A ANDALUSIA

Els nens prenen les platges amb alegria i davant del temor d'alguns pares

Els amplis espais de les platges malaguenyes es converteixen en lloc idoni d'escampament per evitar multituds

Alguns pares, no obstant, eviten la sortida per temor d'aglomeracions massives el primer dia

zentauroepp53238225 playa200426165525

zentauroepp53238225 playa200426165525 / Alex Zea

3
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

«Si això fos Madrid o Barcelona, m’ho pensaria, però com que és un poble petit, i a més som a la platja, no veig motiu de preocupació». Després de 43 dies desertes, les platges de Marbella, Mijas, Màlaga o Cadis han tornat a convertir-se en el camp de joc de desenes de nens. No obstant, l’alegria dels més petits per empastifar-se amb sorra i dels seus pares per donar-los una estona d’aire lliure contrasta amb la preocupació d’altres progenitors, que han preferit quedar-se només al carrer i deixar la platja per als següents dies pel temor d’aglomeracions massives després de setmanes de confinament. O fins i tot, no sortir.

És migdia, i els nens a les platges del centre de Marbella, la primera en anunciar que les obriria per a passejos dels més petits de la casa, es compten amb els dits d’una mà. L’Ángela s’escarrassa per impedir que la més petita de les seves dues filles, de 3 i 2 anys, prossegueixi el seu aperitiu de terra. Totes dues han portat raonablement bé les llargues jornades de confinament i, per la seva edat, cap porta mascareta o altres elements de protecció. «La gran, no sé on haurà sentit aquesta paraula, m’ha dit aquest matí ‘¡quina emoció, anem al carrer!’».

Millor platja que parc

En el seu cas, vivint a escassos metres del passeig marítim i la platja del Faro, tenien clara l’elecció per a aquest primer dia d’escapament. «No he tingut por, després de tants dies necessitaven activitat a l’aire lliure perquè són nenes molt actives, i preferia la platja a un parc, aquí sé que és més fàcil guardar les distàncies de seguretat», assenyala. Un plantejament que comparteix amb el de la seva única companya de platja, la Carina, que a una desena de metres observa divertida els seus dos fills, el Benjamín (9) i la Lourdes (5), rondar al costat de la vora per espantar gavines o mullar-se els peus. No obstant, l’Ángela explica que en els seus grups de missatgeria amb altres pares de l’escola eren molts els que decidien no sortir, «perquè entenen que encara és molt aviat i hi ha cert risc». Una preocupació que, en certa mesura, han aconseguit transmetre-li, perquè reconeix que s’ho hagués pensat molt si hagués viscut en una gran ciutat, on les sortides «seran massives».

Un nen fa volar un estel al costat del seu pare a la platja de La Malagueta, aquest diumenge. / EFE

En una altra punta, la Marta (7) construeix castells de sorra amb la seva mare, la María. Desafiant el vent, totes dues han aprofitat el matí per fer la ronda completa: visita a l’àvia i passeig per la platja per recollir closques, una de les seves aficions favorites. «L’he saludat des del balcó, que aquests dies només l’he vist per videotrucades», explica, assenyalant que necessitava sortir al carrer. «Em sentia com un ocellet en una gàbia», raona la criatura. El moment de tensió es produeix al trobar-se amb una de les seves companyes de classe, la Valentina, en el recorregut. A totes dues els surt de forma espontània el gest d’anar cap a l’altra per abraçar-se, davant de les cares de pànic dels seus pares. «Ha sigut el pitjor del dia, no poder abraçar-la», explica després la Valentina.

Apercebiments policials

Notícies relacionades

Les platges més cèntriques de la ciutat corresponen a segones residències i vivendes de persones grans, per això no presenten tanta concentració de nens al llarg del matí. «Quan sortim a aplaudir a la tarda, som tot just una desena de veïns», assenyala l’Ángela. A mesura que el passeig marítim s’allunya del centre i s’acosta als barris més populosos, la cosa s’anima, i es veuen ja els primers minipartits de futbol i avions de cartró volant. També alguns apercebiments de la Policia Local per obligar a guardar els metres mínims de protecció.

De nou, els pares expliquen que van pensar que la platja seria el lloc idoni per evitar concentracions més multitudinàries. I de passada, donar-los una mica d’espai als nens. La Charo s’esforça per aturar els xuts del Diego (10) i el Rafa (7) mentre comenta que «molts pares de la meva escola han comentat que no sortirien, que tenien recomanacions que no ho fessin perquè encara era molt aviat». «Però jo no tinc terrassa ni balcó, i vivim quatre en 60 metres quadrats, no tenia més opcions i la platja era el més segur», justifica.