Una dona de 107 anys supera dues pandèmies: el coronavirus i la grip espanyola del 1918

Ana del Valle, als seus 107 anys, ha sobreviscut a dues pandèmies, ja que fa uns dies es va recuperar del coronavirus i, quan era nena, va patir la grip espanyola del 1918, com explica la seva nora, Paqui Sánchez. «Era una dona de camp i ens explicava que, per aquella època, a casa seva tothom estava malalt. A més, no tenien llet, ni aliments, així que ella amb només 7 anys va sortir de la casa on vivia per buscar llet a la casa més pròxima. Però va caure sota d’una alzina, i hores després la seva mare la va trobar amb una febre altíssima», relata Sánchez.

La Paqui explica que sempre ha estat «al peu del canó» i pendent de la seva sogra, Ana, i que a l’estiu del 2012 va elegir per a ella la residència de gent gran d’Alcalá del Valle (Cadis), on la família acudia a visitar-la amb freqüència.

El que no es podia imaginar era que viuria tan de prop la crisi del coronavirus, quan va transcendir que un bon nombre de professionals i usuaris de la residència havien contret el virus.

«La primera notícia que vam rebre va ser un comunicat, el 9 de març, en el qual s’informava que quedaven prohibides les visites de familiars davant de la detecció del primer cas de Covid-19 en una de les treballadores», assegura.

Contagis a la residència

«El 19 de març van confirmar que hi havia dos treballadors contagiats i que els havien fet les proves a tots els avis. A més em van dir, extraoficialment, que dels 22 treballadors de la residència, 20 havien donat positiu, i que els resultats dels usuaris tardaven més perquè les mostres havien sigut enviades a un laboratori de Cadis», explica Sánchez.

El 20 de març, quan van arribar els resultats de les proves del coronavirus de tots els usuaris, la família de l’Ana va saber que ella era una de les usuàries que havia donat positiu en Covid-19.

Ara ella denuncia l’«absoluta falta d’informació» que patien les famílies dels residents quan es forjava la crisi, i defensa la tasca dels treballadors del centre: «Tot i que diguin el contrari, els avis no han estat abandonats, han estat atesos per treballadors que estaven malalts, però no els ha faltat res, ni menjar».

La mitjanit prèvia al 24 de març, la Paqui assegura que va trucar plorant al cap de la Policia Local d’Alcalá del Valle per dir-li que no tenia informació de la seva sogra: «No sabia què fer, i ell va anar fins a la residència i em va dir que estava bé».

Trasllat a La Línea

L’endemà, la Paqui i la seva família van saber que traslladarien l’Ana a La Línea i, en aquell període d’incertesa, la de Ronda admet que la delegada provincial de Salut i Famílies de la Junta a Cadis, Isabel Paredes, la va atendre personalment i, a més de confirmar-li el trasllat, li va assegurar que la situació aniria a millor.

«Em va dir que estaríem comunicats i em va donar el seu telèfon. Des d’aleshores trucaven cada dia, i vam saber que a La Línea hi havia un equip d’especialistes d’emergències, un grup de psicòlegs i dues doctores que atenien la meva sogra i que m’estan trucant cada dia. Fins i tot ens fan videotrucades, i ens envien vídeos i fotos», afirma la Paqui.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

La Ronda explica que després que la seva sogra, Ana, hagi donat negatiu per primera vegada en el seu tercer test, i hagi passat per una unitat de crítics, amb sedació i tranquil·litzants, l’avenç en la seva salut física «és increïble», ja que un dia va demanar a la residència que li donessin el caminador, i amb l’ajuda d’una infermera va aconseguir aixecar-se i caminar una mica pel passadís.

La Paqui destaca la qualitat humana que han demostrat tots els professionals que treballen pel benestar de la seva sogra i que manté la seva família informada en tot moment: «Sembla que els professionals estan escollits, tenen una dolçor i un carinyo amb nosaltres i amb ells... És gent meravellosa».