21 set 2020

Anar al contingut

dia internacional de la dansa

Ballant en línia i en directe per posar-se en forma en el confinament

La coreògrafa Sol Picó, el bailaor José Maldonado, el talentós Ricardo Castellanos i la practicant de hip-hop Karol Galindo, expliquen com viuen aquestes setmanes

Un paquet d'arròs, una escombra o uns bidons d'aigua poden ajudar-nos a moure el cos mentre duri l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus

Irene Dalmases/Efe

Un paquet d’arròs, una escombra o uns bidons d’aigua són adminicles que un pot trobar-se a totes les cases i que durant el confinament per la pandèmia de coronavirus poden ajudar persones de totes les edats i condició física a posar els seus cossos en dansa.

Quan es compleixen 293 anys del naixement de Jean-Georges Noverre, creador del ballet modern, aquest dimecres torna a celebrar-se el Dia Internacional de la Dansa i diversos ballarins, des de la coreògrafa Sol Picó fins al bailaor José Maldonado, el talentós Ricardo Castellanos i la practicant de hip-hop Karol Galindo, expliquen com estan vivint aquestes setmanes, en què no paren, tot i que no puguin pujar a un escenari.

En ple barri barceloní del Poble-sec hi ha La Piconera, la residència de la Companyia Professional de Dansa Contemporània Sol Picó, on la ballarina alcoiana, que viu al costat, trepitja les seves taules aquests dies, en solitud absoluta, segons precisa, igual que el menjador de casa seva.

«La declaració de l’estat d’alarma –indica– em va agafar a dues setmanes d’estrenar el solo ‘Malditas plumas’ al Teatre Nacional de Catalunya i amb totes les escenografies a La Piconera, una prolongació de casa meva, on em puc entrenar i repassar aquest espectacle que espero estrenar el mes de novembre».

Així mateix, en aquest període i arran d’una conversa amb la seva mare, de vuitanta anys i que viu a Alcoi (Alacant), ha gravat diversos vídeos, que s’han emès per la televisió d’aquesta ciutat, així com per la valenciana À Punt, on proposa diferents moviments, «molt pensats per a persones grans, vulnerables, però que es troben bé, tancades, i sense xarxes socials».

En una jornada com la d’aquest dimecres, però també la resta de dies de l’any, insta «el món sencer a moure’s per casa. No són necessaris grans gimnasos, perquè amb una cadira i un pal d’escombra podem moure el cos i que no se’ns rovelli».

Tornar als espectacles

Respecte al futur del sector, considera que cal anar pensant en noves fórmules «des de poder estar en sales amb aforaments que permetin tornar a posar en marxa espectacles fins a presentar muntatges en línia, en directe, perquè el que no podem és parar-nos. No podem posar-nos barreres ara», assegura.

En el seu petit àtic de l’Eixample, el ballarí Carlos Fernández, amb una llarga trajectòria en què ha treballat, entre altres, amb Cesc Gelabert i Sol Picó, s’entrena diàriament, acostumat com estava a fer-ho durant set hores, i es munta les seves pròpies classes de gimnàstica, amb barra inclosa.

Com la resta dels entrevistats, ha vist com la Covid-19 ha suspès els seus projectes, des de les seves classes al Centre de Dansa de Catalunya, a peces amb Vero Cendoya o amb la companyia OtraDanza, i tot i que adverteix que ho està portant bé, admet tenir ganes «que acabi el malson, i que entre la tardor i finals d’any puguem tornar al teatre».

D’altra banda, recomana que la gent es mogui a casa «amb qualsevol objecte que et faci moure les articulacions, com uns bidons d’aigua, i fent un itinerari per les habitacions. Des d’edats remotes –prossegueix– ho portem als gens, ballem per demanar que plogui o per celebrar naixements».

Al bailaor José Maldonado, l’estat d’alarma el va agafar a Madrid, on viu habitualment, però va decidir tornar immediatament a Barcelona, on viuen els seus progenitors, ja més grans, i als quals ajuda en aquest moment en la intendència domèstica.

El flamenc, també pintor autodidacte des de fa anys, fa exercicis de manteniment a la terrassa del pis familiar, on ha improvisat un gimnàs. «Però no estic ballant, perquè el que faig és pintar, ja que tenia molts encàrrecs d’altres artistes i estic plasmant retrats de Carmen Amaya, Lola Flores, Camarón i Paco de Lucía a diverses jaquetes», assegura.

A més, a cop de pinzell està davant diverses teles, mentre rememora que ara hauria de ser a Toronto, i que després havia d’anar a França i Itàlia per iniciar, a continuació, una gira per l’Àsia i després l’esperaven a Nova York durant dues setmanes.

Karol Galindo, una de les grans mestres a Espanya, especialitzada en Hip-Hop Freestyle, House i Dancehall, el coronavirus tampoc l’atura i, al pis que comparteix amb dues noies més assaja els seus balls i descansa a la terrassa.

«No em puc queixar, tot i que clar, a mi el que m’agrada és contactar amb la gent, i ara és molt difícil, però estic connectada a través de directes d’Instagram i, per sort, hem pogut continuar les classes que abans feia presencialment a Sabadell i que ara podem fer per internet», subratlla.

Tampoc amaga que a través de les xarxes socials pot contribuir a pujar l’ànim, «perquè en aquesta situació hi ha gent que pateix i vull ajudar-la».

La navarresa, als 44 anys, es considera una «supervivent» i com que ha hagut «de començar de zero moltes vegades», està «acostumada» a adaptar-se «al que sigui» i per a ella tots els canvis són reptes per avançar. «Malgrat tot, hem de continuar celebrant la vida i la dansa».

El jove Ricardo Castellanos, nascut a Barcelona, fill de ballarins cubans, i que actualment forma part del Ballet Nacional de Noruega, va abandonar Oslo el març, on va veure cancel·lada la seva última obra, ‘Voluntaries’, el mateix dia de l’estrena, l’11, quan ja estava vestit i maquillat per sortir a escena.

Els responsables del teatre noruec esperen tornar a obrir el 15 de juny, però «no sabem si podrà ser», adverteix Ricardo Castellanos, que, mentrestant, assaja amb els seus pares i aquest Dia Internacional de la Dansa crida a no perdre la motivació, i no amaga que li encantaria tornar a Espanya a actuar, especialment al Gran Teatre del Liceu o al Tívoli de Barcelona.