la recepta del sentit comú

«Ara mateix, ningú amb dos dits de front portaria un nen a un supermercat»

Experts critiquen la decisió d'exposar els infants a entorns en què poden produir-se contagis

«Si ja ens costa controlar la nostra protecció, ¿com controlarem també la dels nens?», retreuen

zentauroepp53178620 menores200421163226

zentauroepp53178620 menores200421163226 / Luis Tejido

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

Els més petits fa més d’un mes i mig que no trepitgen el carrer. Ells van ser els primers a començar el confinament. I els únics que no han tingut ocasió de prendre l’aire, tot i que sigui per sortir a fer un encàrrec. Ara, mentre tot apunta que la pandèmia de Covid-19 comença a remetre, les mesures de desconfinament comencen posant el focus en les necessitats dels infants. La primera proposta plantejada per tornar a trepitjar el carrer plantejava que els menors de 14 anys poguessin acompanyar els seus pares en les tasques ja previstes per l’estat d’alarma (com anar al supermercat, a la farmàcia o al banc). En un primer moment, els experts consultats sobre aquesta decisió han retret que exposar els petits a aquest tipus d’entorns comporta més riscos que beneficis. Però ara sembla que el guió ha canviat. Sanitat ha rectificat i ha anunciat que, a l’espera que es publiquin totes les mesures planejades, els nens sí que podran sortir a passejar al carrer

«Prendre mesures per alleujar el confinament dels nens és lògic perquè ells van ser els primers a començar aquesta quarantena i, tot i que en general ho estan portant bé, no podem esperar que la situació empitjori per començar a plantejar accions», explica Roger Ballescà, coordinador del comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. La càrrega d’estrès a què s’enfronten els més petits aquests dies, explica, depèn del context de cada família. No és el mateix un nen que estigui passant la quarantena en un entorn familiar acollidor i amb molt espai per jugar, que un nen que faci dos mesos que està tancat en un pis petit i sense llum, per exemple. Aquests últims sí que necessiten començar a respirar aire fresc tan aviat com sigui possible. «Si l’objectiu és alleujar l’estrès dels infants, la millor opció hauria sigut plantejar la possibilitat de sortir a passejar, no la d’anar a un súper», explica Ballescà.

«Ara mateix, ningú amb dos dit de front portaria un nen a un supermercat o a una farmàcia. Tots sabem que quan surtin voldran tocar les coses, llepar-les... I això és un perill. Més en llocs que, ara com ara, concentren moltes persones i poden ser crítics en l’augment dels contagis. No és necessari i no és lògic portar un nen allà», explica Gemma del Caño, divulgadora científica dedicada, en aquests últims temps, a explicar com protegir-se per evitar un eventual contagi de Covid-19, ja sigui recordant com mantenir el distanciament social a les sortides de casa o com utilitzar els elements de protecció disponibles de manera correcta. «Si ja ens costa controlar les nostres pròpies mascaretes, la distància de seguretat i les altres mesures de prevenció, ¿com controlarem que els nens també ho facin?», reflexiona Del Caño sobre la primera proposta de desconfinament infantil divulgada aquest matí.

Prudència i sentit comú

«Començar el desconfinament per les persones joves i sanes és la millor manera, ja que són les que menys risc tenen de presentar complicacions davant d’una eventual infecció de Covid-19», explica Valentí Pineda, pediatre infectòleg i president de la Societat Catalana de Pediatria. Tot i així, ara mateix és difícil especular sobre com caldria procedir, ja que amb prou feines existeixen precedents en què basar-se. «No sabem l’efecte exacte de cada mesura. Ni què passarà d’aquí quatre dies. Així que l’únic que podem dir és que cal aplicar el sentit comú, mantenir les mesures de prevenció i actuar segons vagi evolucionant la situació», afegeix. 

Notícies relacionades

Sigui com sigui, davant de l’imminent inici del desconfinament dels més petits, es pot recordar que el debat no té res a veure amb el risc a què s’exposen els infants. «Per sort, els nens no són població de risc. I no tenim dades que demostrin que són els principals vectors de la malaltia», recorda Pere Soler, pediatre de la Unitat de Malalties Infeccioses i Immunodeficiències Pediàtriques del Vall d’Hebron. 

Ara mateix, davant de la incertesa que genera una malaltia de la qual fa amb prou feines dos mesos no sabíem res, és important «no llançar missatges categòrics sobre una cosa que, ara mateix, no podem demostrar». I, a partir d’aquí, actuar amb sentit comú. «És clar que, posats a elegir, tindria més sentit permetre un passeig on tota la família estigui separada de la resta que una excursió al supermercat, en què, sí o sí, entraràs en contacte amb altres persones», valora el pediatre fent una crida, una vegada més, a actuar amb prudència i responsabilitat.