, semblaria ciència-ficció; avui aquesta opció ja és un consens a Europa. No obstant, no tot està decidit.

En els pròxims dies s’activaran les fases per a un desconfinament progressiu. Per controlar aquesta tornada a la nova normalitat i evitar que hi hagi una segona onada de contagis, la gran majoria dels països de la Unió Europea opten per una ‘app’ d’ús voluntari que, com ha fet abans Singapur, utilitzi el Bluetooth dels telèfons mòbils perquè «parlin» entre ells. El mòbil va enviant codis i rebent els d’altres dispositius amb què es creua. D’aquesta manera, si alguna de les persones amb què hem estat dona positiu, el sistema ens alertarà perquè ens posem en quarantena. Així, s’estableix una cadena de contactes que permetria rastrejar i mitigar la propagació del virus.

Un dels principals problemes de la Covid-19 és que les persones asimptomàtiques, les que han resultat infectades però no tenen símptomes, poden encomanar altres persones. Els experts assenyalen que la tecnologia pot ajudar a rastrejar millor aquests casos, però que l’‘app’ ha d’anar acompanyada de mesures sanitàries massives que, com a Corea del Sud o Taiwan, permetin minimitzar-ne l’impacte.

DOS MODELS PER A EUROPA

Els països europeus es debaten ara entre dos models d’aquest sistema: el centralitzat o el descentralitzat. El primer opta perquè siguin els governs els que tinguin accés al servidor amb totes les dades per gestionar-los i prendre mesures. Ells avisarien els ciutadans si han donat positiu. No obstant, aquesta via permetria desanonimitzar les dades i conèixer les identitats dels ciutadans que hi ha al darrere, una cosa que inquieta els experts. «Es podrien utilitzar de forma incorrecta per discriminar individus i, en el pitjor dels casos, portar a un estat de vigilància permanent que acabaria amb la nostra privacitat i llibertat», adverteix Manuela Battaglini, advocada experta en ètica tecnològica. Els governs asseguren que no farien un mal ús d’aquestes dades, però no hi ha garanties. És el que es coneix com a privacitat per confiança.

El segon model opta perquè les dades recollides per l’‘app’ via Bluetooth quedin encriptades als mòbils. Els usuaris hi tenen accés i, en cas de donar positiu, el mòbil els avisa i poden decidir si enviar-les a les autoritats sanitàries o posar-se en quarantena. En aquest cas es tracta de privacitat per disseny, ja que aquesta encriptació mitjançant codis numèrics evita la identificació dels usuaris.

Aquestes opcions han dividit els socis de la UE en dos bàndols. A principis d’abril el consorci PEPP-PT (Rastreig Paneuropeu de Proximitat per Preservar la Privacitat) es va presentar com una via tecnològica per desenvolupar aquest sistema operatiu, però en les últimes setmanes el seu projecte ha rebut crítiques per la seva aposta per un model centralitzat i per la falta de privacitat. França, Itàlia i el Regne Unit ja desenvolupen ‘apps’ amb empreses privades que treballen amb PEPP-PT.

En paral·lel, la iniciativa DP-3T, desenvolupada per epidemiòlegs i enginyers de vuit universitats europees, ha aparegut com a alternativa. «El nostre servidor és cec, la informació es queda al mòbil», explicava Michael Veale, codesenvolupador de la iniciativa, en una xerrada oberta. El representant de PEPP-PT, l’empresari Hans Christian Boos, ha dit que els detalls d’aquestes ‘apps’ no s’han de debatre públicament.

APPLE I GOOGLE DECANTEN LA BALANÇA

Àustria, Estònia, Finlàndia, Letònia, Irlanda i Suïssa s’han decantat pel model descentralitzat. Alemanya va recolzar primer el projecte nacional PEPP-PT, no obstant aquest cap de setmana passat ha decidit passar a utilitzar el model DP-3T. Espanya està esperant a veure quin tipus d’‘app’ s’imposa per determinar la seva elecció.

Aquest canvi es deu a l’aliança entre Apple i Google anunciada l’11 d’abril per llançar una interfície (API) en què els governs puguin desenvolupar les seves ‘apps’. Amb la inclusió d’aquesta tecnologia conjunta, les multinacionals facilitaran la portabilitat entre països, ja que controlen el mercat mòbil a gairebé tot el món. A Espanya, per exemple, un 85,5% dels mòbils funcionen amb el sistema operatiu Android, mentre que un 14,4% ho fa amb iOS, segons Kantar.

Aquesta aliança es fonamenta en el model descentralitzat de DP-3T, cosa que està generant disputes amb els països que opten per controlar les dades. Alemanya s’ha passat a aquesta opció perquè no va aconseguir forçar les companyies que rebaixessin els seus estàndards de privacitat; França i el Regne Unit hi continuen insistint. La idea és que tots els països operin sota la mateixa base, ja que si treballen amb protocols diferents les ‘apps’ no detectaran les dades dels usuaris amb qui et puguis creuar.

La pandèmia ha evidenciat la dependència dels països d’aquestes multinacionals. «Necessitem lleis que evitin utilitzar aquestes dades de forma discriminatòria, com obligar a anar a la feina amb l’‘app’ o que sigui un condicionant per a la lliure circulació», remarca Battaglini.

Tot i que les ‘apps’ de rastreig estan en el centre del debat actual, hi ha dubtes sobre la seva capacitat. Els experts creuen que perquè funcionin i puguin complementar altres mesures de salut pública se les han de descarregar entre un 60 i un 70% de la població. El seu ús és voluntari, així que si el ciutadà no confia en l’‘app’ i no la utilitza no funcionarà. Això va passar a Singapur, on «només» se la va descarregar un 12%. Tenint en compte que molts avis i menors no disposen d’un dispositiu mòbil, la dificultat perquè aquest repte s’aconsegueixi ha portat els Països Baixos i Bèlgica a descartar l’ús d’‘apps’.